Després de tres dies a terra (a Barna), molt intensos física i emocionalment. Retrovament amb els companys de feina, la sorpresa preparada per les Amigues, i sobre tot la família i la Nerea. ( sniff-sniff, sollozos… ) Però ara reprenem el projecte i ja per fi, hem passat l’estret i ja estem a l’Atlàntic!!!
Ahir vam sortir de Benalmádena cap a Sotogrande, sense gota de vent i la mar com una bassa d’oli. De cop vam tenir una ratxa de pocs minuts just per arribar a 7,5 nusos, i que l’”Álvaro” que ens acompanyava amb molta il·lusió pugues apreciar que portàvem génova …Realment ens sap molt greu per ell, però el deu Eolo no és va deixar subornar!
Avui sortint de Sotogrande tres quarts del mateix, més tard una mica de vent de popa però amb una corrent en contra de 3 nusos, a més la visibilitat ha estat tan baixa que no hem vist ni la costa del Marroc. Tampoc hem vist cap surfista a Tarifa, que per cert té una costa molt més verda que no ens pensàvem. Que hi farem, una altre vegada serà. Per acabar, vent de proa, però no gaire fort. Hem vist els molins de vent a Bolonia que es movien lentament ,eren gegantins comparats amb les petites casetes blanques.
De Benalmadena a Sotogrande 
Gibraltar 
Molins de Bolonia