Enrere hem deixat la platja de Jacaré i les seves postes de sol invariablement acompanyades pel bolero de Ravel.
No ens podem queixar de la travessa, casi tot el temps un traves amb un vent ni molt fort ni molt fluix. No més a unes 15 milles del destí i en ple mig dia del sol (36ºC a l’ombra), el vent ens ha començat a fallar, fins que a contracor hem hagut de baixar l’spi. Al engegar el motor hem vist que alguna cosa s’havia enganxat a l’hèlice, però xino-xano hem arribat a Bahía de Todos los Santos.
Al arribar a Salvador de Bahía, ens sembla una ciutat enorme, plena de gratacels, veurem que en queda de la ciutat de “Doña Flor y sus dos maridos”…