Papeete (Tahiti)

Vam aterrar a Tahiti per Tautira, un petit poble molt tranquil i agradable on érem l’únic vaixell. En el magatzem vam trobar ensiams! Els últims els havíem comprat a Valdivia, feia quasi 4 mesos!! Sembla mentida com una cosa tan simple et pot dona força alegria en un moment donat.

Teníem la intenció de seguir per la costa est fins a Papeete per fer una entrada suau a la civilització …, així doncs vam continuar a l’endemà fins a Taravao que està al istme de la “presqu’ile de Tairapu”. Tampoc no vam veure cap més veler durant el trajecte i ens vam amarrar en solitari a la part exterior del petit port d’embarcacions a motor, suposadament pescadors. Al cap de poca estona ens va venir a saludar un senyor que des de la muntanya ens havia vist arribar i havia reconegut el Badoc com a disseny d’en Lombard , es veu que el seu germà treballa amb ell , també ens va comentar que la part sud de l’illa és la més bonica i Port Phaeton un lloc molt protegit i tranquil, a més que un amic seu tenia el seu vaixell allà.

• 

• 

• 

Després de dinar vam anar al enorme supermercat que hi ha el poble, impressionant…, ens vam deixar els estalvis en formatge i xocolata, n’hi havia de tot tipus, ara el preu …, d’importació… En el camí un cotxe s’havia parat per portar-nos al poble, i tal és l’amabilitat dels polinesis que es va esperar al super mentre compràvem i encara més ens va portar fins a Port Phaeton i de tornada!

Poc després va aparèixer l’amic i ens va dir que tenia el vaixell fora de l’aigua i que podíem fer servir la seva boia!!!

El que ens semblava un lloc solitari i tranquil, pensàvem… va esdevenir en una discoteca improvisada. Cap el vespre es van anar reunint joves que van arribar alguns en cotxe, d’altres caminant o en bicicleta, tots ells entorn a un potentíssim equip de música es vam passar tota la nit i fins al mig dia del diumenge! Encara gràcies que la música no estava mal del tot…

• 

• 

• 

No ens vam arriscar a estar ni un sol dia més amb aquest xivarri i com que sembla que s’ha està fent un costum canviar els plans contínuament, i aprofitant els consells que vam rebre, vam desfer els darrers passos per fer la volta pel sud fins a Port Phaeton.

Vam tornar a fondejar a Tautira on vam trobar tota la gent gaudint del diumenge fent picnic a la platja de sorra negra i competint amb les seves característiques piragües polinèsies, vam constatar que són realment ràpids amb un que remava en paral•lel al Badoc!!

El paisatge de la banda sud amb alguns pobles petits i en gran part deshabitada amb manca de carreteres és molt maco. Part del trajecte es pot fer per l’interior de la llacuna, entre l’illa i l’escull però en alguns trossos no hi ha canal i s’ha de sortir a l’exterior. En el pas de Vaiao, es passa molt a prop de la trencada de les onades contra l’escull, veure-ho a pocs metros és espectacular i l’hora esfereïdor …

Port Phaeton es un recer molt tranquil i agradable, però… malauradament no ens vam estar més que dos dies, la causa va ser una petita entrada d’aigua que es va produir quan vam topar amb un escull mal identificat:-(, i que ens va imposar anar a Papeete per fer la reparació. Un altre cop canvi de plans, aquesta sense voler-ho!

A pesar de que l’entrada d’aigua no és important, la reparació és bastant laboriosa. La nostre companyia d’ assegurances ha respost molt bé i ràpidament, i Tecnomarine, l’empresa que s’encarrega de la reparació és molt competent i disposa de molt bons mitjans, però el problema el tenim per aconseguir la resina epoxi adient, que ha de venir de França amb problemes de transport i duanes, això provocarà un retard important en la execució. Haurem de tenir força paciència.

• 

• 

• 

Des de Papeete la Marian aprofita per anar uns dies a veure la família mentre en Francesc fa els manteniments i supervisa la reparació ?, ser tripulant també te algunes avantatges!

(En aquesta actualització de la web hem aprofitat per posar les fotos que des de que vam sortir de Rikitea mancaven per inserir).