18º35’S, 166º05’W a 185 milles al oest de Palmerston

Publicat el

Tal com previst vam sortir de Bora Bora el dijous 23 d’agost, la nostre ruta preveia algunes parades de descans a Palmerston, a Beveridge Reef i a Niue abans d’arribar al Regne de Tonga on pensem passar al voltant d’un mes i mig.

Vam fer una travessa ràpida i bastant bellugada fins a Palmerston, sort del carregament de biodramines que la Laura ens havia deixat. A pesar de tot i no sense esforç vam pescar una enorme tonyina de més de 12kg i un mahi-mahi ( un dorado) de uns 8 kg!

Al arribar al fondeig ja era de nit i pensàvem esperar-nos a la sortida del sol per fer la maniobra, però els vaixells que hi eren amb les seves lots ens van ajudar a veure les boies. Amb vent de 25-30 nusos ens va costar una mica, però valia la pena intentar-ho i no haver de fer torns de guàrdia tota la nit!

El fondeig a Palmerston és possible gràcies a unes boies a col•locades l’exterior de la barrera en el costat oest en un fons de uns 50 metres i molt a prop dels esculls. Si el vent gira als 3er i 4rt quadrant el fondeig esdevé incòmode i fins i tot perillós i amb els components d’ oest i s’ha de sortir cames ajudeu-me!

Pel matí ens van trucar per radio per demanar-nos si a les 11h era bona hora per fer els papers, al que vam respondre afirmativament. A la hora convinguda van aparèixer, el propietari de la boia, en Simon, i els encarregats de salut, duanes i immigració. Vam fer els paper i pagar les taxes, i vam acceptar la seva invitació per anar a terra. També vam recollir els navegats dels altres vaixells.

Al sortejar el pas d’entrada de la barrera vam entendre el perquè de que ens vinguessin a buscar ! L’entrada és una ziga-zaga entre mig de corals amb poc més de mig metre d’aigua, impossible amb aquell vent pels foranies com nosaltres. D’altre banda ens permetia gaudir dels increïbles colors de la llacuna, que ens van fascinar, i això que veníem de Bora Bora!

Durant el trajecte ens vam assabentar pels altres velers que érem els hostes de en Simon i que ell ens aconsellaria o ajudaria en lo que necessitéssim i que naturalment dinaríem a casa seva i a més això era la pràctica durant tot el temps que estiguéssim a l’atol!!! Alguns d’elles ja portaven una setmana.

I és que aquesta és la costum dels habitants de Palmerston. El propietari de la boia es pren el vaixell com a convidat i s’encarrega de vetllar per la seva comoditat durant l’estança, de facilitar-li els tràmits administratius, i qualsevol cosa que necessiti o desitgi, com portar-los a fer snorquel o a pescar. Si ell no pot fer-ho personalment, delega en una altre família. Per contra , no està ben vist fer determinades activitats amb les altres famílies sense avís previ…

A la casa del Simon vam trobar el seu germà en Edward, la mare i molta més gent de la qual no ens quedà clar el parentesc. En tot cas era el lloc de reunió per fer peta la xerrada, jugar a daus i sobre tot al migdia, el dinar tots plegats, família i viatgers! Després passejar per la platja, llegir sota un cocoter, recórrer el poble, escoltar les batalletes de la “grandmother” o fer la migdia en una hamaca, cadascú el que li vingui més de gust!

En David, un dels nets, ens va portar a fer una volta pel poblat i ens va explicar una mica l’historia, que és ben curiosa. En el 1862 l’anglès William Marsters , es va establir a l’atol amb les seves tres dones originaries de Penrhyn Island ( Cooks del nord), on va tenir 26 fills. Va dividir els illot i esculls entre les tres famílies i va establir regles estrictes per el matrimoni entre ells. Part dels seus descendents són els actual propietaris de l’atol , mentre que la resta viuen a Nova Zelanda i les Cook. Un dels veïns que vam saludar ens va ensenyar els papers de cessió del territori a la família Marsters per “La Corona anglesa” !!

Actualment viuen 75 persones en total, tenen una bonica església, servei de telèfon i internet, un grup generador , un dispensari, i una escola molt gran i agradable amb dos joves mestres, una nativa de l’illa i l’altre anglesa, que donen classe a 28 nens de 5 a 16 anys.

Encara és conserva en peu la primera casa construïda pel William amb les fustes arribades a la platja dels vaixells naufragats, queda però, constància en ella del pas dels huracans!!!

Ens haguéssim quedat més dies per conèixer més sobre aquesta gent i la seva manera de viure, entendre el seu comportament i gaudir de la calma i la pau de l’atol, però els vents no ens van ser favorables i vam haver de marxar.

Abans de marxar encara vam tenir un regal, unes balenes tan grans com el Badoc vam venir a passejar se per entremig dels vaixells!!! Impressionant !!!

Ara a mig camí del nostre primer destí, analitzant el pronòstic de temps, ens adonem que no podem parar ni a Beveridge reef ni a Niue per culpa de una depressió que s’acosta per l’oest i tenim els dies justos per trobar refugi a Tonga!!!