Hem tornat a Rio!! Vam arribar sans i estalvis ahir al vespre. Les hores d’avió van ser llargues, però el pitjor , van ser les dues hores de l’aeroport a la marina amb el taxista kamikaze! Amb un VW tot atrotinat anava passant de carril a carril a tota velocitat per encabir-se als forats que els conductors prudents deixen per mantenir la distancia de seguretat. Va ser un continu d’accelerades i frenades brusques en mig del caos circulatori degut a l’horari del fi de la jornada laboral. Dos setmanes en el continent obsessionat per la seguretat i ja ens acollonim per qualsevol cosa !!! Jajaja!!!
Aquest matí, una vegada més hem flipat amb la dèria de la gent per fer footing per el passeig de la platja de Icarai! Tots amb les seves superdeportives últim model, l’ipod, i algunes senyores amb la pamela. No us ho podeu imaginar, és que n’hi havia molta gent! Pot ser també perquè avui aquí és festa ( un de aquells “jueves que relucen más que els sol”). És una imatge que sorprèn quan es compara amb altres indrets de Brasil. Com si fos un altre pais…
A Barcelona, els quinze dies han estat estressants, bastant insuficients per dedicar el temps que ens hauria agradat a la família i els amics. Prenem nota perquè a la propera vegada no ens passi…
Hem comprovat que ràpid creixent els petits, en Pau ja enraona per telèfon i a en Gerard li encanta xutar el que sigui amb el peu. Estan guapíssims! En en Pol i la Laia no els hem pogut veure, serà la propera…
Barcelona, continua sent la ciutat que més ens agrada del món. També hem de dir que fins ara no ens hem trobat cap amb tanta quantitat de turistes! Als voltants de casa no paren de preguntar-te com arribar a la Sagrada Família. Són els que tornen del Parc Guell i no diguem a la Barceloneta, n’està ple! Que duri!
Entre les noves obres de la ciutat ens hem trobat una que no ens ha agradat gens. És l’edifici que es construirà davant de casa. Adéu a les vistes sobre la Vila de Gracia, adéu a les vistes de la sortida del sol per el mar (snif-snif).
Demà aprofitant els bons vents , sortirem cap Ilha Grande, que està a l’entrada de una la gran badia del mateix nom. Allà hi pensem estar varies setmanes dons hi han molts recons bonics per veure.
Jugant a fer fotos 
Burrrrum 
Des de la terrassa