Arribada a Buenos Aires pel Delta del Paraná

Publicat el

Hem arribat per fi a Buenos Aires! Després d’un matí de tràmits el Badoc ja té permís per 8 mesos!

Arribar a Puerto Nuñez, no ha estat un camí plàcid i sense inconvenients…

Sortint de Puerto Sauce, un matí radiant amb sol i vent de través, a vela fèiem 9 nusos i de cop vam passar a 0 !!! Ens vam quedar enganxats de quatre grapes o més aviat de dues quilles en una xarxa de superfície i com que era il·legal estava penjada amb bidons de color marron igual que l’aigua i no la vam veure. Després de varis intents infructuosos per sortir, vam cometre l’error de posar el motor i el resultat va ser que també vam enganxar l’hèlice, quin desastre! Finalment vam trucar a la Prefectura i ens van enviar una barca de salvament. Amb la seva ajuda vam poder tallar part de la xarxa i ens van remolcar de retorn a Puerto Sauce. Mentre tornàvem, com bons catalanets, anàvem preveient el que ens costaria la broma i mirant que deia la nostra assegurança al respecte…  , Al arribar a port ja ens esperava el cap dels de la llanxa de salvament, i també un bussejador per treure el resto de xarxa. Vam acordar un preu hora amb ell i de seguida s’hi va posar. S’hi va estar més de 2 hores per treure els restos del tremall i fins i tot un peix va treure! Va ser una agradable sorpresa el resultat : Els de salvament són voluntaris, no ens van cobrar res! El bussejador ens va cobrar només mitja hora! Bons jans !!!


Quan vam arribar a Carmelo, el nostre últim destí a l’Uruguai, a la Prefectura ja ens esperaven, preocupats perquè s’havia donat vent bastant fort en l’últim tram i tenien l’avís de Puerto Sauce que havíem sortit. Ens tenien ben controlats i la veritat és que s’agraeix.

Carmelo és un lloc molt agradable i fan molt bons vins de la varietat tannat. La marina que està al riu “Arrollo de las Vacas”, està plena d’arbres, taules i barbacoes per fer picnic, i no més creuar la carretera hi ha la platja. Cap al vespre tots els vilatans van a fer la volteta amb el inefable mate. El riu és navegable durant 16 milles amunt, no més que s’ha de passar el pont de la carretera principal que creua el poble. S’ha de demanar l’obertura del pont amb anticipació que s’obre circularment, va ser el primer i únic que encara avui dia s’obra a ma!

Per últim vam deixar Carmelo i l’Uruguai, però no el complicat “Rio de la Plata”…

Per anar cap a Buenos Aires vam decidir fer-ho pels rius i canals del Delta del Paraná . El primer entrebanc (un banc de sorra J) en el canal al sud de l’illa Solas, el canal està dragat a 1,5 m i les boies estan desplaçades per l’última sudestada i bé, doncs vam topar!!! Per sort vam sortir sense ajuda. A l’Argentina ja no funciona com a l’Uruguai i per radio vam escoltar com a uns que demanaven ajuda, els hi demanaven el número d’assegurança per endavant 

El recorregut pels canals és molt bonic i a més el dia era solejat, sense vent i tot plegat molt agradable. Vam decidir fer nit en un canal no gaire ample, encara que no estava previst vent vam tirar també l’àncora per popa per més seguretat. De matinada va començar a pujar el vent i com que allà hi havia poca aigua (1,8 m) vam aixecar els fondejos i vam anar cap un canal més principal ( Paraná de la Palmas). Sortir al canal va ser com entrar en una autopista, llums de boies per tot arreu, enormes petrolers amunt i avall, 20 nusos de vent de proa i les ja conegudes onades de la zona! Després de donar varies voltes vam fondejar al costat d’un petroler que semblava que ens protegiria una mica del vent i de les onades. Finalment vam aconseguir dormir i tot!

Al matí vam escriure a Puerto Nuñez avisant que arribaríem abans del previst. ( no més ens quedaven 15 milles) Ja, quin optimisme! Al aixecar l’àncora, el molinet no podia, no enteníem res, aquí no hi ha pedres. Ens ajudàvem amb el motor endavant, tornàvem a mollar tornàvem a recollir i així mica en mica fins que va sortir una soca de un arbre amb branques de 5 metres, i la cadena tota cargolada al voltant de les branques!!!! Per sort al Brasil havíem comprat un matxet i en Francesc es va iniciar en l’ofici de destraler , jajaja!!! Bé hem agafat un respecte immens aquest rius !!! S’ha de anar amb molt de compta!!!