Niterói (Río de Janeiro)

Rio de Janeiro, impressionant!!

• 

• 

• 

Cada dia al matí i al vespre agafen el “ônibus”, el número 33, per anar a l’altre extrem de Niterói, a l’estació de les “barcas”, i viceversa. Estem de 30 minuts a 2 hores en funció del transit. Tan a Niterói com a Rio el caos circulatori és bastant comú . El recorregut del “ônibus” transcorre el 90% pel passeig que bordeja la platja. Sigui l’hora que sigui, faci sol o núvol, la platja està plena de vida. Gent fent footing, nens jugant a vòlei o futbol , surfistes o alguns simplement prenent el sol. També hi ha camps de vòlei amb entrenadors per adults. Els hi encanta la platja!!!

Cada dia ens sorprèn el funcionament del catamarà. Aproximadament amb 5 o 6 minuts, disciplinadament embarquen i desembarquen al voltant de mil persones! Després amb 13 a 15 minuts ja estem a la terminal de Rio. Quina eficiència!

• 

• 

• 

Rio és una gran capital, té un urbanisme molt caòtic, i resulta molt difícil orientar-se. Per una banda el litoral és irregular, part a l’Atlàntic i part a la “Baía de Guanabara”, amb un seguit de platges, Flamengo, Gloria, Botafogo, Urca, Vermelha, Copacabana, Ipanema, Lleblón i segueixen…, intercalades entre petits sortints rocosos. Per altre banda els “Morros”, petites muntanyes o no tan petites como el Pão de Açúcar, i el Corcovado on hi ha el Cristo Redentor. A més d’un enorme llac a tocà a la platja d’Ipanema. Això fa que la ciutat tingui una planta molt irregular, tant en l’extensió, com en el relleu, que desconcerta i despista als més hàbils rodamóns! A més la barreja arquitectònica és brutal. Al centre és barregen, gratacels i edificis singulars, com la catedral moderna de forma cònica, o l’edifici de Petrogas, de formes cúbiques, amb imponents edificis neoclàssics, com el Gran Teatre i el Palau Imperial i amb edificis colonials, o antics xalets del barri de Santa Teresa de carrerons estrets i empedrats on encara passa el “bonde” (tramvia), rodejats de barris de” favelas”. Tampoc no falten, les imprescindibles esglésies barroques… Com molt bé va definir en Mauricio, ” nada casa con nada”, però no deixa de ser part de la gracia…

• 

• 

• 

En Mauricio és un amic d’en Daniel, tots dos son paisatgistes. En Daniel, un català que resideix al Brasil des de fa tres anys, el vam conèixer a la marina mentre ens miràvem la sortida de les embarcacions del “desafio solar”, uns prototips que es mouen només amb energia solar. En Daniel ara viu a Paratí amb la seva dona i el petit Alain, però havia viscut a Alter do Chão (l’Amazones). La seva dona, Tatiana, que és biòloga va portar a terme el projecte de protecció dels “peixe-bou” (manatí), que estàvem en perill d’extinció. Per suposat coneix a en Giorgio, qui ens havia acompanyat a l’excursió del Llac Verd. Que n’és de petit el món!

• 

• 

• 

La millor manera de fer-se una idea de la situació de Rio de Janeiro, és pujant al Corcovado, on està el “Cristo Redentor”, que vam veure tapat, per restauració…, Però no hi fa res , perquè el que és realment espectacular són les vistes de 360º. Veus perfectament la ciutat de Rio, les platges, el Pão de Açúcar, la llacuna, els morros, esplèndida !!!! El Pic Corcovado està dins del Parc Nacional da Tijuca. Després de que la vegetació autòctona fos destruïda pels cultius, algú ( de fet el Princep) va tenir la impensable idea de regenerà la muntanya amb la “mata atlàntica” (com havien estat originàriament els voltants de Rio), i va funcionar! Avui son 120 km quadrats de selva humida amb moltes cascades i riuets i és un gran pulmó per la ciutat.

• 

• 

• 

Hem agafat molts, molts autobusos (aquí en diuen “ônibus”) i hem tornat ha patir el tarannà suïcida dels conductors. També aquí com a Salvador la gent que està asseguda, té la costum d’oferir-se per aguantar les bosses dels que van de peu. Primer vam pensar que eren molt amables, ara ja sabem que es tracta de un esperit de supervivència , doncs els que van de peu necessariament s’han de aguantar amb les dues mans !!! També hi ha una línea de metro que funciona molt bé, però malauradament és molt poc extensa.

Com és lògic, no hem vist tots els racons de la ciutat, però sens dubte ens ha copsat. Com ja és habitual en aquest viatge es mantenen els contrastos: “condominios” i “faveles”, blancs i de color, platja i muntanya, natura i pol·lució. De Rio però, ens quedem amb els ambients de carrer, al matí al “Centre”, els executius/vas amunt i avall atrafegats, de nit a “Lapa”, la marxa i la música. Creixement, creixement, creixement!!!, Samba, samba, samba !!!!

• 

• 

• 

• 

• 

•