Amanu

Hem tingut la nostra primera experiència de estar en un atol. És l’atol Amanu del arxipèlag de les Tuamotus. La franja de terra és poc ample, al voltant de 500 metres, tot ple de cocoters, la corona el·líptica fa 6 x 18 milles. És una de les llacunes grans. No més hi ha un passatge d’entrada i s’ha d’esperar la marea entrant per que la corrent sigui menys desfavorable. Vam arribar al voltant del migdia, teòricament en el millor moment i vam tenir fins 4 nusos de corrent en contra!

Feia bastant calor i mentre recorríem la llacuna buscant en Sam del Suvretta, que sabíem que hi era, miràvem l’aigua fixament per no topar amb cap corall, l’aigua és cristallina i es veu perfectament el fons fins a 10 metres, i mentre avançàvem, pensàvem i somiàvem, quina banyada que ens “fotarem” !!!

Vam veure Suvretta, i vam trobar a prop un tros amb sorra per tirar l’àncora. El merescut descans després de 4 dies de navegació, havia arribat!

Però el bany es va quedar en el somni…

Ei! mira allò marró, és una tortuga, molt gran? No, no, és més allargat, ei mira que s’apropa! Ei, són dos…, Merda! Són taurons! I per allà en ve un altre! Es van estar tota la tarda entretinguts al voltant del Badoc!

• 

• 

• 

A banda d’això, vam tenir una travessa força tranquil·la. Vam sortir més tard del previst, perquè quan en Francesc tornava de comprar el pa, es vam trobar l’Hervé i la Valérie i ens vam convidar a dinar l’endemà. No va poder dir que no… I va valdre la pena, va estar molt bé, es van posar tots guapos i la taula adornada amb orquídies, i el menjar boníssim, i tanta quantitat que encara ens va arribar per sopar! També ens volien donar plàtans però vam dir que no, doncs en Leo ja ens havia donat molts, vam acceptar però, els avocats que són excepcionals!

Passada la primera nit ens vam quedar sense vent, i ens vam acollonir una mica de pensar en tot el que ens quedava, però al vespre ens va entrar vent no gaire fort del est, que s’ha mantingut, i amb l’espinàquer hem fet bastant via.

• 

• 

• 

També vam tenir sort i vam pescar un “wahoo”, que és un peix llarg i prim de carn blanca. Com era bastant gran, més de un metre de llarg, vam fer conserves, així que hem estat entretinguts. També vam haver de fer melmelada docs les papaies se’ns vam madurar de cop i no donàvem a l’abast. I és que el Leo es va passar amb l’aprovisionament! Ens va donar una branca sencera de plàtans, unes papaies enormes, pomelos, taronges, carabasses i el que es més excepcional, tenim en compte on som, unes bledes!!! Sa mare encara hi va afegir un pot de melmelada de guaiaba! Tots plegats són una gent increïbles! ( Ja sé que em repeteixo, Manel, aixeca els braços

A Amanu encara no hem visitat el poble, dons estem en el costat oposat, que és on tenim més bon recer. Així que no sabem com són la gent per aquí…, hi anirem en un parell de dies, de moment estem molt còmodes aquí ( a pesar de la escorta…, les tortugues ninjes, que no ens deixen ni a sol ni a ombra!).

• 

• 

•