Caletón Silva (54º57’S, 70º46’O), Isla Londonderry

Després de la navegada que vam fer pel Seno Ventisquero ( 54º42’00S, 70º14’85O), un passatge de unes 14 milles, impressionant, entre mig de les muntanyes i penya-segats, finalment passada una corba s’arriba a la glacera que desemboca directament al fiord . Ofereix de cop una imatge espectacular del glaç amb colors i formes canviants segons la llum i l’angle de visió. De tornada vam enfocar ja rumb a l’oest, fins el Caletón Silva i aquí portem ja sis dies, esperant el bon vent per continuar cap a l’oest. Aquest és un lloc maco però no espectacular (comparat amb els que hem vist abans). Es poden fer esgotadores excursions per la muntanya, veure els nombrosos llacs que hi han amagats darreres els turons, i les magnifiques vistes al canal Ballenero i el canal O’Brien amb els pics nevats de la Cordillera Darwin al fons. De totes maneres el temps no acompanya gaire, a part del vent, fa bastant fred i plou constantment.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Com que no tenim gaires coses més interessants per explicar, aprofitarem per fer-vos coneixedors també de les nostres petites misèries. No us penseu que la vida del navegant són sempre flors i violes. L’última setmana hem patit també algunes desgracies , des de una entrada d’aigua de mar que no localitzàvem, a una enganxada de un cap d’amarra a l’hèlice del motor, passant per una averia del molinet de l’àncora. Tot això no seria important si les ratxes de vent no fossin de 35-40 nusos i l’aigua no estès a 9ºC i infestada de kelps ( unes algues llarguíssimes amb enormes fulles que s’enganxen per tot arreu)

L’entrada d’aigua esdevenia sempre després d’una travessa, i mai durant el fondeig. Reiteradament s’entossudia en remullar-nos les fruites, verdures, pots de conserves i les eines! Vam descartar que fos el circuit de refrigeració del motor i també en principi la potabilitzadora. Estàvem preocupats pensant que no tingués a veure amb la fixació de les orses! Finalment era una brida poc apretada del tub de sortida de la bomba de la potabilitzadora! No ho havíem vist per què les gotes s’esmunyien per l’escletxa de una tapadora que hi ha justament a sota sense deixar cap rastre!!

L’historia del molinet va ser més angoixant, al arribar a Caleta Emilita, quan volem baixar l’àncora, el botó de baixada no funciona, però el de pujada si, de manera que fent provatures ens queda bloquejada. Després de una bona estona intentant desbloquejar-la, decidim tirar la de recanvi a ma ( la que havia sigut del Trastito). Acabem la maniobra amb els habituals caps d’amarra a terra. Mentre ens posem a treballar amb el molinet, primer de tot treiem la cadena del molinet, entre tant el vent s’anava reforçant, de cop ens adonem que l’àncora del Trastito garreja i anem a les pedres! Moment d’actuació ràpida, posem el motor en marxa, resultat enganxada de un cap d’amarra a l’hèlice, i consegüent aturada del motor!! Llavors venen els moments de desesperació! Reacció rapidíssima, tirem la primera ancora, aquesta sembla que agafà bé i ràpidament un cap a terra per proa per allunyar-nos de les pedres. Finalment tirant d’aquí i d’allà aconseguim tenir el Badoc al mig de la cala, ben lligat i sense perill. Decidim prendre un descans per dinar i veure com afrontarem les feines i dubtes que ens arriben…, finalment tot va acaba prou bé, però…

• 

• 

• 

El molinet tenia mala pinta, semblava que un dels bobinats del motor s’havia cremat, doncs el dos relés funcionaven…

Per treure el cap de l’hèlice vam estudiar la possibilitat de varar el Badoc, vam prendre mesures de la platgeta de pedres que es forma a la sortida del riu, però l’espai era petit, la diferencia de profunditat amb la marea insuficient, i el risc alt, doncs el fons fa un esglaó que fàcilment fa uns 4 o 5 metres. Així que l’única solució era treballar dins dels aigua!! Vam muntar un sistema de politges fent servir la botavara per poder estirar el cap des de fora, tot i així vam ser necessàries quatre immersions en tres dies en les que el capità no va patir una hipotèrmia de miracle. Sort de l’estufa i la dutxa d’aigua calenta!

I com que no hi ha ni mal ni bé que cent anys duri, el molinet també ha acabat funcionant, doncs el relé funcionava però de fet es veia un contacte una mica rovellat i un cop netejat va fer el bon contacte al motor!!

• 

• 

• 

Ara recordem els dies passats a l’illa de los Estados, obrint cada dia els nous grips amb esperança i mirant-los amb desil·lusió, allà van ser vuit dies, aquí ja portem sis, esperem no batre un nou rècord!!