No vam resistir la temptació i després de carregar les bodegues i la nevera a Angra dos Reis, vam tornar a Ilha Grande!!! Lagoa azul, Saco da Longa, Praia do Aventureiro…, són llocs magnífics que ens resistíem a deixar-los, però el temps ens apreta!
Amb el Muktuk, vam passar varis vespres nodrint-nos de les seves interessants experiències. Els petits Jan i Noah ens porten ja molta avantatja ! Ens van ensenyar les seves fotos pels canals de la Patagonia i les de Georgia del Sud, on van estar hi 3 mesos. El seu entusiasme casi ens ha convençut per fer la ruta del Beagle, però encara ens queda molt de camí, ja veurem i ja decidirem… Va ser trist acomiadar-nos de ells, esperem que algun dia ens tornem a trobar…
Rumb a Paraty sortint de la Praia dos Aventureiros, vam tenir una ràfaga de vent de uns 30 nusos, però van ser de escassament 2 minuts, quina decepció! Per sort una mica més tard ens va arribar una brisa suau de través que vam agrair molt, doncs per aquests llocs i dies reina una calma txitxa que ens obliga a anar a motor gaire bé sempre, no es pot tenir tot!
A Paraty, vam fondejar davant la marina do Engenho, del famós Amir Klink. Van ser molt amables i vam poder deixar el dingui sense cost. A l’endemà en Daniel i el petit Alain ja ens esperaven per fer una volta turística per tota la ciutat. En Daniel, la Tatiana i el petit Alain, ens han rebut amb els braços oberts a casa seva, hem passat uns dies molt agradables amb ells i hem aprés de primera mà altres realitats del Brasil.
Paraty és una ciutat colonial de les més antigues, el centre històric està força ben cuidat, tots els edificis estan restaurats i cuidats, i fan goig. Hi ha el centre de cultura, botigues d’artesania interessants, galeries d’artistes locals, molts restaurants i pousades, És molt agradable passejarhi. Llàstima que caminar per sobre les pedres desiguals, et requereix una atenció que no et permet badar!! És clar que sempre trobés algun banc o una vorera per asseure!
La Tatiana, des de que va tornar de l’Amazones treballa aquí per Medi Ambient, ens va explicar que tot el litoral i les 60 illes de la badia de Paraty, estan sota protecció. Però malauradament tenen tan pocs recursos que els hi és impossible fer la vigilància adequada. Igualment els recursos no arriben per les escoles i les obres socials. L’excusa dels polítics: es van descuidar de posar-ho al pressupost, quins nassos!!!
En Daniel té molt bones idees innovadores i projectes pensats per la sostenibilitat. Esperem que els pugui fer realitat en aquesta societat que no li posa gens fàcil. Ara també està entusiasmat amb el dissenys del Badoc. Vam dinar al Badoc tots cinc i ens vam sorprendre de lo ràpid que l’Alain es va aclimatar al vaixell. Havien programat una sortida pels voltants però malauradament no va poder ser, doncs aquell dia va estar plovent tot el dia sense parar. De totes maneres ens quedem contents que hem deixat una possible llavor per futurs navegants!! El temps ho dirà…
Al Saco do Mamanguá ens vam despertar amb una boira que no ens deixava veure més de 1m. No és estrany, està rodejat de muntanyes i el sol triga a arribar a la superfície de l’aigua. Quan es va aclarir, vam agafar el bot per anar al Rio Cairuçu. Gracies a uns pescador vam arribar hi, perquè nosaltres amb la marea baixa no veiem l’entrada. De totes maneres vam haver d’esperar a que pugés per remuntar-lo un parell de milles. Primer un tros al vam fer a motor, després a rem perquè la fondària és molt desigual. És molt bonic, la primera part és de manglars i després comença a fer se cada vegada més boscós i tancat. Anant a rem, sentíem una placidesa molt agradable, amb el cant dels ocells, i el remor de un salt d’aigua de fons. Quan ja no es podia remar més vam deixar el dingui en un racó i per un caminet, vam arribar a una “cachoeira”. L’aigua cau per sobre d’una immensa roca, ens imaginem que a l’estiu, els habitants del lloc deuen anar a banyar-se, però amb nosaltres no hi havia ni una ànima!
Pinciguaba és un petit poble de pescador en una platgeta al nord d’Ubatuba, no te res de particular després de tot lo que portem vist a “Baía Grande”, però el diumenge al matí hi ha mercat i hem pogut comprar peix i verdures fresques. A més, ja fa uns quants anys, hi vaig passar aquí un cap de setmana, mentre col·laborava amb Behr Brasil. A llavors mirant la platja i l’únic vaixell que hi havia fondejat, vaig pensar que seria bonic recórrer aquest costa amb el nostre propi vaixell, Poc m’imaginava que es faria realitat!