Palmeira és un poble petit i tranquil, on la major activitat se centra en el Port Comercial, i els pescadors que desquartitzen i venen les seves captures en el moll mateix. Alguns joves juguen al ouril (idèntic al auelé) sota una acàcia i no es veu gaire més gent pel carrer. Hi ha un restaurant italià on vam gaudir de un “dorado” excel·lent. Ens ho havien recomenat el gallegs del Caracola, un vaixell que portava aquí uns dies. Juntament amb els del Caracola vam comprar un bon tros de tonyina ( d’aletes grogues), umm quin “sashimi” ens vam cruspir!. Eren unes fantàstiques tonyines de més de 40 kg. Els pescadors, les havien portat arrossegant, doncs no els hi cabien a la barqueta.
Mercat Espargos, Sal 
Palmeira, Sal 
Palmeira, Sal
Sal és una illa volcànica, de terra marronosa i algunes poques acàcies doblegades pel vent. El vent, que no para de bufar quasi mai, i ens ha afegit la terra de Sal sobre la sorra de Senegal que encara no havien acabat de treure!
Crec que és per aquest paisatge tan agrest la raó de que els habitants de l’illa pinten les seves cases de colors espatarrants, sense cap criteri, cadascun va a la seva, rosa, lila, vermell, blau, grog, etc… i totes les combinacions possibles. Hi ha una botiga taronja, i verd poma que m’ha fet recordar la propaganda de la UCD! (Nota:Cap Verd és va independitza al 1975, i te constitució com república democràtica des del 1992).
Sal que és va habitar fa 200 anys per explotar les salines, actualment viu del turisme i del seu aeroport internacional.
Palmeira, Sal 
Palmeira, Sal 
Santa Maria, Sal