Finalment, hem arribat a Vitoria a temps per fer els tràmits de renovació dels visats!
L’Arxipèlag d’Abrolhos ens va encantar. Només arribar ens van rebre un munt d’ocells, alguns d’ells enormes, i s’acostaven casi a tocar al Badoc. L’illa, anomenada Siriba, n’està plena i a l’illa Redonda n’hi ha uns de maquíssim, negres i blancs i amb un bec llarg, que els hi diuen Fragates. De totes les illes nomes n’hi ha una que està habitada, Santa Bárbara. Hi viuen unes vint persones, entre els militars que operen el radio far i la gent de medi-ambient que vigila el parc natural protegit. Aquests ens vam venir a informar de les seves activitats, dels animals i plantes del parc, i de les normes que han de complir els visitants.
Hi ha molts peixos per tot arreu i de tots els colors. Els de entre mig de les pedres són plans i rodons de colors marrons i blaus fluorescents. Els que entren i surten dels coralls son ocres i grogs, una mica de tot. Sobre la sorra hi han els més clars, beixos, blancs i amb alguns dibuixos negres, i els de entre mig de les algues són allargats, verds com de camuflatge. Voltant per tot arreu n’hi han uns de enormes, marrons i amb les aletes i al voltant dels ulls de color de grog i amb puntets grogs per tot el cos. També hi han els petits, típics d’aquari , de ratlles grogues i negres, i uns rodons molt grans de color blau elèctric. És una passada poder gaudir de una banyada entre mig de tot aquest món acolorit! I per més sorpresa, les tortugues. Els cuidadors del parc ens van dir que eren joves, però a la nostre vista són molt grans, n’hi han moltíssimes i no s’immuten amb la nostre presencia! Va ser realment molt bonic!
Ilha Siriba Abrolhos 
Tartaruga Abrolhos 
Ilha Redonda Abrolhos
La navegada fins a Vitoria, va ser amb vent de NE entre 10 i 15 nusos, força tranquil, a excepció del intens trànsit de vaixells i pescadors, que fan que a la nit s’hagi d’estar molt alerta. També vam trobar una gran instal·lació petrolera.
A Vitoria estem al Iate Clube do Espiritu Santo a la platja do Canto, que és un barri com Pedralbes… De tal manera que dilluns quan vam sortir de la marina ens vam posar de llarg…
La ciutat no és gens turística, al iate clube, només som nosaltres i uns suissos d’estrangers. La Ruth i en Bernard, que venen de Sud-àfrica completant la volta al món. Ara es dirigeixen cap a la Patagònia i desprès pensen anar cap a Grenlàndia. Ah!!! Tenen mes de 70 anys .
Els edificis, les avingudes i carrers, el cotxes i autobusos, d’indumentària de la gent, les oficines de l’administració, els supermercats i shoppings, tot, fa pensar en un nivell de vida molt més elevat del que hem vist fins ara a la resta de ciutats del Brasil. No té un centre històric massa interessant, però per contra té un paisatge molt maco, doncs està rodejat de muntanyes verdes que arriben fins a les magnífiques platges de sorra clara.
Cap a Vitoria 
Bahia de Vitoria 
Convento da Penha Vitoria
Hem necessitat dos dies per fer tots els papers! De la Policia Federal a l’aeroport, a la Superintendencia de la Policia Federal a l’altre extrem de la ciutat, després la Capitania de Port i per fi, la Receita Federal. Hem descobert que tenen el sistema de seguiment molt controlat i informatitzat, així que no veiem aconsellable fer cap mena de trampa… Però bé, ara ja tenim la renovació, fins el 31 de juliol! Y sembla clar que recuperarem els dies que estiguem fora, tan per nosaltres com per el Badoc.
Ara toca esperar bon temps per continuar cap a Rio!
Des de C. da Penya_Vitoria 
Palacio de Anchieta Vitoria 
Vitoria des de C. da Penha