Ja portem uns quans dies a Lanzarote, encara que l’illa no és gaire gran, és ben segur que ens quedaran molts racons per descobrir. Aquesta és prou diferent de les que fins ara hem vist. Un no pot si no que tenir el sentiment de turista, d’intrús, no es possible un altre cosa amb aquest paisatge…
Quan fas la ruta turística, penses que l’illa té molt de César Manrique o pot ser que César Manrique té molt de Lanzarote, el que ens queda clar és que s’intueix una completa simbiosis de l’artista amb l’illa. L’influencia és mútua.
És difícil saber el que més ens ha impactat d’aquest paisatge: la negror dels camps cultivats coberts amb el”picón”(cendra volcànica), l’agressivitat del “malpais” eructat pels volcans, les tranqui-les platges amb el seu contrast de sorra blanca i pedres, esculls i penya-segats foscos, o l’enginy de transformació de unes coves de lava en vistosos i refrescants jardins per atracció turística junt a la declaració de sostenibilitat feta fa més de 10 anys!
Difícil triar!, Aquí unes fotos, i una forta recomanació per visita l’illa, sense preses!
Lanzarote – Vinyes 
Malpais – Volcans 
Playa de Famara