Navegant cap a Rapa Nui (bis)

Publicat el

Avui farem el 13é dia de navegació, hem tingut dies de molta calma avançant a estones menys de 2 nusos, però hores d’ara ja estem no més a 550 milles de Rapa Nui. Ja tenim prou combustible per arribar-hi, bé no deixa de ser una tranquil·litat :.

Tal com hem anat avançant cap al nord, més llargues se’ns han fet les nits, però hem tingut una lluna plena esplèndida que en sortir semblava casi com si fos el sol. Durant tota la nit ens donava molta llum, i encara s’hi està una estona al matí després de la sortida del sol.

Cada dia a les 9 hores continentals ens connectem amb la radio a la Patagonien net- Wilde Matilde. En Wolfgang passa llista als vaixells adscrits i fem petar una mica la xerrada, ens assabentem que fan els vaixells amics i companys de ruta. En la nostre ruta hi ha el La Rose i l’Obelisk , el primer ja va arribar a Rapa Nui fa uns quatre dies i el segon està a punt d’arribar-hi. Ells també vam tenir encalmades i alguns dies desesperants de no fer més de 40 milles! Darrera nostre de moment no hi ha ningú, però el Shambala te previst sortir de Valdivia en una setmana.

Al avançar a l’oest anem ajustant l’horari, ja que cada dia el sol surt una mica més tard. Ens adonem quan ens connectem a la Patagonien-net. Al principi feia hores que havien esmorzat i ara coincideix amb un canvi de guàrdia de la nit!

Gracies a la Patagonien-net a i als e-mails que ens envien alguns, sobre tot l’estimat Manel que no ens falla casi bé cap dia, tenim una mica de contacte amb l’exterior, per que en aquest oceà tan immens, sols hem vist un mercant , que ens va passar a unes 4 milles ja fa bastants dies, i ens sentim una mica aclaparats per l’intensa solitud.

Amb la pesca, no hem tingut massa sort, tres o quatre vegades han picat i s’han deixat anar, va haver algú que se’n va sortir amb un “pearcing”, però no desistim i cada dia al matí amb renovada fe, deixem anar la fluixa fins que és fosca nit.

De moment hem de dir que el Pacífic ens està resultant bastant pacífic, tot i que impressiona que essent la mar calma les llargues onades que ens arriben pel sud-est no fan menys de dos metres i el Badoc puuuuja i baiiiiixa i les veles espeteguen fins que ens fan patir…, però no ens podem pas queixar, esperem que duri així!