Hem estat tres dies en aquest poble acollidor, a més dels seus 140 habitants, s’ha donat el cas extraordinari de trobar-nos onze velers a l’hora, que hem aprofitat per fer una gran dinar tots plegats. La gent d’aquí estan encantats, som un divertiment que els treu de la rutina. Ens expliquen que el màxim de velers junts que recorden són cinc i normalment no passen de dos.
Avui tenim pensat sortir al migdia, per estar a la marea alta a la Angostura Inglesa, i posar rumb al Golfo de Penas, esperant que la meteorologia ens sigui favorable per creuar-lo i no ens calgui esperar molt.
Finalment nosaltres marxarem sense comprar fruites i verdures fresques perquè no sé sap quan arribarà el ferry, però aquí la gent no s’amoïna gaire, ja hi estan acostumats i s’espavilen amb el que tenen, sense anar més lluny ,el Hector , encarregat del CONAF, ens va fer unes “cholgas”, musclos enormes de 15 cm, farcides amb xoriço i formatge que estaven boníssims. Nosaltres teníem una certa recança pel tema de la marea vermella, però ens van explicar com ho fan els pescadors per assegurar-se de que no estan contaminats i bé amb la contundència del mètode no vam dubtar…
Avui hem fet el darrer intent per pujar les fotos a la web, malauradament no ha estat possible, així que haureu d’esperar fins que arribem a Puerto Montt. Mentrestant com fins ara anirem enviant de tan en tan textos a la Nerea per que els introdueixi.