Piriápolis

Continuem a Piria, en una espera desesperada de l’estufa canadenca. El cas és , que l’estufa està a Montevideo des de dilluns passat, dimarts van fer el “papeleo” però no es va despatxar, dimecres va ser la festa de d’Independència, normal que no treballin, però resulta que dijous els funcionaris del estat van començar una vaga per reclamar un millor repartiment del diners del estat…, concretant demanen sou mínim de 14.500 pesos i treballar 30 hores setmanals i el govern ofereix els mateixos pesos per 40 hores… A veure com acabarà. Podria ser que avui al migdia aixequessin l’assemblea, que vol dir finalitzar la vaga, veurem…

• 

• 

• 

Mentrestant hem fet algunes altres feinetes, ajustar el pilot de vent, fer alguns vernissos, redistribuir les bombones de gas, no gaire cosa… A la barcassa del costat un lleó marí ens contempla mentre pren el sol! No convida gaire a treballar… 

• 

• 

• 

Amb les bicis vam tornar a anar a Punta Colorada, aquesta vegada no hem trobat en Mario, que tira l’ham encara que no pensa pescar…, però ha sigut un passeig bonic. També en el sentit contrari hem recorregut la costa fins a “Playa Verde”. La costa té trams de dunes de sorra blanca i trams de esculls de pedra a on la gent va a pescar. Està plena de construcció de segones residencies de màxim dues plantes i amb jardí . Són dels més diversos estils, pots trobar una casa amb teulada de bruc al costat d’una totalment blanca estil mediterrani, o una de fusta portada dels Alps suissos, i per que no? El que ens agrada i que tenen en comú, és que gaire bé cap té tanca al jardí o si la té, és més aviat decorativa i no passa de mig metro. Això contrasta molt amb el Brasil a on les tanques eren de dos metros, rematades amb vidres trencants o electrificades, a més de les alarmes i guardes de seguretat.

Per ara tenim prou bon temps, casi tots els dies ens fa sol. La gran diferencia la marca, la direcció de on ve el vent. Si ve del nord tenim bones temperatures, fins a 25ºC al migdia, si ve del sud, canvia radicalment, doncs a més de mes fred acostuma a ser més fort Es nota fins i tot am la cenyida quan vas en bici! 

• 

• 

• 

També ens hem aficionat a les “corvinas”, les comprem directament als pescadors, per 100 pesos ( aprox 4 €) en tenim una, de més o menys 3 quilos, que ens dura varis àpats. És curiós però als supermercats no venen peix. Una de les peixateries del poble té un gran cartell que diu ” Nos vemos en diciembre” i l’altre, té l’aparador vuit i sembla que no més ven esquer pels aficionats a la canya que n’hi ha molts. Un dia vam convidar a sopar al Badoc a l’Empar i en Fernando del vaixell “Santa Maria” i van quedar encantats del peix fet al forn, doncs aquí la tendència és a menjar carn, que tot s’ha de dir està boníssima.

• 

• 

•