Vam arribar de Saint Louis, ahir al vespre, tot i que hem estat en un Hotel de luxe amb aire condicionat, ja ens enyoràvem del badoquillo i també dels laments persistents dels ”Mourides” que ens acompanyen tota la nit amb els seus cants i percussions.
A Saint Louis tal i com estava previst ens va acompanyar en Jigo el germà petit d’en Thafa, que es prepara per l’exàmen d’ingrés a la Uni de Lylle. Vam agafa el taxis-brouse que era un Peugeot 505 familiar amb tres fileres de seients, mirant les fotos, no calen comentaris …,i a més amb l’embús de la sortida de Dakar. No més dir que vam trigar 7 hores per fer els 300 kms.
De Dakar a Saint Louis 
De Dakar a Saint Louis 
De Dakar a Saint Louis
Saint Louis és bastant tranquil i agradable, amb bastants edificis de l’època colonial restaurats, i el Pont Faidherbe d’estructura reblonada, i que en el seu temps tenia una part giratòria per deixar passar els vaixells.
Hem estam molt ben acollits per la família de L’Aida Bouna, que no més arribar ja ens esperava amb una deliciosa Thiéboudienne! L’Aida Bouna encara que és molt jove és molt espavilada i viatja per tot el país fent comerç.
L’Aida Bouna , en Jigo i en Jors , ens van acompanyar al Museu de la ciutat i a voltar tota l’illa.
En Jors és l’amic d’infantesa d’en Thafa i és professor d’anglés,
També vam conèixer l’associació de dones de la Ndatta Goya (mare de l’Aida Bouna) que treballen pel desenvolupament de les dones al Senegal. Elles busquen oportunitats d’ajudar econòmicament a les famílies i fer que les dones siguin més participatives i a l’hora independents. Busquen també tenir contactes amb associacions similars o que les puguin ajudar en altres països. Així que ja sabeu, si algú té alguna idea, ens ho feu saber.
Saint Louis Pont Faidhaber 
Saint Louis Museu 
Saint Louis
Just abans de marxar,la casualitat ens ha fet conèixer a en Badakar ( sona més o menys així). Un pescador amb un coneixement inusual d’Espanya. La raó ens va explicar es que Espanya, Itàlia i Portugal eren països que li interessàvem molt, perquè també havien estat pobres i amb emigrants ( i exiliats). Especialment Espanya , que li deien que era el nord d’Àfrica, i amb el esforç de tothom se’n va sortir i això és esperançador pel Senegal !!
Mentre anàvem parlar, ens va dur a veure com ells treuen tot el fruit possible de la pesca. Tenen tot un procés per assecar les sardines i els taurons que no poden vendre frescos al mercat. Es un llarg procés, començant per varis dies en salmorra, després coccions i assecats al sol. Tot s’aprofita, les escates per abonar la terra, les aletes es venen als xinesos i japonesos i els cap els fan servir per cremar. Amb el peix assecat les dones fan intercanvi per roba a Gambia i altres països. Va ser molt interessant, i la seva actitud encoratjadora. Pobre, però orgullós dels seus i del seu ofici.
Avui, en Jigo ens ha acompanyat a fer compres i després ens a dut a veure el majestuós monument que s’inaugurarà al desembre, el Monument del Renaixement, 18 milions d’euros, dissenyat pel propi President . Les carreteres, els trens, la sanitat, etc…, estan per fer. País de contrastos.
Pescadors – Sant Louis 
Pescadors – Sant Louis 
Pescadors – Sant Louis 
Pescadors – Sant Louis 
Saint Louis 
Saint Louis
Ja tenim ganes de sortir a navegar, demà al matí posem rumb cap al Delta del Side Saloom.