Després de uns dies a Funchal fent millores al Badoc i badant un xic per la ciutat vam sortir cap a Calheta. Vam navegar resseguint la costa tranquil•lament. Primer ens vam acostar a la cala de Cámara de Lobos a on fondejàvem els vaixells colorits dels pescadors, més enllà ens vam capbussar davant dels penya-segats altíssims del Cap Giráo amb el seu telefèric que baixa a la petita zona de cultius. Al fons es veuen els Pics Areeiro, Ruivo i Torres. Encara ara ens preguntem si es justifica la construcció de un ascensor (300 m.) i un telefèric per baixar al petit cultiu de vinyes i plantes tropicals de Fajà dos Padres, però el cas és que hi ha un petit restaurant i una desena de cases on es lloguen habitacions. Fins arribar a Calheta les zones cultivades son bàsicament de plataners i a les parets del penya-segats i els salts d’aigua apareixen contínuament.
Un cop a Calheta ens vam arribar a Ponta de Pargo en autobús, amb això ja vam cobrir la dosi d’adrenalina per uns quants dies (pend= 10%, ang=180 º amp=3,8m, h= 250m, 2 bus…). Vam compensar-ho amb el passeig per la levada entre til•lers,pins i enormes hortènsies amb l’Atlàntic immens com a teló de fons.
Ara des de fa uns dies estem a Barna per problemes mèdics que no vam pogué resoldre a l’hospital de Funchal. Esperem que no passin gaires dies més per retornar amb el nostre badoquillo que vam deixar a Porto Santo, això si, en bones mans, les dels nostres amics del Windlise . Ells ens el cuiden!
Calheta 
Calheta 
Calheta 
Calheta