Río de Janeiro

Publicat el

Ja estem a Rio!!!

Ahir a la tarda vam entrar a la impressionant badia, directes cap al imponent Pão de Açúcar que domina l’entrada. Estem però fondejats a Niterói, l’illa just al davant, en el “Clube naval Charitas”. És enorme i molt enjardinat i avui que és cap de setmana està ple de famílies amb criatures. Té un hangar amb centenars d’embarcacions de vela lleugera i també practiquen coses estranyes, tal com hem vist avui, que feien una regata d’unes embarcacions com una mena de catamarans sense vela i coberts de plaques solars…. A més té una enorme piscina amb tobogan, barbacoes, pistes de tenis, gronxadors i sorrals pels més petits,etc…, un autèntic luxe. Avui hem dinat en el restaurant amb música en directe!

El dia dos vam sortir de Vitoria, ja que hi havia un petit forat de bon temps. Ens vam proposar arribar si més no a Guarapari. Allà ens vam estar dos nits, en una caleta ,”Saco”, molt verda i amb molts ocellets, rodejada de pedres, en la que vam estar molt tranquils, no més, de tant en tant passava algú per la platja fent un passeig.

De Guarapari vam sortir sense vent i vam anar a motor força hores, que hi farem…, per compensar vam pescar una tonyina enorme de gaire bé deu quilos. N’hem menjat fins avui i hem fet uns quans pots de conserva. Després ens va entrar un bon vent de NE i amb el spi atangonat i la corrent “estranyament” a favor, vam arribar a Buzios a primera hora del matí.

Buzios és un lloc molt turístic, molt ben cuidat i pensat per atreure i mantenir el turisme, amb moltes boutiques, zones enjardinades i amb escultures de la Cristina Motta. En aquesta època estava realment tranquil. És un cap ple de cales i platgetes idíl·liques , fins a disset, on la combinació de vegetació, pedres, sorra i aigües cristal·lines fa que sigui un indret molt especial, no en va la BB és passejava per aquí amb el seu nuvi brasiler…

De Buzios a Cabo Frío hi han poques milles, però l’ambient és totalment diferent, a Arraial do Cabo on vam fondejar un parell de nits, hi ha industries químiques i de peix importants. Les platges aquí són de una sorra finíssima que forma dunes que es barregen amb a la vegetació i els arbres. Van fondejar entre mig del cap i l’illa, en una platja preciosa amb l’aigua turquesa on no hi havia ningú més que nosaltres doncs és zona militar, però està permès fondejar i desembarcar a la platja.

Ara ens toca buscar “pousada” per deixar el Badoc ben instal·lat mentre estem a BCN, i planejar la nostra estada a la “capital”, si més no turística, del Brasil, on hi ha una llarga llista d’indrets a visitar!