Rapa Nui

Per fi després de 17 dies i 14 hores vam arribar al nord-est de l’illa i com era negra nit vam haver d’esperar a la claror del dia per fondejar al davant de la caleta Hanga Roa en un petit espai de fons de sorra rodejat de pedres punxegudes.  Per arribar a la costa amb el dingui és una petita aventura. L’entrada a la caleta és un petit canal entremig de dos zones d’onades on els surfistes fan les seves disfrutades i nosaltres faríem unes bones revolcades, i resulta difícil passar sense rebre unes bones esquitxades.

• 

• 

• 

Tal com vam arribar, els del Obelisk ens van venir a rebre i ens van donar la mala noticia que el veler La Rose, del que teníem constància per la Patagonien net i que havia arribat feia més de una setmana, s’havia anat contra les pedres al intentar entrar al port. Un veler d’alumini de més de 50 peus, ha quedat per la xatarra! El pobre capità ens fa molta pena. I a nosaltres que se’ns havia passat pel cap entrar a port  per desembarcar més còmodament…, està clar que no hi anirem!

• 

• 

• 

Amb una motoreta hem fet un recorregut per part de l’illa. Ha estat força dur per que els camins són molt pedregosos i a banda de recollir tota la pols del camí, els ossos ens han quedat matxucats! Això si hem vist 10, 20, 30, 50, no, més encara, Moáis , trencats, sencers, caiguts, dempeus, solitaris, en grup, acabats, a mig fer, abandonats, restaurats, totes les varietats, ah! amb monyo i sense, i n’hem quedat una mica fins al monyo…, Si,  són curiosos i no n’hi ha arreu més del món, però ens hem quedat una mica desencisats, no sé que ens esperàvem, però no ho hem trobat…, no obstant, continuarem buscant …

• 

• 

• 

Hem tingut una averia important en el dingui, que ens ha obligat a comprar ne un de nou per seguretat. Ens ha d’arribar de Santiago per avió, així que encara tenim temps de voltar i buscar i rebuscar , i obrir les nostres ments per trobar aquesta famosa màgia dels ancestres dels “rapanuienses” …

• 

• 

• 

• 

• 

•