Des de Dakar

Publicat el

Ja portem gaire be una setmana fondejats a la badia al sud de Dakar, al davant tenim la platja de Hann. És on hi ha el mercat del peix, i els pescador s hi deixen les seves piragües i xarxes a l llarg de la platja fins l’embarcador de fusta del CVD. La forta olor de les fustes impregnades ens arriba quan bufa el vent del nord (gaire be sempre!)

Fa una calor humida que ens te bastant aletargats (pot ser també ajuda el Malarone..), trobem molt a faltar les banyades refrescants a la Graciosa o a punta Papagayo!! Aquí l’aigua és realment fastigosa i ben segur contaminada. Per un costat, els restes de peix del mercat, i el canal que arriba de la zona industrial adjacent amb els seus abocaments il·legals, per l’altre banda els mercants fondejats a la badia netegen els seus dipòsits. Encara pitjor es quan plou, al contrari del que esperaven després de la pluja, tot va esdevenir més brut i fangòs , la mar espessa , d’un color gris marronòs, amb reflexos multicolors a la llum de sol!. Res de paradisíac!

El CVD (Cercle de Voile de Dakar) és un reducte colonialista dels francesos, que dona un bon servei als navegants, el lloc és senzill però agradable i prou net amb uns jardins plens de buguenvíl·lies. El endemà de la nostra arribada havien organitzat un sopar amb espectacle casolà que va estar molt animat, i fins i tot van fer ballar a en Francesc!

Els carrers de terra esdevenen plens de bassals amb deixalles i a nosaltres se’ns fa difícil caminar, no pas als nadius que es mouen amb naturalitat ja siguin els vestits amb esparracs o els que baixen d’un Mercedes tot terreny , nou de trinca amb vestits que nosaltres pensarien que son per anar de casament…Quan arriba l’hora de l’oració, estenen la seva estoreta , es renten tirant-se aigua amb un model curiós de recipient amb forma de tetera però de plàstic, i s’agenollen devots mirant La Meca.

Cap el vespre, cada dia veiem uns nois a la platja corrent i fent gimnàstica, ens semblava estrany, i ahir vam descobrir que son lluitadors, dons s’entrenaven en parelles agafant-se dels “taparrabos”, per fer-se caure mútuament. Sembla que l’”esport” de la lluita és molt popular a Senegal i te molts seguidors…

A Dakar ciutat hi arribem en taxi (dels mateixos colors que els de casa!). Aquí son barats i encara és un luxe que ens podem permetre, tot hi que cada vegada s’ha de negocia el preu del trajecte… L’alternativa és un transport col·lectiu(car rapide), son mini busos pintats de colors llampants que van agafant gent durant la seva ruta que els empleats criden des de la part del darrera , però que ens és impossible d’entendre.

Increïblement, en un sol matí vam aconseguir fer tots els papers necessaris per legalitzar la nostre entrada al país . Vam recórrer tres estaments oficials diferents i vam fer milions de fotocopies, ara no més ens queda esperar quinze dies a la seva resposta… Ens em patejat a peu gaire be tot el centre veient els edificis emblemàtics, i els mercats del Kermel i Sandaga. Casualment hem estat “firmes” a la baixada de la bandera del Palau Presidencial, dons passàvem per allà per troba a un amic i ens vam fer parar juntament amb el resta de vianants i també dels cotxes.

El que més sorprèn de la ciutat son les venedors ambulants i les paradetes de tot tipus d’articles, fruites i verdures,roba, rellotges, qualsevol cosa , i les parades que fan menjar amb unes mini tauletes pels clients. Les venedores porten el seus vestits tradicionals que donen molt color i vida a l’ambient. Totes aquestes es posen a les voreres davant dels comerços dels edificis i gaire be els anul·len. Al vespre tots recullen i els carrers semblen desolats.

També vam agafar el ferry per fer l’obligada visita a l’illa de Gorée. Va ser un dia tranquil, pot ser no és l’època, però no hi vam trobar gaires turistes, tampoc no hi ha cotxes i moltes de les paradesdels “artistes locals” estaven tancades. Vam dinar a la cuina de Mame Penda que son un parell de taules al pati familiar. A destacar el suc de “bouyi” que és el fruit del baoba,boníssim!!

Demà tenim previst anar a Saint Louis,anirem en un taxis-brousse, es un de compartit per 7 persones, a veure com anirà!