Des de Salvador de Bahía

Publicat el

Hem decidit que avui deixarem Salvador per fer un recorregut per la badia, (Baía de Todos os Santos), anirem a la Ilha dos Frares, a Itaparica, i remuntarem el riu Paraguaçu fins a Santiago do Iguape.
Ara fa uns dies que tenim més pluges. Ara està molt gris i segur que ens mullarem durant les 10 milles que ens separen de Itaparica. Però ja és el que toca per aquesta època, i va bé per que refresca una miqueta l’ambient.
Salvador de Baía és una gran ciutat, en la que ens ha sigut una mica difícil de entrar-hi, ens ha depassat! Ens dona l’ impressió d’una ciutat viva, amb molta activitat, molt transit i moltes manifestacions culturals, exposicions, teatre, música, de tot. Barreja de cultures o més aviat fusió de cultures. Hem anat a un “candomblé”, i ens sorprèn, el que ells diuen el sincretisme, com cada “orixá” té el seu homòleg a l’església catòlica. Per exemple “Yemayá” diosa del mar i la fertilitat és l’ homòloga de “Nossa Senhora da Conceição”, i el 8 de desembre els “candomblistes” van una gran celebració, van a l’església i fan una gran processó .Un altre cas ,es l’església del Nosso Senhor do Bonfin i en la qual celebren sis misses cada divendres pel deu “Oxalà”. Hi assisteixen tots vestits de blanc seguint el ritual candombliste.

La part del centre, el Pelourinho, està molt cuidat i és molt animat, amb molts restaurants amb música, carrers empedrats, que destrossen els peus, (el turmell d’en Francesc també se’n ha ressentit), museus, exposicions, i una gran part de les esglésies barroques de Salvador.
És un lloc aparentment tranquil, però hi ha policia per tot arreu i amb una manca d’eficàcia comprovada. Un matí sortint de la espectacular Igreja São Francisco, (on els angelets van ser capats després de que els artesans que tenien prohibida la seva religió els haguessin dotat d’uns enormes òrgans sexuals), a escassos 100 m de la policia ens van prendre la nostra màquina reflex!!!. El lladre va sortir corrents carrer avall i nosaltres també a l’hora que cridàvem ladrón! ladrón! ( i altres coses!) amb tanta força que en Francesc va quedar afònic tot un dia! Ningú va aparèixer per ajudar i per sort vam estar lluny d’atrapar-lo. No sé que haguéssim fet contra aquell lladregot!! Cert és que estàvem distrets i cert és que a Barcelona també hi ha lladres,però el fet ens va tenir enrabiats un parell de dies.

Després hem esbrinat que Salvador és una de les ciutats més perilloses de Brasil, junt amb Rio de Janeiro i Fortaleza. No només amb els turistes, si no que els propis habitants de la ciutat també se senten amenaçats, i depèn de on van,a la hora o al dia de la setmana, prenen moltes precaucions.
Al voltant del centre hi ha un munt de barris, Campo Grande, Garcia, Graça, Vitoria, etc…El que hem freqüentat més és el barri de Barra, per que és on anàvem a comprar i a fer classes de portuguès. Aquest és un barri ben posat, amb edificis de pisos moderns, amb un gran “shopping center”, cinemes i supermercats i platges envoltant-lo. Cal dir que els edificis de pisos sempre tenen una tanca al voltant i personal de seguretat a l’entrada.
Un dia vam anar al “Mercado de São Joaquim” al altre extrem i oposat de Barra en tots els sentits. És un mercat ben autèntic, amb fruites i llegums, gallines i cabres vives, farines, gambes salades, cistells, de tot!! Amb les pluges el terra està ple de bassals…, els dolços aromes de les fruites madures, els no tan dolços de les gallines…Un bon lloc per filmar la pel·lícula del Perfum jajaja!!

I que petit que és el món…, un dia que pujàvem en l’ascensor del shopping, sentim darrera nostre: “mira que es pequeño el mundo!”, era en Marco, l’enginyer que vam conèixer al “Cisne Branco”i que també es navegant!!. A la marina també hem tingut moltes coincidències, el primer dia ja ens vam trobar uns suíssos que vam conèixer a Cabo Verde, i després va arribar un francès amb el que havíem coincidit a Dakar i ahir van arribar els suecs de Jacaré…

Aquesta vegada, no tenim gaires fotos per posar, el lladre se les va endur juntament amb la màquina!