Vam arribar divendres nit a East London, després de moltes hores de motor i poca vela, encara sort de la corrent de les Agulles, que ens va regalar algunes milles. En la foscor ens va costar trobar el pantalà del Buffalo River Yacht Club. Vam haver de tirar l’àncora i anar a investigar amb el dinghi!
2016.03.02 Durban oriental (24) (800×532)
2016.03.02 Durban oriental (7) (800×532)
2016.03.06 East London 021 (800×600)
East London no té gaire cosa a visitar, vam fer un volt per la platja i vam dinar molt bé al restaurant Grazia.
Vam llogar un Polo, (aire condicionat PQ24 CD, les trampelles no fan gens de soroll!!!) i vam anar a les Amathole Mountains, concretament al poble anomenat Hogsback.
2016.03.06 East London 023 (800×532)
2016.03.06 East London 029 (800×532)
2016.03.07 Hogsback 008 (532×800)
És un lloc per passar uns dies de vacances, amb petits hotels i restaurants campestres, galeries d’art i moltes activitats per fer. Sobre tot moltes caminades. El bosc és un reducte d’immensos arbres i falgueres, salts d’aigua i moltes flors. Hi han diversos camins per transitar encara que no sempre són fàcils de trobar.
Aquest bosc espès i humit i contraste amb els paisatges del trajecte d’anada i tornada a East London. Enormes extensions de pastures, i poblacions de casetes minis de format únic gaire bé sense arbres ni flors, just alguns arbust baixos al llindar de la carretera.
2016.03.07 Hogsback 009 (532×800)
2016.03.07 Hogsback 019 (800×532)
2016.03.07 Hogsback 025 (800×532)
Ara se’ns obre una petita finestra per arribar just fins a Port Elizabeth, sortirem de matinada. Esperem tenir una miqueta més de vent i no arribar de nit!!!
Abans d’ahir varem sortir de Richards Bay, per fi! Ens fèiem il·lusions d’arribar fins a East London, però la previsió ens donava poc marge i no ens vam voler aventurar a que el vent del sud entrés abans d’arribar a destí. Ja vam tenir prou mal començament al sortir a mar obert des de el Zululand Yacht Club, no recordàvem una marejada tal!!!
Com cada any el Badoc ha tingut el seu regal de Reis, aquest li han portat unes noves plaques solars i la pintura del casc amb un adhesiu molt més gran que l’identifica molt millor. “New look”!!
2016.02.05 Richards Bay (10) (640×425)
2016.03.01 Durban 132 (640×425)
2016.03.01 Durban 125 (640×425)
Durban és una gran ciutat, la marina està ben bé al mig del centre, com si a casa nostra estiguéssim al Port Vell. Encare que no hem sortit del país, incomprensiblement hem de passar els tràmits d’immigració. Després d’esperar tot el matí i part de la tarda els funcionaris no van venir, (perquè no tenien cotxe) i els de la marina no ens van deixar anar perquè aquella hora (quan es fa fosc), ja ho consideraven perillós!
Quan aquest matí ens hem personat a les oficines d’immigració, ells no entenien per que hi anàvem…, i ens han dit que no calia fer res…, no hem insistit i ens hem anat a fer un tour per la ciutat.
A la oficina de turisme hem contractat un guia que ens ha fet anar a la carrera per tota la part colonial, començant per l’antiga estació de tren d’estil victorià, convertida en oficina de turisme.
A l’entrada predomina el bust de Gandhi, en aquesta estació va agafà el tren del qual va ser expulsat de males maneres a Pietermaritzburg. Les naus de manteniment dels trens d’estructures reblonades, han sigut reconvertides en un gran centre comercial i en fira de mostres.
Els edificis colonials d’estils flamencs i victorià que alberguen administracions i museus es barregen amb grans gratacels de bancs, hotels i grans companyies. El carrers són amples i hi han bastants zones verdes amb gespa, flors i grans arbres. Una gran font de mosaics multicolors és l’homenatge al la lluita contra el SIDA.
2016.03.01 Durban 061 (640×425)
2016.03.01 Durban 078 (640×425)
2016.03.01 Durban 084 (640×425)
Ens ha semblat interessant el Kwa Muhle Museum, conegut com el Museu del Apartheid, no és tan espectacular com el de Johannesburg, però també és molt aclaridor, el mateix edifici (Old Pass Office) ja és per si sol un trist testimoni. En ell els negres havien d’aconseguir el permís per treballar a Durban fent cues interminables, si no els consideraven vàlids per la feina, eren obligats a tornar al seus respectius pobles en el plaç màxim de tres dies, sense importar quan lluny hi fos, si no eren arrestats immediatament. Si obtenien el permís, no tenien dret a portar les seves famílies!
Al cap de poca estona de tornar al Badoc ha aparegut la policia per fer els papers!! No entenem res!! Però som obedients per si de cas!!!
2016.03.01 Durban 108 (640×425)
2016.03.01 Durban 047 (640×425)
2016.03.01 Durban 058 (640×425)
Demà volem anar a la zona oriental, passejar pels mercats d’espècies, i medicines tradicionals i després anar a dinar a la platja.
Demà passat, si es manté la finestra de vent del nord sortirem cap East London. Segurament no es prou llarga per arribar a Port Elisabeth. Veurem…
Ufff, quants dies sense escriure res !!! El temps passa volant!!!
A l’arribada vam tenir sort i vam fer els papers molt ràpidament i el mateix dissabte vam aconseguir plaça al ZYC. En aquest club reben als nous clients amb una ampolla de cava !! (sparkling), quina bona idea!! Pot ser podríem copiar-la al Marítim, segur que es pot trobar algun sponsor…
El vent del sud tal com s’havia previst va ser molt fort, fins a ratxes de 55 nusos, al ZYC agafats com pops vam aguantar bé. Però al Tuzi Gazi un pantalà va quedar com un acordió i varis vaixells vam patir desperfectes. Entre això i l’arribada de l’Arc, els del club ens van demanar per treure el Badoc fora de l’agua abans de temps, just al cap de dos dies d’arribar…, com som bona gent vam cedir…
2015-11-05-tuzi-gazi
2015.11.06 Haulout Badoc (23)
2015.11.11 Santa Lucia 315
Uffff quina incomoditat sense poder fer servir l’aigua i sota un pi, que, per bé que ens dona ombra, ens cobreix la coberta de pinassa i pols que entra per tot arreu, i per acabar-ho d’adobar, una manada de monos ens visiten casi cada dia a l’hora del esmorzar i els molt lladres quan intentes despatxar-los es posen agressius… Amb tot això, que millor opció, que llogar un cotxe i anar a fer turisme…
2015.11.11 iMfolozi 276
2015.11.10 iMfolozi 252
2015.11.09 Hluhluwe 197
2015.11.09 Hluhluwe 084
2015.11.09 Hluhluwe 110
2015.11.08 Hluhluwe 035
I això vam fer…
Primer als parc de Hluhluwe i Imfoluzi, una reserva de 96.000 hectàrees on “conviuen lliurement”, rinoceronts blanc i negres, lleons, elefants, girafes, zebres, búfals, lleopards, kudus, impales i d’altres antilops i un munt ocells i petits animals més. Amb el cotxe et pots passejar pels camins predeterminats, per descomptat sense baixar del cotxe. Molt sovint te’ls trobes al mig del camí i ni s’immuten.
Vam anar amb el Mäel i el Michel (Obione), tots atents a veure qui era el primer en veure un animalot. Vam riure i gaudir de valent. També vam fer un parell de excursions amb els “rangers”, una a l’alba i l’altre de nit, que és quan els animals estan més actius. Els guies del parc es comuniquen per radio entre ells i s’informen per on paren els animals més difícils, així que vam poder veure el desitjat lleó. Vam veure tota una família, amb alguns cadells adoptats. Ens van explicar que la mare havia mort degut a una infermetat, tipus tuberculosis, que els hi transmeten el búfals (quan se’ls mengen).
Vam veure un munt d’animals sobre tot rinoceronts, búfals i diferents antilops, no més ens va falta el lleopard per fer els “big five”. A la reserva de Santa Lucia no vam veure tans animals grossos, però si cigonyes i flamencs i el paisatge de dunes i platges és molt bonic!
2015.11.09 Hluhluwe 214
2015.11.09 iMfolozi 179
2015.11.10 Hluhluwe 261
Després vam agafar l’autopista ( també a l’autopista trobes vaques per la vorera) fins a Howick i passant per enormes extensions ramaderes vam arribar fins a Underberg, llàstima que era un dia de pluja i boira molt desagradable però ben vinguda per que ara mateix hi han restriccions d’aigua a moltes ciutats i fins i tot a Hluhluwe vam patir directament la sequera, a l’hotel l’aigua de les aixetes era color xocolata, impossible d’utilitzar! i els rius estàvem ben secs, no sabem com els animals podien sobreviure.
Underberg està a tocar al Drakensberg Parc, que és la gran serralada que fa frontera amb l’est de Lesotho i és de una bellesa excepcional, pics punxeguts, penya-segats i valls profundes amb rierols, cascades i una varietat de flors única, no sense raó està declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Ens va agrada tant que a la setmana següent varem tornar! Aquest cop vam anar a travessar el Sani Pas que comunica amb Lesotho a més de 2.800 metres, la carretera que serpenteja per la vall fins arribar a l’altiplà. Només es pot fer en 4 x 4 ( o caminant, com fan encara alguns pobres basutos), dues hores i mitja per fer 45 kilòmetres!
2015.11.19 Drakensberg 052
2015.11.20 Drakensberg 059
2015.11.19 Drakensberg 042
Al passar la frontera et quedes bocabadat!!! No pas pel contrast del paisatge, àrid i sec, o les pobres construccions on viuen el pastors basutos, ni tan sols per el ben condicionat pub de Sani Pas, ( ple de turistes prenen cervesa Maluti i unes magnifiques hamburgueses), per lo que realment flipas, és al trepitjar l’asfalt de la nova carretera en perfecte estat, acabada fa 4 mesos, perfectament pintada i senyalitzada! I et preguntes quina mena de broma és, per què, els pastors d’ovelles que allà hi viuen sense aigua corrent ni electricitat no la necessiten pas!!! En un país on l’esperança de vida és de 42 anys, la mortalitat infantil 8,3% i un 40% de la població viu sota el llindar de la pobresa ens assembla que es podrien gastar els diners en coses més prioritàries!!
Pel que ens van informar sembla ser que són els xinesos qui ha fet la inversió i el seu interès ve per la obtenció de liti, però no ho hem confirmat per enlloc.
2015.11.13 450
2015.11.19 Drakensberg 027
2015.11.21 Bulwer 089
2015.11.20 Drakensberg 073
2015.11.19 Sani Pas 054
2015.11.20 Drakensberg 063
A la tornada de Drakensberg vam parar a Pietersmaritzburg, la capital de KwaZulu-Natal, la seva universitat va ser important en la lluita contra l’apartheid. I és aquí on a Gandhi el van fer fora del tren per viatjar en primera classe essent hindú !
Actualment és una ciutat molt activa. L’ajuntament diuen és l’edifici de totxos vermells més gran de l’hemisferi sud, construït en el 1893 i refet al 1901 després de haver-se consumit pel foc en el 1898. Realment fa patxoca. Al centre hi ha un carrer de vianants amb botigues i restaurants en edificis colonials, molta gent circula i hi ha força ambientillo.
2015.11.21 PieterMaritzburg 094
2015.11.09 Hluhluwe 150
2015.11.21 PieterMaritzburg 100
Un cop de tornada en el ZYC fem les últimes endreces i gestions. Mentre estàvem fora han arribat molt vaixells coneguts, i d’altres ja han seguit ruta. Però la sorpresa va ser trobar a l’Anne i l’Alain del Uhambo!!! amb els que havíem fet gran part dels canals de la Patagònia, i no coincidíem des de Tahití, uffff quins records!!
A la barbacoa d’ahir ja ens vam acomiadar de la majoria dels amics, amb alguns ens retrobarem anant cap a Brasil, altres ja veurem…, el món és petit!!
Ara ja tenim ganes d’arribar a casa i abraçar la nostre família i amics, ja falten menys de 48 h !!!
Finalment vam sortim amb el Galatea i el Lady of the Lowlands rumb a Ilha Casuarina. Vam tenir una travessa perfecta amb el vent just, no més vam fer tres hores de motor.. Ilha Casuarina és una mini illa envoltada per una platja de sorra blanca i molt fina en tot el seu perímetre, no és triga més d’una hora en fer la volta complerta.
Normalment està deshabitada però just aquest dies ens vam trobar un grup de pescadors. Un d’ells parlava bé el portuguès i ens hi van poder entendre. Ens hi va explicar que feien. Venen del continent, tot un dia de barca per arribar, es porten aigua i farina per menjar i es queden durant entre 20 dies i un mes. En aquesta ocasió eren 13 homes, per no tots treballaven junts, pertanyien a tres grups diferents. Hi vam veure un parell de barques a rem petites i unes quantes canoes, pesquen en l’ escull de coral que rodeja tota l’illa excepte una petita franja en el nord-oest, on estàvem fondejats. Mentre uns pesquen, d’altres netegen i posen a assecar el peix, aquests eren molt jovenets. Quan tenen una quantitat determinada tornen a ciutat per vendre’l. Ens van sembla molt, molt pobres. Ens demanaven samarretes i pantalons i els hi vam donar, els que portaven estaven ben esparracats!
Pel peix volien diners de Moçambic i nosaltres no en teníem, però al final vam arribar a alguns acords, amb el que ells no destinaven al mercat, un pop enorme per una cervesa, un calamar per per unes llaunes i una llagosta per uns pantalons. Tots contents!
2015.10.17 Casuarina (2)
2015.10.18 Casuarina (2)
2015.10.19 Casuarina 022
Passats tres dies va canviar el vent a l’est i vam sortir rumb Bazaruto, com la finestra era prou bona vam passar-lo de llarg. Abans d’arribar al següent fondeig Imhabane, vam connectar amb l’Amigo per radio i també es va afegir al grup, entre tots vam estudiar la situació i vam decidir passar de llarg també d’ Imhabane i arribar fins a Maputo. Al final amb l’ajuda de la corrent tots vam arribar contents amb temps de sobre i fins itot vam haver de ralentir per qué el fondeig no està protegit de nord. L’idea era quedar-se al nord de Ilha Inhaca a que passes el vent fort del sud, però la primera nit vam tenir bastant mar de fondo que venia de l’est i el pronòstic deia que podíem tenir fins a 4 metres d’onada en el següent dia. Així que vam decidir buscar refugi a l’oest de la mateixa illa. El problema és que la badia està plena de baixos, el canal d’entrada està ben bé al nord, i el canvi de marea dona unes corrents de fins a quatre nusos. El anar a buscar refugi ens va costar cinc hores per fer 10 milles, vent de 25 nusos en contra, corrent en contra i bancs de sorra pels costats!! No vam tenir les onades de 4 metres però també vam estar mogudets… Sovint no veiem el cascos del nostres amics en el fondeig! El lloc però era maco i semblava molt interessant, llàstima no vam poder baixar a terra…
2015.10.18 Casuarina 017 (2)
2015.10.18 Casuarina 021
2015.10.18 Casuarina 025
Al cap de dos dies vam fer rumb a Richard’s Bay, aquesta vegada vam aprofitar el vent i la corrent per sortir del fondeig, però un cop a fora ho vam patí al contrari. Passades unes hores d’avançar penosament cenyint i amb corrent en contra, per fi va canvià el vent i vam poder posar l’espinàquer i a més vam trobar la famosa corrent de les Agulles! Amb tot plegat fèiem més de 10 nusos de velocitat sobre terra!!!! Això ens va permetre arribar amb llum de dia, cosa que havíem ja descartat.
Però al final vam estar contents que l’última navegada de la temporada va ser fantàstica!!!
2015.10.27 Ihnaca (3)
2015.10.28 Inhaca oest (9)
2015.10.30 Arribant a RichardsBay 084
Però no tot són flors i violes, durant el transcurs vam escoltar per la radio que els nostres amics anglesos la Rose Marie i l’Alfred vam ser rescatats per un vaixell de càrrega, havent d’abandonar l’Ironhorse, sembla que ells estan bé però de moment no tenim més noticies, ni cap idea de que els hi devia succeir.
Esperem que ara, des d’aquí podrem assabentar-nos de quelcom i si cal prestar algun tipus d’ajuda.
Si, si, al final vam veure balenes a Sakatia! Un dia cap al vespre, no vam poder fer fotos .També hem vist tortugues als coral i lemurs molt tímids a Tanykely, i uns de molt descarats a Antsoha. Aquests se’ns pujaven a sobre per robar-nos els plàtans, però va ser divertit. Aquí convivien tres tipus diferents, el blancs, els marrons i negres i una parella de blancs i negres, amb els pels de les orelles de punta i una mica agressius.
2015.10.07 Nosy Ansoha 114
2015.10.07 Nosy Ansoha 111
2015.10.07 Nosy Ansoha 100
2015.10.06 Vaixells cami de Russian Bay (7)
2015.10.05 Hellville 107
2015.10.05 Hellville 098
Quan vam arribar a Sakatia, no més hi havia el SAS3 i l’Obione, però va anar arribar gent i al final ens hi vam aplegar una dotzena de vaixells. Per descomptat no van faltar el dinar en comú i la barbacoa al vespre a la platja. Posar-nos al dia amb els coneguts, i fer noves coneixences. Compartint tota la informació amb l’objectiu comú de sortir cap a Sud-africa abans de la temporada de ciclons. Després de Richard’s Bay hi ha tantes variants de plans com de vaixells…
Vam tornar a Hellville per fer els papers de sortida, gasoil i algunes provisions. A partir d’aquí cada dia faríem unes quantes milles, per anar avançant, fins la línia de sortida, Baly Bay on ens trobem ara.
2015.10.05 Hellville 086
2015.10.05 Hellville 071
2015.10.04 Tanykely (21)
2015.09.30 Hellville (60)
2015.10.10 Moramba Bay (6)
2015.10.10 Moramba Bay (13)
Hem fet unes bones navegades, posant molt poca estona el motor, just el temps de que el vent ens girés de sud-est a sud-oest. Ens fem creus de la quantitat de vaixells locals que circulen per aquestes aigües a vela llatina, els més grans i amb una quadràtica aguantada amb dols pals, que els treuen i els posen els més petits i les canoes. El mitjans i les canoes porten un balancí per fer contrapés, cap d’ells porta motor. També hem vist un parell, una mica més grans, amb dos pals, una mena de foc a la proa una vela quadràtica al pal de més a popa. Un dels dies ens vam admirar de un vaixell que ens va aparèixer a sota vent, cenyia més que nosaltres i ens aguantava la velocitat, anàvem a més de 7 nusos!!! Anaven un al timó i dos de peu al balancí! Els vam perdre de vista quan ells van canviar el rumb per anar cap a terra. Vam quedar bastant bocabadats. Precisament a Hellville havíem estat a la platja on fondegen i durant la marea baixa aprofiten per descarregar els sacs i per fer reparacions a cop de aixa i martell. També cal fixar-se en les veles que porten i tot el aparellatge, Dacron, Kevlar, Antal i Lewmar, jajaja, els pobres han de anar canviant llagostes per caps i cadenes usats…
2015.10.09 Moramba Bay (20)
2015.10.08 Honey River (1)
2015.10.07 Nosy Ansoha 158
2015.10.07 Nosy Ansoha 157
2015.10.07 Nosy Ansoha 151
2015.10.07 Nosy Ansoha 117
És una llàstima que en general les aigües no són massa transparentes, només en algunes petites illes que no són confortables degut a l’onada. Per contrarestar els paisatges són molt bells, parets de pedra esculpida per el vent i el mar, molts baobabs, acàcies i altres arbres i també molts ocells. Els poblets tremendament pobres, però nets i endreçats, el terra perfectament escombrat, la gent molt amable s’escarrassa per parlar una mica de francès, ens ofereixen, crancs, ous i cocos, davant la nostre negativa, se’n van sense pidolar res…
2015.10.10 Moramba Bay (59)
2015.10.07 Nosy Ansoha 019
2015.09.02 Sakatia 026
Vam arribar ahir juntament amb el Galatea amb l’idea de pernoctar i sortir l’endemà ( avui) cap les 4 del matí quan el vent començar a bufar. Vam preparar alguns àpats per la travessa i ens vam mentalitzar i… patapam, quan tornem a baixar la previsió de temps ja no hi som a temps!!!
L’estratègia era passar el canal de Moçambic amb rumb oest sud-oest per trobar la corrent direcció sud que va paral·lela a la costa, anar resseguint la costa de Moçambic i deixar passar el front fondejats a Bazaruto a 800 milles aproximadament fins tenir una bona previsió per fer les 400 milles que resten per arribar a Richard’s Bay.
Ara resulta que el vent dels sud entra abans del previst i no tenim temps d’arribar a Bazaruto!
Aquest matí hem estudiat la situació amb el Lady que ja s’esperen aquí fa uns dies i la seva idea és sortir demà cap a les illes Primeres, a la costa de Moçambic bastant al nord. A l’illa Casurina hi ha un escull que protegeix dels vents del sud, allà es pot esperar, que canviïn de nou a nord. El problema que veiem és que cal arribar un cop el vent a virat de nord a sud. D’altra banda el fondeig aquí és deplorable, el Badoc no para de fer pantocades i tan el Galatea com nosaltres hem garrejat varis cops…