Hem passat els últims dies a Taravai, per nosaltres a sigut una experiència inoblidable!
No més desembarcar a l’illa vam quedar impressionats per jardí que envolta l’església, les flors i la gespa tallada, tot net i polit. Vam prendre un carrer “verd”, literalment, perquè el terra és de herba tallada i a les voreres hi ha alineats tot tipus de flors i arbres.
Vam recórrer uns quants metres i al poc ens va sortir l’Hervé amb el seu fillet l’Ariki en braços per donar-nos la benvinguda i ens convidà a entra a casa seva. Al seu jardí ens esperava la seva dona la Valérie, amb el fill gran, l’Alan. Ens vam oferir un cafè a la vora del mar, i el vam acceptà gustosos. Era una tarda calma i solejada, al davant nostre teníem la platgeta de sorra blanca on veiem saltar els peixos. L’illa Akamaru queda a l’horitzó, i quan es va anar fent el vespre, vam gaudir dels colors de les ombres i els núvols que anaven canviant alternativament de turquesa a rosat. A l’ambient hi havia un no sé què, que convidava a badocar i mandrejar…
07.05.12 Taravai_esglesia 
07.05.12 Taravai_carrer verd 
07.05.12 Taravai_Herbe_Valerie_Alan_Ariki
Vam tornar al Badoc totalment embriagats. Des de la banyera vam contemplar la sortida de la lluna, era plena, rodona, enorme, i molt groga, semblava la sortida del sol!
L’endemà vam sortim a pescar amb fusell amb l’Hervé, just als coralls de davant de casa seva. Ens sorprengué la abundància de peixos, gran i petits i algun que altre tauró!, però els peixos que l’Hervé ens havia recomanat, són molt ràpids i no es deixen atrapar fàcilment! A la tornada ens menjàrem el resultat de la “seva” pesca tots plegats, uns peixos exquisits (ume – tara, peix cirurgià) a la brasa amb llet de coco… , al jardí gaudint del sol i del mar. Pensem que si el paradís existeix deu ser així!!
07.05.12 Taravai_fent els peixos 
09.05.12 Taravai_Herbe_Ariki 
09.05.12 Taravai_Herbe_Valerie_Alan_Ariki
L’electricitat l’obtenen del sol i l’aigua de la pluja, collen les fruites naturals de l’illa i cultiven els seus propis vegetals que en part venen a l’illa gran, tenen gallines i pollets i un porc.
Quan vam marxar ens van omplir el bot de plàtans, avocats, patates dolces i mandioca!
Ll’Hervé i la Valérie, ens han deixats bocabadats pel seu tracte, i envejosos del seu estil de viure amb la pau i la natura.
Estem pensant que hem de començar a marxar o si no ens quedarem aquí per sempre!
Comencem doncs a mirar el fitxers ugrips…