Marina Quinched – Chiloé

Quin canvi tan brutal, passat el golf de Corcovado (45 milles) ens trobem en un entorn completament diferent. Arreu hi veiem petites granges, prats amb vaques i cavalls, a la nit sentim bordar els gossos. Ens hi estem un parell de dies al estéro Pailad, davant d’una església i l’escola infantil, a l’altre banda algunes granges. Desembarquem i podem comprar ensiams acabades de collir, formatge, i un tros de porc negre acabat d’esquarterar, quin tiberi!!

• 

• 

• 

Des de que sortírem d’Aguirre, ni un sol dia ens hem pogut estar de menjar amanida!!

Ja casi estem al termini d’aquesta etapa i ens donem compta que menjar una amanida o prendre una dutxa d’aigua calenta sense comptabilitzar el temps, són motius d’alegria i optimisme, serà que ens estem tornant ximplets ?

• 

• 

• 

Ara ja portem cinc dies en aquesta marina, és molt arrecerada i molt bonica. Des de aquí hem anat en bus a Castro, la capital , hi ha una catedral de fusta Patrimoni de la Humanitat que és impressionant . També són curiosos els “palafitos” , les cases de fusta dels pescadors construïdes a la ribera sobre pilons de fusta. Pràcticament aquí com en la resta de l’illa, totes les construccions són de fusta. També crida l’atenció com es recobreixen les parets exteriors amb trossos de fusta petits col·locats com si fossin escates. A cada casa el disseny de les peces és diferent i es fan una per una. I com que també acostumen a ser de diferents colors, es creen uns paisatges urbans molt divertits.

Al mercat hem vist a la venda les maleïdes kelps que tantes vegades ens han fet la guitza! El nom castellà és cachiyuyo i un cop cuites les posen en l’amanida o en estofats. Les algues de color verd intens que quan s’assequen tenen l’aspecte del paper de seda les exporten en grans quantitats al Japó.

• 

• 

• 

Amb un cotxe de lloguer hem fet un petit recorregut per l’illa, hem vist el Fort de Sant Antoni, a Ancud, construït pels espanyols, i a on finalment es van rendir. Hem dinat en el poblet de pescadors, Quemchi, on va néixer en Francisco Coloane i que ben segur va influenciar els seus relats. També vam visitar algunes de les famoses esglésies de fusta construïdes fa 200 anys pels jesuïtes, que també són Patrimoni de la Humanitat, no són tan impressionants com la catedral però són molt bufones. Va ser buscant el camí d’una d’aquestes que ens vam quedar enfangats, doncs plovia, en una pujada, i per sort, de unes granges properes ens vam venir a ajudar i ens van treure amb un 4×4 carregat de llenya. Va ser un petit ensurt, però ens vam adonar que fàcilment la gent està disposada a ajudar.

• 

• 

• 

En William el propietari de la marina, ens explica que es va cansar de una bona feina a Santiago que no li deixava temps per la família per la obligació de viatjar i va prendre la decisió i el risc de deixar-la. Més tard ell i la família durant unes vacances es van enamorar de Chiloé i van buscar la manera de establir-se aquí. A més de la marina te una petita drassana on fabriquen vaixells de fusta de manera artesanal. Ell és tremendament amable i ens ha donat totes les facilitats, hem estat temptats de deixar el Badoc aquí, però finalment ens hem decidit per deixar-lo a Puerto Montt on hi ha la possibilitat de deixar-ho fora de l’aigua a un preu molt competitiu. Però ens fa pena deixar Quinched, casi que ens sentíem com a casa. En tot cas segur que hi tornarem a l’estiu.

• 

• 

•