Ja estem al continent!!!, l’ immens Brasil ens espera… A Fernando de Noronha hem fet un petit tast , realment deliciós. Platges semi desertes d’aigües cristal•lines i plenes de vida. Ens hem banyat amb “tartarugues” de més de 100kg en la Baia do Sueste, i amb alevins de “tubaráos” i altres peixets a la Praia da Atalaia. A la Praia da Cacimba do Padre vam menjar una magnifica barracuda a la brasa mentre contemplàvem la perícia dels surfistes en les magnifiques onades de més de cinc metres. ( Hi havia un concurs). I en general hem gaudit de uns magnífics paisatges de baies i platges.
Baia do Sancho Baia dos Golfinhos Praia da Cacimba do Padre (hi ha xiriguitos per pendre tauro a la brasa)
Per recorre l’illa vam llogar una moto, encara que aquí tothom es mou en bugui. Tampoc no és necessari perquè hi ha un autobús que recorre l’illa de punta a punta. L’apropament a algunes cales s’ha de fer igualment caminant. En quan a l’arquitectura, és bastant curiós, doncs s’ha mantingut en una peculiar simplicitat, que fa que no existeixen blocs d’apartaments, ni edificis de hotels com els que estem acostumats a veure en les costes més turístiques. Aquí l’allotjament es limita a les “Pousades”, que aparentment no es diferencien de les altres vivendes. Són edificacions d’una planta amb més o menys jardí, casi sempre, amb un pòrtic de fusta amb algunes hamaques penjant.
Una gran part de l’illa està protegida dins del Parc Natural Marítim i està declarat com Patrimoni Mundial per la Unesco, això dona lloc una sèrie de restriccions d’us, com per exemple no fer us de cremes de protecció solar abans de banyar-se, i inclús en algunes cales està prohibit banyar-se, com a Baia dos Golfinhos i altres zones no més es pot accedir amb un guia reconegut. No està permès fondejar a cap lloc de l’illa a excepció del port. A més hi ha establerta una taxa turística per la preservació de l’illa. En el nostre cas, embarcació i tripulació ha resultat 100 euros al dia!!! (una mica massa)
Per altre banda el fondeig és realment incòmode, perquè constantment hi ha un mar de fons i el mar del SE amb unes onades considerables que a més de fer difícil el desembarcament també fam difícil el dormir i la veritat és que després de fer la creuada de l’atlàntic , dormir pla és una de les coses que més desitges. Això, afegit a que necessitàvem reparar la nostre dutxa i compra verdures fresques, connectar-nos a internet i parlar per telèfon a un preu raonable, vam fer que no ens demoréssim més en prendre rumb al continent, per més que ens hagués agradat vagarejar, badocar, uns quans dies més per l’illa. A Jacaré, atracats a la marina del riu Paraíba, ja hem comprat fruites i verdures, algunes desconegudes!, i ara abans de començar amb el turisme, toca “zafarrancho” , dessalar, netejar, reparar, posar rentadores, etc…, però després tenim “Carnaval” !!!!