La pujada al volcà Rano Kau a ple sol és fatigosa, però la vista del cràter verd amb l’oceà blau al fons bé val l’esforç. Dins el cràter hi ha una llacuna produïda per l’aigua de pluja, al voltant està ple d’arbres fruiters que donen la verdor a la imatge, a l’aigua creix la “totora”, els ocres i verds, dels joncs i els brots nous s’alternen creant un paisatge únic. A la franja estreta entre el cràter i el penya-segat que cau sobre el mar es troba l’aldea cerimonial d’Orongo . Aquí la cultura del Make-Make que va succeir a la del culta dels avantpassats ( moáis), feia les seves trobades cerimonials.
22.03.12 Crater Rano Kao_ 
22.03.12 Petroglifos i Illa Moto Nuio 056 
22.03.12 Pintura rupestre a Ana Kai Tangata
Un cop al any, durant la primavera, les diverses tribus de l’illa es reunien per fer la competència del tangata-manu (home-ocell). Un representant de cada tribu competia per portar el primer ou dels Manutara ( gaviotín apizarrado), que nidava en els penya-segats de la petita illa Motu Nui. Els participants havien de baixar pel penya-segat, nedar fins l’illa i amagats en coves esperar durant setmanes, la nidació dels ocells per robar-los un ou. El primer en tornar a l’aldea amb l’ou, era envestit Tangata-mana i esdevenia un ser sagrat i la seva tribu obtenia un destacat poder a l’illa. L’última competència es va fer al 1867. No fa pas tant d’això!! No m’imagino pas als nostres polítics fent una d’aquestes proeses!
22.03.12 Excursio a Orongo 042 
22.03.12 Petroglifos a Orongo 
22.03.12 Excursio a Orongo 021
Una cosa que ens va sorprendre mentre voltàvem per la illa, és la quantitat de cavalls lliures que hi ha per tot arreu, tan pels prats com als camins, fins hi tot entremig de les pedres i móais de algun lloc cerimonial menys concorregut per turistes. Després hem esbrinat que fa uns anys, era el mitja de transport més comú. Ara han estat substituïts pels 4×4, i els propietaris simplement els han abandonat, de manera que viuen en estat semisalvatge, i encara que es reprodueixen, ne hem vist de petits, molts es moren per falta d’aliments i sobretot aigua. El que ens ho va explicar, feia collarets amb els ossos…
20.03.12 Tortuga a Hanga Piko 
22.03.12 Entrada port de Hanga Piko 
22.03.12 Crater de Rano Kao
Al nostre nou dingui ha trigat encara més del previst, però en tot cas tampoc l’haguéssim fet servir, doncs tota la costa es va convertir en un immens camp de surf, les onades eren tan grans que tapaven els postes d’enfilació de l’entrada al port, i ni tan sols els pescadors amb els seus motor de 50 CV van sortir, així que vam quedar realment aïllats i bellugats a la badia de Hanga Roa…
Ja fa més d’un més que varem sortir de Valdivia, amb la consegüent baixada del rebost, per mirar de reomplir una mica hem hagut de comprar els productes a més del doble de cost que en el continent! Y per lo que ens diuen encara serà pitjor a la Polinesia!! Això si, hem trobat guaiabes i mangos, que no en menjàvem des del Brasil!
22.03.12 Volca Ranu Kao 
26.03.12 Entrada al port de Hanga Roa 
22.03.12 Vista de Hanga Roa
La propera travessa fins a les Pitcarn és de tan sols de unes 800 milles, però allà tenim previst parar poc. Per baixar a terra s’ha de demanar que et vinguin a buscar, ja que el desembarcament amb un dingui és pràcticament impossible a causa de les onades. Després són només 300 milles més per arribar a les Gambiers, per el que diuen , un paradís!