El dissabte 22 per fi vam sortir de San Blas, el pronòstic de vent no era gaire favorable, però en tot cas els vents eren fluixos. Vam tenir una travessa tranquil·la amb alguna estoneta de motor. Ens acompanyaren albatros, gavines, cormorans, alguna ballena i un grup de “toninas overas”, són un tipus de dofins amb un disseny negre al dors sobre un blanc immaculat, molt macos i elegants!!
Cabo Dos Bahias 
Cabo Dos Bahias 
Cabo Dos Bahias
Arribàvem a Caleta Sara el dilluns ja clarejant per poder veure bé l’entrada. És una petita cala molt resguardada, excepte pels vents del primer quadrant, que està dins de l’àrea natural protegida del Cabo Dos Bahías. Estem doncs en plena Patagònia Austral!!! Als turons que rodegen la cala van aparèixer el “guanacos” (de la família dels llamas). Ens cridà l’atenció, un que ben plantat en una cima a on bufava el vent de valent, es va estar més d’una hora immòbil, de tal manera que vam dubtar si era una estàtua! Més endavant veuríem que aquest comportament és habitual…
A l’endemà ens vam acostar caminant a una colònia de “Pingüins de Magallanes” que teníem bastant a la vora. Ens va sorprendre lo petits que són!
Cabo Dos Bahias 
Cabo Dos Bahias 
Cabo Dos Bahias
Per comprar provisions havíem d’anar a Camarones i desprès d’assabentar-nos de les no opcions de transport terrestre, vam decidir anar per mar unes 10 milles al nord. Allà vam amarrar amb certes dificultats doncs el moll ens arribava a l’alçada de les creuetes!
S’ha de dir que les marees en aquesta zona són al voltant dels 5 metres, i s’ha d’anar amb molt de compte al fondejar a marea alta de no quedar-se en sec a marea baixa!
Vam poder comprar i carregar aigua al dipòsit gratuïtament, tot i la manca que n’hi ha, doncs aquest zona és molt àrida i seca. “Camarones” és un poble petit, però molt cuidat i ordenat, els carrers són amples i algunes voreres estan enjardinades. Té una plaça molt gran plena d’arbres i una platgeta davant del port. Miris a on miris l’horitzó és tan blau i tan llunyà, que té un efecte molt relaxant. Tot: els carrers, els edificis, la gent, i fins i tot el nanos jugant a la platja, transmet un aire de immensa calma.
Cabo Dos Bahias 
Camarones 
Cabo Dos Bahias
La nostre següent parada va ser la mítica “Caleta Hornos”, no ens la podíem perdre! És segurament la cala més arrecerada que hem trobat i trobarem per aquestes latituds. També té una bellesa amb conjunt molt impactant. Des de l’interior calmat i pla es veu arribar l’escuma de les onades just fins a la boca d’entrada. Unes immenses roques rodegen tota la cala i entre mig algunes petites valls permeten desembarcar amb l’auxiliar i fer l’ascens als turons per gaudir de la visió del vast paisatge patagònic i veure de tant en tant un “guanaco” que ens observa de lluny. Molt curiós: el cim de alguns turons, a uns 20 m del nivell del mar (en marea alta), està ple de còdols i petxines de mar…
Caleta Hornos 
Caleta Hornos 
Caleta Hornos 
Caleta Hornos 
Caleta Hornos 
Caleta Hornos
Els darrers dies o pot ser setmanes, anem donant voltes al cap i desfullant la margarida, Beagle, Magallanes, Beagle, Magallanes, Beagle, Magallanes…
Jo aposto pel Beagle, en Pierre per Magallanes. Aquesta és l’última parada abans de prendre una decisió, ha de ser ja !!! El Capità té una gran responsabilitat!!!