Ens hem quedat una mica tristos, ja tothom ens ha abandonat, primer van ser la Nerea i la Kizkitza, que van marxar des de Punta del Este el dia 10. I fa dos dies van marxar la família Gómez-Codina, la Carme, l’Agustí, en Dima i l’Aliona, ens van deixar al port de Buceo. Per sort tenim una llarga llista de feines a fer en la preparació del Badoc per anar cap al sud, que ens tindran bastant ocupats els dies vinents.
Yacht Club Buceo – despedida 
Vista des del Cerro San Antonio 
Cerro San Antonio
A la travessa de Rio Grande do Sul a Piriápolis vam tenir bastant bon temps amb sol i tot, però molt de fred sobre tot a la nit. Vam anar alternant vela amb motor, i quan anàvem amb aquest vam poder provar la calefacció que havíem muntat a Rio Grande. Aprofitem l’aigua calenta del circuit de refrigeració del motor amb un radiador de moto, que ens van proporcionar el companys de Frape, per escalfar l’aire. El resultat és fantàstic! A l’interior del vaixell es pot anar en màniga curta, essent la temperatura exterior entre 6 i 8 ºC !
Al arribar a Piriápolis la boira era tan intensa que vam haver de fondejar a l’exterior del port, gràcies GPS!
Els primers en donar-nos la benvinguda van ser un parell de lleons marins !!! Que després van ser l’atracció dels petits i no tan petits.
Regal de corvinas a port de Piriapolis 
Petits lleons al port de Piriapolis 
Platja de Piriapolis
Piriápolis és una ciutat molt tranqui-la, quan surt els sol, la gent surt a passejat amb els seu mate i el termo sota el braç. Cap el vespre grans i joves s’arriben pel passeig marítim fins al port i contemplen els pescadors feinejant. Descarregant una quantitat immensa de “corvinas”. A l’Aliona i el Dima que no paraven de fer preguntes encuriosits els hi van regalar un parell, que fetes al forn van ser boníssimes.
Port de Piriapolis 
Dima Aliona platja de Piriapolis 
Mercat a Piriapolis
Les darreres setmanes no hem tingut gaire sort amb el temps. Ha fet un fred excepcional que no és habitual, segons diuen els habitants d’aquí, bàsicament ocasionat pels vents del sud.
Així que poc hem navegat, però no hem perdut el temps i hem recorregut el país per terra, alguns dies en autobús, altres hem llogat un cotxe.
A la famosa Punta del Este, lloc de peregrinació estiuenca dels uruguaians, vam arribar en autobús passant per Maldonado. En aquesta època està tranqui-la o més aviat apagada, doncs la majoria dels comerços i restaurants estan tancats. Aquell va ser un dia fred però solejat i va ser agradable passejar per el port i la platja i fins i tot en Dima i l’Aliona es van remullar entre mig dels esculls.
La Paloma 
Cabo Polonio 
Cabo Polonio 
Cabo Polonio 
Cabo Polonio 
Montevideo
Per anar a La Paloma i Cabo Polonio, vam escollir el dia més fred del any, això ens ho va dir el guia de Cabo Polonio mentre ens acompanyava al lloc on hi havia els llops de mar. Pot ser el dia tan gris, fred i ventós ens va donar una imatge diferent del lloc. Ens va sembla un indret molt particular amb un encant especial. S’hi ha de arribar per un camí entre mig de les dunes fins a la platja. La platja estava plena d’escuma de tant batuda que estava l’aigua. El poble el formen petites cases il·legals sense cap mena d’urbanització, al voltant del far. En aquesta època està casi despoblat però en temporada alta rep més de 2000 turistes al dia. Segur que llavors té una pinta ben diferent!
De Piriapolis a Buceo 
Avui no hi ha pesca pero tan se val – Piriapolis 
Punta del Este
En la primera oportunitat de vent favorable vam posar rumb a Montevideo, al port de Buceo. Vam arribar a primera hora de la tarda, havent fet una mica de tot, génova, spi, i motor. El Yacht Club de Buceo ens recorda molt al marítim, té un estil similar, i també és centenari. En un recó varat vam trobar el “Charrua”, però l’Eduardo no hi era. Ens van dir que durant l’hivern estaria al Canadà.
Yacht Club Buceo – Charrua 
Mercado del Puerto – Montevideo 
Ronda de mate al Badoc
Montevideo té un gran passeig marítim que recorre totes les platges des de el port de Buceo fins al port comercial amb un centre històric una mica decadent amb edificis en runes, moltes llibreries i un cert aire bohemi. Un dels dies ens plovia a bots i barrals però al “Mercado del Puerto” ens vam recuperar amb un bon tiberi, una carn exquisida a la parrilla. Més bohemi encara ens va semblar Colonia de Sacramento i també molt més cuidat, pot ser perquè és patrimoni cultural… El cert és que és un lloc molt agradable, carrers empedrats amb cases antigues de pedra, ple de “ateliers”,bars i restaurants posats amb gust. Vam menjar uns “chivitos”, entaulats al sol, molt plàcidament.
Colonia Sacramento 
Passeig per Colonia Sacramento 
Colonia Sacramento
De tornada al Badoc, vam celebrar el sant d’en Dima amb vi espumós (methode champenoise) i també va ser el sopar de despedida, doncs a l’endemà ja marxaven!!! Snif, sniff…
Nosaltres també vam marxar, vam tornar a Piriápolis per muntar la calefacció a gasoil, que hem importat del Canadà gràcies a l’Alejandro. L’Alejandro que va estar vivint a Barcelona i acaba d’inaugurar una botiga nàutica a prop del port de Piriápolis. És curios la quantitat de gent que ens trobem que han estat a Espanya en algun moment, i també molts que tenen avis o ancestres espanyols.
Calefactor amb mando 
Bany a Punta del Este 
Montevideo sota la pluja 
Colonia de Sacramento