Ilha Grande

Més de deu dies els hem passat a “Ilha Grande”. Les guies i agències la qualifiquen com el “Paraíso” i no menteixen !!! És un miracle com aquesta illa s’ha mantingut intacta i verge fins avui .

La illa està coberta totalment per bosc humit de mata atlàntica, i rodejada per més de cent platges tropicals de sorra blanca i de aigües netíssimes, verdoses , degut a la gran quantitat de vegetació. No més hi ha un camí prou ample per passar-hi els únics quatre cotxes oficials de l’illa ( els bombers, la policia,l’ ambulància, i les escombraries). Aquest va de la vila principal Abraão a la vila de Dois Rios, una vila quasi abandonada, on hi havia hagut  la presó ( Colõnia Penal Cãndido Mendes) per els delinqüents més perillosos del Brasil (polítics…). Aquest fet és el que probablement va preservar l’illa dels promotors turístics. La presó no va ser demolida fins al 1994, però ara afortunadament,ara l’illa està protegida pel Govern Federal.

• 

• 

• 

Per anar a les altres petites poblacions i platges, únicament és pot fer per mar o pels camins de la muntanya . El passeig pels camins costaners, és una gran experiència de contacte amb la natura. A més de l’exuberància dels propis arbres, et trobes enormes falgueres i tot tipus de plantes i flors que fins ara nosaltres consideràvem no més ornamentals , constantment es travessen rierols i de tant en tant es troba algun salt d’aigua. Les olors són fortes, fresques i penetrants, els ocells no paren de cantar i les enormes papallones acolorides  apareixen per tot arreu. En el camí a Dois Rius, que travessa l’illa pel mig de muntanyes, vam sentir uns brams terribles que suposem són del petits micos com els que vam conèixer a l’Amazònia.

Hi han molts llocs per fondejar, molt arrecerats i amb una tranquil·litat poc usual. També s’ha de dir que ara, aquí , no és la temporada alta i inclús als vespres fa una mica de fred…

Dels navegants, hem constatat que els que arriben aquí, o s’hi queden molts dies o hi tornen aviat!

• 

• 

• 

Ens hem retrobat en Marc i l’Aylin, els irlandesos que vam conèixer a Jacaré , i que també van cap a l’Argentina. Novament hem coincidit amb els francesos del Arpatas, que van cap el Beagle i els del Ka Ora que ja s’entornen cap a casa.

Hem conegut a uns argentins excepcionals, en Victor i en José Luis, del Blas Maria. Ens han explicat moltes coses i ens han deixat cartes, documentació i revistes amb una informació valiosíssima del Brasil i l’Argentina, els hi tornarem a Buenos Aires!

A través d’ells hem conegut la família austríaca del Mutuk , en Karl, l’Ali i dos petits rossíssims de quatre i sis anys. Aquest adoren i coneixen la Patagònia molt bé. Hi han viscut més de un  any i mig. Ens han explicat moltes coses i esperem que encara ens explicaran moltes més. En Karl que havia treballat molts anys a KTM, ens ha donat l’idea de muntar una calefacció amb el circuit d’aigua del motor i un radiador. Anem a provar-ho i  és clar que en el nostre cas procurarem que sigui de Behr…

• 

• 

• 

Les últimes nits les hem passat al “Saco do Ceu”. L’aigua està  tan calmada que a la nit, el cel s’hi reflexa!!! Ens hi haguéssim quedat una eternitat, però ens hem quedat  sense menjar i sense “reales”, i aquí no hi han bancs! A més hem d’anar tirant avall, si no, no arribarem a la nostre cita per recollir a la Nerea i la Kizkitza a São Paulo!!!!

• 

• 

•