Rikitea (Mangareva)

Diumenge passat vam fondejar a la capital de l’arxipèlag de les Gambiers, de fet un petit poble de 500 habitants. Els únics turistes són els velers, però deu n’hi do, quan vam arribar eren tretze i alguns més que estaven en els fondejos de les illes més petites.

• 

• 

• 

Com era diumenge de Pasqua, els velers havien organitzat un dinar comunitari a casa d’en Fritz. Allà ens hi vam trobar amb els velers coneguts a Rapa Nui i d’altres amb els que havíem compartit la cuina del Club Relóncavi de Puerto Montt i d’altres nous coneixements. I així es passà la tarda compartint amb uns i altres les experiències de les últimes milles navegades. Fritz que és un ex-legionari alemany , va passar per l’illa fa molt temps i s’hi es va queda. Ell i la seva família gaudeixen de donar suport als navegants que passen per aquí. Dutxes d’aigua calenta, rentadora i una bona conversa.

Finalment dilluns ens vam poder menjar la mona de Pasqua. Utilitzant el famós forn palestí que vam comprar a Xile ?. No va quedar malament del tot i no us imaginareu de on van sortir les plomes de colors!

• 

• 

• 

Mangareva que no fa ni 15 km2 té dos muntanyes amb una vista magnifica que domina tot l’arxipèlag. Des de allà algú va veure el Badoc petitet entrant en la llacuna i ens va fer una foto! Des de l’alçada es distingeixen perfectament tots els colors dels “arrecifes”. El Badoc es veu tan petit que haureu de fer un acte de fe per creure-us que és ell

• 

• 

• 

Abans d’ahir va arribar el vaixell d’aprovisionament que passa cada tres setmanes, ens estaven esperant per comprar verdures fresques, però no més porta cols, pastanagues i cebes! A més a uns preus de pànic… Per contra el poble està ple d’arbres fruiters i plàtans. No més cal demanar-los per poder-los collir i et són regalats. Hi han uns pomelos enormes (de més 15 cm de diàmetre) que són dolcíssims!!

• 

• 

• 

Ahir tot passejant per la muntanya, vam conèixer en Leo, estava plantant “inhames”. Com que ens va veure interessats, va deixar la feina durant més d’una hora per ensenyar-nos i explicar-nos els seus conreus, tot ecològic. Entre d’altres coses té una extensió enorme d’arbres de “lichis”. A part de tot ens ha regalat, pomelos, taronges, mangos, “inhames” i altres fruites de difícil nom per recordar, això és el acolliment i la amabilitat polinèsia!!

• 

• 

• 

També és cert que en aquest arxipèlag, en el que no hem trobat més turistes que els navegants, no viuen pas del turisme, no hi han restaurants, ni hotels, ni bars. El mitja de vida més important és el cultiu de perles negres. A part de tots els empleats que estan al servei de l’administració pagats per la gran “maman” , es a dir la França.

• 

• 

• 

Ara, la nostre intenció és bellugant-nos per dins de la llacuna, visitant tots els raconets i gaudint de les passejades pels turons i de les banyades amb les vistes dels coralls i dels peixos.

Tornarem a la capital, quan torni a venir el vaixell de subministrament, per veure si podem comprar gasoil. I així anar fent…