Doncs si tornem a estar a Itaparica!
Va passar que després de dies i dies de pluges, amb tot preparat, esperant que canviés el temps, vam decidir sortir dissabte passat, que semblava que hi havia un forat per arribar a Morro de Sao Paulo, tan sols 35 milles. Divendres havien fet un sopar de comiat dels nostres amics del Champ Fleury. I tot sortint van aparèixer els pescadors als que vam comprar una llagosta per acabar d’omplir les bodegues…i auto regalar-nos a l’arribada, perquè sabíem que no seria “creuer de plaer”.
Sortint de Salvador 
Sortint de Salvador 
Sortint de Salvador
El dia estava ben núvol i ja sabíem que tindrien vent de sud, és a dir de proa. Ja vam sortir amb un ris per precaució. De seguida va començar a ploure i dins de la badia vam haver de fer varies virades perquè els grops ens anàvem canviant el vent constantment i a mes s’ha d’anar amb compte amb els baixos que hi ha a la sortida. Un cop superats els baixos davant d’Itaparica , vam sortir a mar obert. El vent encara que no molt fort era a 180º i les onades no eren despreciables. A més teníem una forta corrent en contra. Tot plegat amb vela i motor fèiem un nus i mig de velocitat!!! Amb la cua entre les cames vam tornar endarrere. Per canviar d’aires vam fondejar a Itaparica que és més tranquil. I aquí ens hi estem, sense poder sortir gaire del vaixell per la pluja, i mirant els partes cada dia, doncs abans de finals de més hem de estar a Vitória per renovar els visats i ens queden casi 500 milles. La llàstima és que ben segur haurem d’esborrar alguna parada de l’agenda de llocs bonics i interessants per veure. Però com diu en Francesc, així tenim excusa per tornar…
Segons l’últim grips podríem sortir dijous, a veure si hi ha sort…