Ahir a les 13 h UTC vam concloure la nostra travessa de l’Atlàntic. Han estat casi 10 dies en la immensitat del mar, el Badoc i nosaltres ens veien tan petits…
Sortint de Mindelo 
Pilot de vent 
Reparacio guia guardins
La primera part vam tenir vents de N,NE al voltant de 15 – 20 nusos, anàvem alternant spi i orelles de burro, rissant i desrissant la major, segons les ganes que teníem de votar! Després el vent va anar afluixant, fins que no sabíem de on venia. El cel estava ben tapat. Les onades agressives i escumoses es van anar convertint en una superfície llisa, gris, amb moviments ondulants i sinuosos, amb petits reflexos de algunes escletxes de sol filtrat pels núvols. Lluny per la proa cap a bavor veiem llampegar. Inquietant i bonic a l’hora. Finalment va arribar la borrasca amb pluja refrescant i una estoneta de vent. I així anar fent, fins que definitivament el vent ens va abandonar i va arribar l’encalmada. Però en total no van ser més de quinze hores de motor.
Surt el sol 
Posta de sol mogudeta 
Arriba la borrasca
Per fi els alisis del sud ens van trobar i començarem una cenyida oberta i ràpida , que en tres dies ens van portar a destí. En resum hem tingut molta sort amb el temps i la ruta escollida.
Tonyneta 
Pa torradet 
Rioja dels Fernandez
Tampoc no ens podem queixar de l’equipament, amb poques trencadisses, una guia dels guardins del pilot de vent, un grillet de l’escota de la major, un grillet de la contra del tangó i la politja de la driça de l’spi. Tot fàcil de reparar o substituir. Lo pitjor per la nostre qualitat de vida, va ser la trencada de els dos manguitos de l’aixeta de la dutxa. No més teníem un de recanvi! A més de perdre 250 l. d’aigua escampats pels tambutxos del Badoc. Va ser una bona estona per reparar i recollir aigua! I per postres vam perdre la possibilitat de la meravellosa dutxa d’aigua calenta amb la nostre cadireta de luxe! A partir de llavors dutxa freda a coberta. També vam poder gaudir de l’experiència de una dutxa salvatge sota la pluja !! Que cal estalviar aigua!!
El dia 27 cap les 15.40h UTC vam passar l’Equador pel meridià 29, vam complir el ritual i vam convidar en Neptú a una ampolla de cava. ( no se sap mai pot ser l’agrada i fa promoció “allende los mares”)
A banda d’en Neptú, pel mig de l’oceà no ens hem trobat gaire animació, hem vist un parell de mercants de lluny, i una única vegada un grup bastant gran de dofins endormiscats, tant sovint que ens els trobàvem al Mediterrani…, Per altre banda, ens a fet llàstima veure que fins tan lluny arriben les ampolles de plàstic…
En definitiva estem molt contents de com ha anat el viatge. Hem tingut sort amb el temps, el Badoc s’ha portat molt bé, el Francesc i la Marian també…, i a través del skyfile ens hem trobat molt acompanyats pels amics que ens han fet el seguiment i ens han donat ànims cada dia amb els seus correus. Gracies!
Tierra la vista 
Contemplant l’illa 
Instalats a Fernando de Noronha