Durant gaire bé dues setmanes hem estat immersos en aquests paratges del delta que formen la desembocadura dels rius Siné i Saloum. Aquest avarca unes 180.000Ha de braços de mar a on el Saloum és el més navegable i encara avui es poden veure mercants que de tant en tant pugen al riu fins Foundiougne. Els canals principals són el Diomboss i el Bandiala, després hi ha centenars de petits canals intercomunicats, llacunes, i petites illes de petxines amb manglars i “paletuviers”.
El paisatge és grandiós com els rius, les ribes són plenes de manglars, i en les seves arrels hi creixen ostres; hi han baobabs enormes i boscos amb acàcies, ceibes, til·lers i altres arbres dels que no som capaços de repetir-ne el nom; plens de fruits i d’ocells. Els peixos salten a l’aigua contínuament i els Martins pescadors es llencen en picat per pescar. Les “pirogues” meticulosament pintades van amunt i avall donant un color extra al paisatge.
Durant el migdia fa un sol de justícia, alguns dies casi 39ºC, però durant la nit refresca i es dorm prou bé.
Les sortides i les postes de sol són espectaculars, fan unes llums precioses, diferent a altres llocs que coneixem. Sembla que és degut a la sorra que quasi permanentment flota en l’aire portada pel Harmatan. Per altra banda, no sabem si serà possible algun dia eliminar completament la sorra del Badoc, de la nostra roba i de nosaltres mateixos!
Toubacouta 
Toubacouta 
Missira
Les possibilitats de recorreguts dins del delta és molt amplia, però la informació és molt escassa i poc fiable, de tal manera que sovint la nostra posició de GPS sobre la carta correspon a terra! A Dfirer on som ara hi ha un espai de 4 km de mar on fa només 20 anys hi havien cases, cocoters i horts. A la carta continua essent terra, i és just per aquí on ara s’entra al riu, Saloum, i a on nosaltres hem escollit iniciar i finalitzar la ruta!
També hi ha molts bancs de sorra que formen els meandres i alguns punts on la profunditat és molt baixa, en conseqüència, s’ha d’anar amb molta cura i a poc a poc per poder fer marxar enrere quan s’entra en un sorral. Per acabar-ho de adobar tenim les marees, si s’embarranca quan la marea està baixant, no hi manera de sortir fins que torni a pujar, per tant s’ha de procurar navegar sempre en marea creixent! Hi ha alguns punts on la profunditat és d’un metre en marea baixa, així que s’ha d’esperar per passar a que sigui quasi alta. Per si algú l’interessa nosaltres hem recollit els WP’s de la nostre ruta i els podem facilitar a qui calgui, a més d’unes quantes recomanacions.
Vam entrar al delta pel propi riu Saloum a l’alçada de Djifèr, vam passar la nit en el “Bolong Gokehor” fondejats al davant d’un campament de luxe amb wifi! El poble proper és Dionewar només a un parell de km. però quan vam anar a visitar-lo, el sol queia a plom i vam tenir la sort que va passar un carro i ens va portar. No sabem si l’home intentava impressionar-nos mentre feia trotar l’ase, però si que ho va aconseguir; doncs el carro era només una única plataforma de fusta sense cap lloc on agafar-se! I en cada salt, no estaves segur si el teu cul tornaria a trobar la fusta de sota!! El poblat, com la majoria d’aquí, viu de la pesca, però també té un parell de petits mercats on venen souvenirs pels turistes.
L’endemà vam anar pel Marigot de Djalor fins Mar Lodj. Per sort uns francesos ens havien facilitat el WP’s i no vam tenir cap problema. Mar Lodj és un poblat molt petit, però just a la riba hi ha uns quants hotels campament, a on sembla que venen molts francesos a fer excursions de pesca.
Per fer alguna compra de menjar l’endemà ens vam arribar fins a Ndangane que te varis restaurants, botigues i una “épicerie”. Fins aquí arriba una carretera molt curiosa, perquè està asfaltada, però en comptes de sorra té petxines senceres. És aquí on arriben els turistes que després van a Mar Lodj a hostatjar-se. Mitja milla abans d’arribar aquí és on vam tenir la primera embarrancada important…, sort que uns nois amb una “pirogue” amb motor ens van ajudar a girar el Badoc i vam poder continuar camí!
Dionewar 
Dionewar 
Missira
El següent pas va ser desfer el camí, per arribar novament al Saloum i remuntar-lo fins a Foundiougne, situat al costat est del riu. Aquí hi ha un transbordador que passa persones i algun cotxe d’un costat a l’altre. Dic algun cotxe perquè aquí n’hi ha ben pocs . El que sí que hi ha són força motoretes KTM noves de trinca que fan el servei de taxi, i les “calèches” és clar, que com si no haguéssim tingut prou amb l’experiència del carro amb l’ase, aquí vam llogar un carro idèntic però amb cavall… encara que incòmode, el recorregut va ser força interessant. Vam anar fins l’aldea del costat passant pels camps d’arròs i mill a on les dones el batien per separar els grans, i van passar pels pous de sal, que es veu que cada família del poblet en té un. La sal la fiquen en sacs i l’exporten a Gambia. Només entrar al poble tots els nens corrien darrera el carro per rebre un “cadeau” mentre criden “bon jour, bon jour!!”; per indicació del guia ja havien comprat caramels prèviament, però quan els hi vam donar, cada nen entusiasmat no més n’agafava un!
Foundiougne 
Foundiougne 
Foundiougne
L’endemà vam tornar a baixar pel Saloum fins a Djirnda. És un petit poble però és sorprenent el bullici de l’embarcador, és constant l’arribada i sortida de “pirogues” amb gent i carregaments de llenya i altres coses. A tot el delta molt sovint veiem “pirogues” que porten llenya d’un costat a l’altre i és que aquí majoritàriament cuinen amb foc de llenya a terra, i també la utilitzen per fumar el peix abans de assecar-lo al sol. Amb el dingui ens vam acostar al poble per estirar les cames. Per poder embarcar còmodament durant la marea baixa, en la que tot queda fangós. S’han fet un camí de petxines fins la zona seca,que queda molt bonic. A totes les illes hi ha petxines per tot arreu, formen part dels camins, i dels edificis, doncs és el que tenen en abundància per barrejar amb el fang.
Ja a mig camí se’ns anàven enganxant els nens a les mans i no ens van deixar fins que ens vam embarcar al bot. No ens demanaven ni “cadeaux”, ni “de l’argent”, ni res, però es tornaven bojos per sortir a les fotos. S’anaven avançant els uns als altres fins casi tocar l’objectiu, i era impossible fer-los raonar. Alguns petits es quedaven darrere els grans, confiats que la màgia també els faria sortir a ells a la foto! La escena és repeteix quasi a tot arreu, també, com els de casa nostra, ni han que els hi agrada fer el pallasso i sobre tot fer postures de força molt divertides!
Toubacouta 
Toubacouta 
Djifer
De Djirnda amb l’ajuda dels WP’s facilitats pels mateixos francesos vam anar fins a Siwo. Va ser dur perquè aquest és un braç estret i s’ha d’anar molt a poc a poc. Quan vam arribar la marea ja estava dalt de tot. Mentre buscàvem la millor lloc per fondejar ens vam embarracar de les pitjors maneres, després de varis intents empenyent amb l’auxiliar es va acostar una “pirogue” a rem, ( no n’hi havia cap amb motor). L’home va saltar de la barca i l’aigua li arribava no més fins a la cintura! Ell ens empenyia des de l’aigua, i nosaltres amb l’auxiliar, però era impossible. Nosaltres li dèiem que no patis que ja ens esperaríem a la propera marea alta. Finalment semblava que desistia però va cridar a uns companys que també vam arribar remant . Tots, inclòs en Francesc, empenyent mentre un jovenet marcava el ritme amb crits d’acompanyament que els altres responien a l’hora que feien força, van aconseguir girar el Badoc i vam poder sortir del banc de sorra!!! Agraïts els hi vam donar uns diners, però ens van demanar menjar! Amb dos barres de pa i unes galetes se’n van anar més que feliços!
Siwo 
Siwo 
Siwo
Vam voler acostar-nos al poble al vespre però en marea baixa era impossible, teníem per davant 200 m de fang… i ho vam deixar per l’endemà. Al matí volíem fer una visita ràpida per continuar amb la ruta, però ens hi vam estar hores! Doncs quan vam desembarcar els nens petits ens van conduir a l’escola pública i va resultà que un dels mestres havia estudiat castellà i ens va acompanyar a fer tota la volta al poblat. Primer, com és habitual ens aquest pobles petits , és el cerimonial de visitar al “chef du village”, que et dona la benvinguda, després vam passar per l’escola àrab que és la privada i a on van els nens de les famílies més riques, en aquesta totes les nenes portaven el cap tapat amb vels amb “lentejuelas”, impressionant! Després vam passar per la construcció de uns nous assecadors que just estan fent, doncs ja esperen la tornada dels pescadors i hauran de fer tot el procés de fumat i assecat de sardines. Ens va cridar l’atenció que per fer aquestes feines, totes les temporades venen treballadors estrangers per ajudar, i dormen en uns coberts de palla al costat mateix dels assecadors. Finalment vam anar a veure la construcció d’unes enormes “pirogues” que havíem vist des de lluny i teníem curiositat per veure com treballaven. Allà a més dels que treballaven hi havia els que miraven, entre ells un ancià que ens va explicar en perfecte castellà que havia estat 15 anys a Espanya embarcat en un vaixell de pesca de tonyines i havia recorregut tota la costa mediterrània! Abans de marxar encara vam passar per la casa de la família on tenien acollit al mestre, que ens va demanar si li podíem enviar les fotos que havíem estat fent. Vam sortir molt més tard de lo previst, però va valdre la pena!
Mar Lodj 
Boulangerie – Djifer 
Djifer
La següent parada la vam fer a Thiboliane, vam haver de fondejar amb dues àncores per no interrompre el pas del canal d’estret que és. En aquest poble hi ha un bosquet amb uns arbres impressionants. Aquell dia tenien problemes amb l’aigua i a la font hi havia una llarga cua de cubells multicolors esperants torn… A tota arreu per una cosa o altre sempre hi ha una nota de color! La part més trista: unes adolescents que passejaven per allà ens deien com els hi agradaria anar a Espanya. Això ens ho diuen sovint, i més d’un ja ho ha intentat. Són molts els que tenen un amic o un parent treballant allà.
També és un comú aquí, el famós “teranga” (hospitalitat), virtut de la qual els senegalesos se senten molt orgullosos. Així que quan camines pel carrer la salutació és constant:
Bon jour!
Ça va?
Oui , ça va et vous même ?
Ça va
Alguns encara més proactius et pregunten d’on vens, si és la primera vegada que visites al Senegal, si t’agrada…, I finalment s’acomiaden amb un :
Faites vous come a chez vous
Al principi se’ns feia estrany ara ja hi estem acostumats!
Djirnda 
Foundiougne 
De Djirnda a Siwo
De Thiliane passant per Djirnda i remuntant novament el Saloum, vam anar agafar el “Marigot de Sangako” i vam fondejar davant de l’aldea anomenada Maya, al vespre uns nois ens van venir a oferir peix. Com que no teníem canvi, els vam donar totes les monedes que portàvem, no arribava a 500CF, i unes pomes. Estaven super contents. Els pescadors en general quasi valoren més que els hi regalis pomes, pa o cigarretes que els mateixos diners. En part s’entén, no hem vist pomes a cap dels mercats d’aquesta zona, i a molts pobles no tenen “boulangerie”.
Del Marigot de Sangako vam passar al Bolon Labor, sortint al Diamboss que vam remuntar per agafar el Bandiala. L’entrada del Bandiala és francament difícil. És una entrada molt amplia, més de 500 m, hi ha illes per totes bandes, plenes de cormorans, balbuzard pecheur, i pelicans, preciós! Però el canal amb la profunditat suficient és molt estret i cal buscar-lo casi per tanteig, és un patir gens recomanable pel cor!! Quan vam fondejar davant de Toubacouta va ser tal el descans que ho vam celebrar! Ens vam prendre l’última ampolla de vi blanc (de Lanzarote) amb un enorme llenguado!
Toubacouta és bastant gran, té un carrer ple de botigues “d’artistes” (tots tenen el mateix) i tres o quatre hotels que semblen bastant agradables. Nosaltres utilitzàvem el desembarcador de l’hotel Keur Saloum i aquest està força bé, habitacions amb aire condicionat, uns jardins plens de buguenvíl·lies i unes terrasses amb sostres encanyissats molt ben fets . Té vàries mesquites i en el mercat fins i tot vam comprar tomàquets i enciam!
De Toubacouta seguint el Bandiala vam passar per Sipa i fins a Missira.
A Missira hi ha un “fromager” (ceiba) impressionant que té uns mil anys i hi ha l’entrada guiada al Parc Natural. Amb un guia expert en ornitologia vam fer una caminada, a ple sol, de més de quatre hores pel bosc de Fathala, vam veure a més dels ocells una manada enorme de monos . A la tornada ens va veure tant exhausts que ens va convidar a uns sucs de ”bissap” i “bouyi”, boníssims.
Ara tornem a estar al començament, a Djifér, un cop arreglem els papers de sortida, i ens preparem pel viatge, deixarem el Senegal i posarem rumb al Cap Verd.
Marxem amb l’idea de que ens queden moltes coses per descobrir i experiències per viure, així doncs , potser hi haurem de tornar!
Toubacouta 
Djifer 
Siwo