Lima (Perú)

Lima és una gran ciutat, al voltant de 10 milions de habitants, és enorme! L’hostal on ens allotgem està en el barri de Miraflores, tocant a la platja, a 10 km del centre! Vam desistir d’allotjar-nos al centre per la insistència de la gent en qualificar-lo de perillós. I no és l’únic tema, a l’autobús interprovincial ens van revisar l’equipatge de ma i ens van passar el detector de metalls mentre ens graben amb una videocàmara. Més tard hem sabut que es donen casos de segrest d’autobusos. El modus operandi és que pugen a l’autobús dos o tres falsos viatgers, fan desviar l’autobús de la ruta i cometen un robatori en massa, deixant els viatgers desplumats!!

• 

• 

• 

De Copacabana a Bolívia ens vam dirigir a Puno també a la costa del Titicaca. A Puno organitzen les excursions a les famoses illes flotants dels Uros. No podíem deixar d’anar hi per més que ens semblava una proposta molt turística. Els Uros van idear viure en illes flotants fetes de “totora”, una mena de joncs que creixen en el mateix llac, per fugir dels Collas que eren molt invasius i bel•ligerants. Les illes de “totora” tenen un gruix de uns 2 metres i la superfície s’ha d’anar renovant constantment, doncs mica en mica es va enfonsant, així que cada 2 setmanes han d’anar a tallar més joncs, transportar-los fins l’illa, s’han d’aixecar les cases i tornar-les a dipositar sobre la nova capa, és una feinada! Fa uns anys no més eren una desena d’illes, doncs el habitants anaven emigrant al continent per treballar i viure més còmodament, però a partir de que aquests indígenes estan protegits pel govern, ha crescut ràpidament el número, i actualment ja són 65 illes albergant varies famílies que viuen exclusivament de les ajudes del govern i el turisme.

• 

• 

• 

També vam anar a l’illa de Taquile, que també és molt turística però té varies particularitats que la fan més atractiva. Per començar tenen una vestimenta particular i molt reglamentada. Els homes solters es distingeixen dels casats per dur una franja blanca en el gorro de llana. I les dones casades han de portar les faldilles negres. A més són molt masclistes, les dones no poden tenir cap càrrec en l’ajuntament i caminen varies passes darrera del marit!!!

De Puno a Cuzco per fer el viatger menys pesat vam agafar un bus turístic, que fa varies parades per visitar els indrets interessants. Un dels més va ser el Temple de Raqchi en honor al deu Wiracocha, que és una construcció molt diferent a la resta de construccions inques, que a més te una llarga muralla fortificada inca que els nadius diuen que es comparable a la xinesa… L’altre visita que també ens va agradar molt va ser la de l’església jesuïta de San Pedro Andahuaylilles, una rara herència barroca de la època colonial. El estat de decadència del exterior de l’església no fa sospitar la riquesa interior que conté. Hi ha uns espectaculars murals de l’escola “cusqueña” de gran valor i és per això que l’anomenen la “Capilla Sixtina de América” on hi ha unes pintures murals molt interessants.

• 

• 

• 

Cuzco ens va impressionar, no té res a veure amb tot el que hem vist fins ara en aquest viatge. Tot el centre està molt ben conservat i molt net! La Plaça de Armas és una plaça enorme, amb cases colonials amb porxades i balcons de fusta. En el costat nord es troba la magnifica Catedral construïda amb pedres del Temple Saqsaywamán i adosades una a cada costat, les esglésies de Jesús Maria i El Triunfo ( la més antiga i que conté les restes de Garcilaso de la Vega Incade). En el costat est es troba l’església de la Companyia de Jesús. Tota la ciutat està plena d’esglésies barroques, moltes construïdes sobre el fonaments de temples inques, de fet les pedres inques surten per tot arreu.

• 

• 

• 

L’excursió a la Vall Sagrada és molt interessant, no només per les nombroses runes, com les Ollantaytambo i de Pisac, Chinchero, etc…, si no per el canvi tan brusc en la vegetació. La vall és una gran horta de cultiu envoltada pels vessants àrides de la serralada.

A Chinchero ens vam trobar que celebraven la revetlla de la Mare de Deu, tots engalanats sortien en processó. Difícil de creure és que l’anomenen “Virgen de Montserrat” no se sap ben bé quina és la raó, pot ser que arribés algun capellà nostàlgic que volgués recordar a la Moreneta, també pot haver estat influenciat pel paisatge, dons els pics de la serralada que es veuen des de la porta de l’església fan forma de dents de serra. Aquesta però té la cara blanca per més que la gent d’aquí és bastant moreneta, però les muntanyes que el pintor va dibuixar darrera la imatge no deixen cap mena de dubta.

• 

• 

• 

A l’endemà a Cuzco ens vam assabentar que es feia a l’església de l’Almudena en un barri de les afores, i directes ens vam anar cap allà. Ens vam trobar amb una cultura ben diferent a l’occidental. La processió representa una gran festa, és casi com un carnaval, cada associació porta la seva banda de música i s’engalanen amb uniformes de vestits colorits i vistosos fent cada un la seva coreografia. El carrer està ple de paradetes de menjar i tot és una festa. A la tarda després del dinar, totes les associacions van en processió a visitar les esglésies de les Mares de Deu de Cuzco centre. Va ser tot un espectacle!

• 

• 

• 

Com no, vam fer també l’excursió a Machupicchu, en contra del que pre-suposavem vam haver de baixar d’alçada, docs Cuzco està a 3100 msnm i Machupicchu a 2500 aproximadament, el qual s’agraeix per fer les caminades dins del recinte i sobre tot la pujada al Waynapicchu. Per més que tots hem vist un munt de fotos del lloc quan ho veus en real és impressionant, per un costat són les restes arqueològiques, els temples, les fonts, les perfectes terrasses i tot el misteri que envolta la seva construcció i abandó, per altre és el indret excepcional, els pics punxeguts, i les valls profundes que el rodegen, fan un conjunt de una gran bellesa.

• 

• 

• 

L’endemà després d’aquesta gran disfrutada ens dirigiríem a Lima.