Si, si, és la Cascada d’Iguaçu!
Com que vam arribar a Paranaguá amb molt de temps per esperar a las nostres nenes, la Kizkitza i la Nerea, vam decidir fer una visita a les impressionants Cascades d’Iguaçu, doncs ens quedava bastant a prop, no més a 700 km.
Vam agafar un autobús fins a Curitiba i d’allà fins a Foz do Iguaçu. En total unes 12 hores. Les Cascades estan dins del “Parque Nacional do Iguaçu” creat al 1939 i que al 1986 fou declarat Patrimoni Natural de la Humanitat per la UNESCO. Un total de 550 km2 de mata atlàntica, que preserven una diversitat increïble de fauna i flora, com exemple, més de 800 especies diferents de papallones!
Catarata do Iguacu 
Catarata do Iguacu 
Catarata do Iguacu 
Catarata do Iguacu 
Catarata do Iguacu 
Catarata do Iguacu
El dia es va llevar plujós i ennuvolat, però no ens vam desanimar i ben d’hora, després de un extens “café da manhã”, ens vam dirigir cap a les cascades.
És un espectacle impressionant, els salts d’aigua no són gaire alts, menys que les Victoria a Zimbawe, però tenen més kilòmetres d’extensió, tant que ens va ser impossible fer una foto de la panoràmica sencera. De totes maneres s’ha de dir que en Francesc va quedar més impressionat per les del Niágara, per l’espectacle de veure saltar els trossos de gel com icebergs.
Catarata do Iguacu 
Catarata do Iguacu 
Foz de Iguazu
El riu Iguaçu és un afluent del Paraná i en aquest es va fer la immensa presa de Itaipu que va inundar uns 700 km2 de selva. Amb un 7% de l’energia que produeix, s’abasteix el 90 % del consum del Paraguai, i amb la resta el 20% del Brasil. És una empresa binacional (Paraguai -Brasil) al 50% en tot, beneficis, empleats, etc… Cal dir que dins del complexa van crear un refugi pels animals deslocalitzats que inclou un canal per la pujada dels peixos. No queda molt clar que va ocorre amb els assentaments indígenes, si més no, sembla que els van indemnitzar…
Presa de Itaipu 
Presa de Itaipu 
Foz de Iguazu
A la tornada cap a Paranaguá vam decidir fer el tram de Curitiba a Morretes amb el antic tren que travessa la Serra do Mar. La via del ferrocarril comunica l’altiplà amb la costa salvant un desnivell de més de 900m. Es va construir entre el 1880 i el 1885, amb molta expectació , donat la dificultat que suposava en aquell temps crea el camí pel mig de la selva, construint túnels en les roques de granit, ponts i viaductes en les muntanyes de tanta pendent. El enginyers brasilers se’n van sortir, i avui en dia, a més del recorregut turístic encara s’hi transporten moltes mercaderies fins al port de Paranaguá.
Serra do Mar 
Serra do Mar 
Serra do Mar
Arribats a Paranaguá ens hem assabentat del gran èxit de la manifestació a Barcelona en contra de la sentencia del TC sobre l’Estatut, un milió i mig de persones!!! A veure!!!
Paranagua 
Paranagua 
Morretes