Des de Joao Pessoa

Publicat el

Després del carnaval, avui estem de relax per la marina, fent petar la xerrada, intercanviant informacions i contemplant la posta de sol…

Aquesta setmana hem estat participes d’un gran retrobament, el Badoc  ha trobat al seu germà petit , el “Champ Fleury” , un és el número de fabricació 49 i l’altre el 50, de fet son quasi bessons.  Van ser posats a l’aigua a Port Camargue un darrera l’altre a l’octubre del 2006. Ha estat una casualitat increïble!! La Marie-France i en Pierre ens han explicat les seves aventures pel Mar Roig, l’Egipte, el Sudan, etc…, després donat els problemes de la zona, han canviat a l’Atlàntic i han fet casi la mateixa ruta que nosaltres i a partir d’ara ja ho veurem…

Ahir vam fer una excursió cap a l’interior, Alagoa Grande , Areia. El paisatge canvia a mida que et vas endinsant , encara que ara estava molt verd, ens van explicar que a l’ hivern és molt sec. En el camí vam esmorzar la típica tapioca i un cafè com fan la gent de la regió amb un lloc ben especial…

A Alagoa vam passar pel mercat on venen una varietat increïble de “feijão”, després vam visitar el “engenho” Volúpia, on destil·len la canya de sucre per fer la “cachaça”. Vam dinar i descansar a les “redes” (hamaques), ja ens calia després de una fer la cata de la cachaça amb diferents fruits!!

A la tarda vam parar a Areia que és un petit poble a la muntanya a on per sort tenen una temperatura molt més baixa, estàvem a 27ºC ! i és patrimoni cultural del Brasil. Les cases són bastant antigues i pintades de colors molt vius. Hi ha un petit teatre, el tercer més antic del Brasil.

Ja fa uns dies, ens vam assabentar que no més podem estar al Brasil 180 dies. Teníem previst estar uns 9 mesos i això ens fa replantejar tota la nostra planificació. Com que ja no estem acostumats a prendre decisions sota pressió, hem decidit que de moment prenem un bus fins a Belém i ens anem uns dies a meditar tot pujant en vaixell pel Amazones! Ja us explicarem com ha anat.