Ushuaia

Després de tantes dubtes i neguits, vam sortir de Puerto Deseado, el pronòstic no es va equivoca gaire i realment vam tenir una travessa ben tranquil·la, vam fer tant motor que vam buidar un dipòsit. Els dofins i les tonines, així com molts els albatros ens feien companyia. Parlàvem per radio un parell de cops al dia amb l’Objectif Lune per posar en comú estratègies, i també ens vam barallar més d’un cop amb les famoses “kelps”, unes algues llarguíssimes que s’enganxaven a les quilles i ens rellentien més d’un nus A poques milles de la “Isla de Los Estados” va entrar el vent del Sud de 35 nusos tal com ja estava previst, feia temps que no anàvem tan escorats!

• 

• 

• 

A la “Isla de Los Estados”, ens vam refugiar a “Puerto Parry”, demanant permís per amarrar-nos a la boia del Apostadero Naval. No només ens va concedir el permís si no que han sigut amabilíssims. Ens han deixat utilitzar la seva dutxa, la seva rentadora, fins hi tot ens han convidat a un “asado”!! Hem passat moltes hores amb ells conversant i prenen mate. A la Cynthia, la Irene, en Daniel i l’Armando els van desembarcar allà junt amb les provisions per 45 dies, el temps que si han d’estar fins que no arribi el seu relleu. No tenen cap contacte amb l’exterior només que per radio un cop al dia i els pocs velers que com nosaltres s’hi van a refugiar.

• 

• 

• 

També hem fet algunes caminades, primer al “Chorrillo” que és el salt d’aigua del que s’aprovisiona el destacament, per arribar hi ha un mig camí fet amb taulons sobre les arrels i les pedres, que amb la humitat rellisca de valent. Un altre dia vam pujar al llac que hi ha dalt de la muntanya. En aquest cas no hi camí, i s’ha d’anar tantejant per no ficar la pota a l’aigua, doncs hi ha rierols per tot arreu mig tapats per la vegetació, però l’esforç val la pena. Quan arribes a dalt mirant al llac és com si estiguessis al Pirineu, però de l’altre banda 500 m avall es veu el mar!

• 

• 

• 

Al llibre de visites hem deixat les nostres signatures i hem vist com també ho varen fer els del Alba II, ja fa unes quantes dècades!!

Desprès d’una setmana a Puerto Parry per fi ens vam decidir a passar el Le Maire, no va ser amb les millors condicions, però és que semblava que el pronòstic del temps ens prenia el pel. I és que aquí el temps és molt inestable i les previsions difícils. Així ens passava que semblava que hi hauria una oportunitat, i al dia següent al descarregar el nou “ugrib” havia desaparegut, i quan no semblava que era possible resultava que si ho havia sigut i ens havia passat l’oportunitat!! Començàvem a estar una mica desesperats i quan el diumenge vam veure que no hi hauria vent, vam sortir per cames i deixant de banda la optimització de marees i corrents. Hem de dir que el Le Maire no ens ha semblat cap broma, sent que no hi havia vent les onades feien 2 m. de alçada. No volem saber com deu ser amb vent fort!!

• 

• 

• 

A la nit vam fondejar a Bahía Aguirre sense problemes doncs és una badia molt gran sense dificultats per entrar hi. Al matí ens desperten els “petrels” gegants que venen a descansar al nostre costat.

Ja per fi entrem al canal Beagle !!!! Uns dofins molt divertits ens fan la rebuda, surten disparats de l’aigua com coets i cauen a l’aigua fent tira bussons, podrien anar a treballar al circ!!

• 

• 

• 

La següent recalada va ser “Bahía Cambaceres”, s’entra per un petit estret en forma de ziga-zaga que sembla un rierol i a l’interior hi ha una petita vall amb arbres, molt tranquil·la.

Unes hores més de navegació i passem al traves de Puerto Williams, el Frontón Gable, veiem balenes i per fi, hem arribat a Ushuaia, la ciutat i al fons les muntanyes nevades de la “Cordillera Darwin”, part de l’objectiu complert!!

• 

• 

•