Estem a Salvador per fer els papers de sortida i omplir les bodegues per anar cap el sud.
La varada del Badoc a Itaparica va ser un èxit. Ens ho vam muntar prou bé amb les marees i el Badoc es va aguanta molt bé sobre les seves tres potes. La neteja va resultar molt pràctica. Mentre la marea anava baixant, nosaltres sucats a l’aigua anàvem netejant quan encara la superfície estava humida i amb tota l’aigua a l’abast per anar netejant l’esponja. Això per que la temperatura de l’aigua és bastant alta, si no suposem seria més incordiant. Quan vam arribar a les potes, les orses, la cosa va ser més complicada, per que teníem una bona collita de petxines. Està clar que hem de fer un repàs de la pintura.
Amb la consciència tranquil·la , ens vam anar a descansar a la “Ilha dos Frares” i la “Ilha de Bom Jesus”. Com que era cap de setmana ens vam trobar molts velers de Salvador fondejats però diumenge al matí ja van marxar tots aprofitant la marea alta. El lloc és paradisíac, tot i que a menys d’una milla hi ha una petroquímica, però queda totalment amagada per la vegetació. És curiós en aquesta “Baía de todos os Santos” en un espai de unes 10 milles de radi, hi ha una enorme ciutat de gratacels, un parell de petroquímiques, i tranquil·les illes i pobles de pescadors. Ho tenen tot!!!
Fondeig a Ilha de Bom Jesus Fondeig a Ilha de Bom Jesus Ilha de Bom Jesus Ilha de Bom Jesus Ilha de Bom Jesus Ilha de Bom Jesus
Hores d’ara, ja molts ho sabeu o ho pressentiu, decididament la nostre ruta no passarà pel Carib . El visat màxim de sis mesos que ens dona el govern brasiler, no ens permet fer la remuntada cap el nord de una manera tranquil·la, aprofitant els vents i gaudint de la navegació. Així doncs anem cap el sud! Primer Uruguai, després Argentina. Fins aquí és bastant evident…, després Xile i el Pacífic, també és bastant evident… La decisió està en com arribar a Xile. Per ara hem pensat varies alternatives i no sabem encara quina serà possible. La primera i més improbable seria passar per el Cab de Forns navegant amb el Badoc, és una opció molt seductora, però uff, no sé, fred, vent…, som molt petits…. La segona, ens agradaria però no sabem si és factible, pujar el Badoc en un vaixell de carga, i nosaltres també (n’hi ha de combinats passatgers i mercaderies). La tercera, pujar el Badoc en un camió a Buenos Aires i portar-lo fins a Valdivia (Xile). La quarta, també pujar el Badoc en un camió, però des de Comodoro ( 750 milles a sud de Mar de la Plata) a Chacobuco ( 350 milles al sud de Valdivia), aquesta ens dona opció de fer una part de la Patagònia, i el trajecte acompanyant al camió per les muntanyes també pot ser interessant.
Ja es veurà!!!
