Probablement es l’última crònica d’aquest any, doncs demà agafarem l’avió cap a BCN, a on restarem fins a mitjans de gener.
Mindelo comparat amb els pobles que hem vist fins ara és una gran ciutat, hi han rotondes i passos de vianants que cal respectar. Més d’una vegada hem estat a punt de ser atropellats per despistats. No sé que passarà quan estiguem a Barna!
Mindelo, Sao Vicente 
Mercat Municipal, Mindelo Sao Vicente 
Mercat Municipal, Mindelo Sao Vicente
Hi han molts restaurants, supermercats, un mercat municipal, i el peix ja no es compra directament al moll, si no que hi ha un mercat del peix amb moltes parades amb piques d’inoxidable i mosaic amb boniques pintures a les parets.
A Mindelo també es troba el mític “Clube Nautico” on vam sopar i escoltar música en viu una nit. Estava ple de navegants de tot arreu, encara que sembla que ha perdut ambient des de d’inauguració de la Marina. Allà vam conèixer en Miquel i l’Enric del veler Júlia Bem de Torredembarra.
Mindelo, Sao Vicente 
Clube Nautico, Mindelo Sao Vicente 
Musica al Clube Nautico, Mindelo Sao Vicente
L’endemà vam agafar el ferry per Santo Antao, la més verda de les illes de Cabo Verde . De Porto Novo fins a Ponta do Sol vam anar amb un transport col·lectiu. Pensàvem anar per la bonica carretera de muntanya recomanada a totes les guies i ens vam trobar circulant per la nova carretera asfaltada inaugurada fa pocs mesos. Aquesta recorre la part àrida, costejant fins a Paul,h i han fet alguns túnels i molt talls a la muntanya per passar de ribera a ribera. Els talls recents ens mostren un seguit de capes de les diferents sedimentacions arrugades pels moviments teutònics on els colors són encara molt vius, grisos,marrons, ocres, granatosos, negres. Fan unes combinacions inigualables per cap pintor. Pensem que en Pere ens hagués pogut donar moltes explicacions dels orígens…
Cova crater, Santo Antao 
Ribeira de Paul, Santo Antao 
Ribeira de Paul, Santo Antao
Al matí següent vam aconseguir un “aluguer” que ens portés a “Cova Crater”. S’arriba per l’antiga carretera empedrada, estreta i costeruda. No és d’estranyar que els conductors prefereixen la nova carretera, però el recorregut d’aquesta és espectacular. Va serpentejant per sobre de la carena, a uns 1300m i es veuen les valls de un costat i de l’altre. Les valls que porten directament al mar son molt verticals i la sensació es bastant vertiginosa.
Ribeira de Paul, Santo Antao 
Ribeira de Paul, Santo Antao 
Ribeira de Paul, Santo Antao
Quan vam arribar a Cova Crater, el cràter estava pràcticament tapat per la boira, de mica en mica, mentre baixàvem es van anar destapant els cultius de la base del cràter, és bonic, sembla un patchwork, però lo que de veritat impressiona, és la vista que et trobés al remuntar la paret oposada, és la Ribeira de Paul, plena de cultius, sobre tot canya de sucre (per fer el grogue) i al fons, 1500 m. avall, l’Atlàntic!
Estenent la roba, Ribeira de Paul Santo Antao 
Ponta do Sol, Santo Antao 
Ponta do Sol, Santo Antao
Fa dies que el vent bufa de on no toca, de l’oest, i els pescadors de Ponta do Sol no poden sortir a feinejar per que les onades de casi 2 m que trenquen violentament en els esculls entren amb força al interior del petit port, de manera que han hagut de pujar les barques casi a l’alçada del carrer. Aquest matí però, uns pocs s’han arriscat. Els pels se’m han posat de punta al veure’ls sortir amb aquella bromera d’aigua, remant i al motor a fons pel mig dels esculls. Per sort tots ho han aconseguit!
Contra viento y marea, Ponta do Sol Santo Antao 
Contra viento y marea, Ponta do Sol Santo Antao
Nosaltres de nou al Badoc, preparant ja la maleta, sobre tot pels que no tindrem l’oportunitat de veure a Barcelona, BON NADAL I BONES FESTES!!