Avui hem tornat a Itaparica per que hi ha un sorral molt planer i les marees ens són favorables per fer el que serà la primera varada del Badoc, dons ja li toca una neteja de baixos…
Itaparica és una illa on els salvadorenys (alguns…) van a passar el cap de setmana. Té un centre petit amb una gran església que està en obres, un fort i un carrer ple de cases d’estiueig, algunes molt maques amb uns jardins molt frondosos que arriben fins al carrer del mar.
Arribada de canoes Maragojipe 
El primer saveiro del bordejo_Maragojipe 
Arribada dels saveiros_Maragojipe
Anant cap el riu Paraguaçu vam veure varis “saveiros”, però de lluny. Vam fondejar per fer una excursió a una suposada cascada que va resultat ser un rajolinet d’aigua tot just per fer una dutxa refrescant, de totes maneres la caminada pel bosc valia la pena. Quan vam arribar a Maragojipe per la tarda, ens vam trobar amb la sorpresa que hi havia “o 47º Bordejo rio Paraguaçu, Maragojipe” d’embarcacions a vela !!! Canoes petites i grans, que són fetes de una sola peça de un tronc d’arbre buidat, els pals són branques amb el seus nusos i corbes, tan pals com veles s’aguanten amb caps que estiren els tripulants, els teixits de les veles són de diversos materials i colors. Quan pensàvem que l’espectacle s’havia acabat, van començar a arribar els “saveiros” a gran velocitat, tenien vent i corrent a favor, devien fer ben be 6 nusos. Els “saveiros” son embarcacions fan servir diàriament per transportar mercaderies per tota la “baia”, són bastant grans, amb una màniga ample i tenen una coberta de taulons de fusta, els pals son troncs d’arbre més o menys rectes i la major penja de una mena de botavara que puja i baixa perpendicular al pal amb caps amb politges. Al davant tenen un petit foc. No porten motor i hi van dos tripulants, un a la canya, i l’altre amb les veles. No ens posaríem pas a prova en una regata contra ells!!!
Supermercat a Cachoeira 
Carrer de Cachoeira 
Ponte Dom Pedro II
De Maragogipe ens vam anar a Cachoeira en autobús. Cachoeira és la ciutat del municipi i és bastant gran. Te moltes esglésies i moltíssim edificis colonials. És veu que va ser una ciutat pròspera a l’època de la canya de sucre, el cafè i el tabac. És curiós el pont de ferro que travessa el riu. Té l’amplada pel pas d’un sol sentit de cotxes, però a més a mes també hi passa el tren. Per tant quan passa el tren, el cotxes s’esperen i desesperen a les dues bandes…
Convento Santo Antonio 
Un carrer de Santiago de Iguape 
Entrant al convent
De Maragogipe vam pujar pel riu fins a Santiago de Iguape, amb els WP’s de la guia francesa, per que en aquesta zona no hi ha cartes nàutiques. El primer que veus en arribar és la enorme església barroca i el poble al darrere. Deu tenir tirant llarg uns dos mil habitants, té una escola, un centre de salut, i com a mínim sis esglésies diguem-ne alternatives, adventistes, episcopals, evangèliques, etc…!!! Abans havíem parat a São Francisco d’Iguape, on hi ha el “Convento de Santo Antonio”, que els franciscans van abandonar fa uns cent anys. És una construcció impressionant, que per desgracia està molt deteriorada, el “patrimonio” ha fet algunes restauracions, però molt primàries. És una llàstima, però també s’entén que el govern deu tenir altres prioritats. Per el cas, s’ha de fer la interpretació dels petits cartells que hi havia a cada una de les petites cases del poble : ” Não somos quilom?istas, não”.
Adeu a Santiago do Iguape 
Sin comentarios_Santiago do Iguape 
Menjant mangos sortir escola
Bonus de regata…
Recollint veles abarloats_Maragojipe 
Enllestint_Bordejo Maragojipe 
Abarloant_Maragojipe