Santa Helena

Publicat el

Ja hem fet prou el turista i ara hem de tornar a fer milles!

Sortirem demà, després de comprar verdures fresques. Dijous matí és el dia en que les verdures locals arriben al supermercat, la gent fa cua abans que obrin, això es el que ens han explicat… , esperem que arribarem a temps…

De alguna manera, aquesta illa ens recorda a moltes altres, a Rodrigues per la mida i les moltes excursions, a Madeira per les valls, muntanyes i multitud de flors, a les illes de Cap Verd pel contrast de verdor interior i penya-segats desèrtics.

Però té algunes coses realment úniques, sens dubte, l’exili i la mort de Napoleó n’és una! Aviat, les condiciones d’aïllament que el fet requeria, ja no es donaran, doncs el mes que ve s’inaugura l’aeroport. Porten 4 anys de construcció i millor no saber quants milions de lliures hi estan enterrats.

Fins ara, el transport regular és en un vaixell via Cape Town cada 2 setmanes. A pesar de tot hi arriben forces turistes. Es cert que hi ha una bona oficina de turisme, varies empreses que organitzen excursions, i activitats subaquàtiques, però per altre banda no entenem, que els serveis de restauració siguin tan limitats : que després de les quatre no es pugui prendre ni un cafè, i diumenge estigui tot absolutament tancat!!! Segurament no surt a compte, després de tot uns 2000 turistes a l’any per una població de 5000 habitants no es gaire…

Va ser diumenge que vam aprofitat per fer els tres pics més alts de l’illa, Actaeon, Diana i Cuckold fins a 823 m. És una caminada fàcil i molt agradable, per la cresta de la muntanya que et permet una visió de 360 º espectacular . Molt a prop, el famós astrònom Halley ,fa fer les seves observacions del cel de l’hemisferi sud i el transit de Mercuri.

L’altre cosa típica que varem fer, va ser pujar la “Jacob’s Ladder” , 699 esglaons ( de més de 25 cm), 600 peus d’alçada. Es va construir per pujar materials al fort que havia de protegir la ciutat dels invasors. Ara sovint veus pujar o baixar algun turista (es diu que el record està en 5 min i alguns segons), fins que al final et venen ganes de posar-te a prova!! Fins i tot pots demanar que t’expedeixin un certificat en el museu !!

Avui en Robert, ens ha fet un recorregut per l’interior, hem visitat la tomba de Napoleó i les diverses cases on va viure, a més de l’església de St. Paul i molts altres indrets. Ja fa una pila d’anys que va muntar el seu tour especial “History on Wheels” , encara que ningú ho diria ell ja té 80! El seu avi va porta el primer cotxe a l’illa al 1929, el seu coneixement i experiència són únics!

Ara cap l’Ascensió, unes 700 milles.

Bye, bye Sud-àfrica, hello Santa Helena!!

Publicat el

Tal com previst vam sortir del Royal Cape Yacht Club el diumenge 3 d’abril cap a 2/4 de 10 del matí.

Vam passar un parell d’hores dubtosos de si ens havíem equivocat de finestra…, no hi havia ni gota de vent!!

Cap a les 10 milles el vent van començar a bufar primer fluixet i pujant gradualment fins 25 -30 nusos i a estones 35…, fins a portar major amb tres rissos i gènova mig enrotllat i atangonat, així tres dies bastant incòmodes fent i desfent rissos…

Passats el tres dies, tot un plaer, vent entre 15 i 20 nusos i anar fent, pràcticament sense tocar veles. Excepte un dia que amb el vent més fluix, vam voler jugar amb l’espinàquer, però va ser bastant fracàs, se’ns va entortolligar un parell de cops a l’estai de proa i feina que vam tenir per adreçar-ho. ens hem dit : mai més un asimètric!!

Vam arribar a Santa Helena dia 14 cap 2/4 de 8 del vespre, encara de dia! Molt bé, 11 dies i mig ! No més 4 hores de motor, fetes a la sortida i a l’arribada a l’illa. Però just arribant al fondeig el motor va començar a fer puff-puff, no l’arribava gasoil…, varis intents de solució però no hi va haver manera!!! Podíem arribar a vela per suposat, però enganxar una boia entre mig dels vaixell amarrats no era tan evident…, Per la radio, ni Port Control, ni Santa Helena Radio responien…, per sort van contestar el vaixells, el Tapasya i el Ceilydh, que ens van esperar amb els dinguis i ens van ajudar a agafar la boia.

Ahir, just vam acabar amb la paperassa administrativa, ens vam dedicar al circuit del gasoil, filtres, bomba, netejar tub de diposit a bomba, 5 m tub coure 6 mm, amb varis girs de 90 graus, umm…, (vam fer servir l’ampolla d’aire comprimit de submarinisme). Ara funciona perfecte!

Quin descans!!Ara podrem fer una miqueta de turisme per l’illa!!!

Cape Town

Publicat el

Tot està llest, el Badoc a punt, les bodegues a vessar, la paperassa enllestida…, i una finestra molt bona, així que demà sortim rumb cap a Santa Helena.

Ciutat del Cap ens agrada molt i ens hi haguéssim quedat alguns dies més amb gust. És una ciutat molt viva culturalment, amb festivals de tot tipus, concerts i exposicions. També hi ha mercats de menjats orgànics i dissenys ecològics. Inclús el ventall de records per turistes no té res a veure amb la típica artesania que es veu a tot arreu, si no que es troben dissenys molt diferents i originals, sovint amb materials de reciclatge.

A part de la ciutat també hem gaudit vastament dels voltants. Sortint de la ciutat, carreteres de quatre carrils, tot net i cuidat, contrasta amb la visió dels “Townships”. Enormes extensions d’assentaments on el material bàsic de construcció són els restes de xapes, molts de ells sense aigua corrent; les fileres de wc químics en alguns extrem donen idea de la precarietat. També és veritat que veiem varies urbanitzacions de cases subvencionades en construcció. El nostre xofer ens explica que a pesar de que es construeix molt, no s’arriba a cobrir la necessitat i la gent sovint a d’esperar molt temps per accedir a una caseta amb uns mínims de higiene i servei. En algun d’aquest “Township” arriben a viure més de 600.000 persones. Hem vist que s’organitzen tours turístics per visitar-los…

A Cape Winelands, és trobem la major part de les vinyes i plantacions d’arbres fruites, sobre tot pomers. Després de fer una passejada per la històrica i acomodada Stellenbosch, vam decidir visitar la bodega Delaire Graff, per què està en un petit turó amb molt bona vista de la vall. Ens vam quedar estorats quan en el camí d’entrada ens vam creuar amb dos Rolls Royce, vam pensar que el tast de vins ens anava a sortir molt car!!! Les instal·lacions, hotel, restaurant i jardins són espectaculars, i la col·lecció d’obres d’art i diamants innombrable. Per això la Rolls Royce va escollir el lloc per fer la presentació del seu nou model Dawn, https://www.rolls-roycemotorcars.com/en-GB/dawn.html, fins a les hores havia sigut a porta tancada, no teníem ni idea, sense saber-ho la vam encertar. Els vins estaven molt bons i el preu del tast era raonable, però no en vam comprar cap, per què les ampolles no eres gens barates!

Més espectacular que el Delaire Graff State ens va resultar la vista del Cap de Bona Esperança i els penya-segats des del far de Cape Point. El dia era ben clar i vam poder veure també el Cap d’Agulles, no com el dia emboirat en que vam passa amb el Badoc!!

Tota la costa de la península del Cap és molt bonica, la part oest, amb la carretera de corbes sobre el penya-segat i l’aigua espumant sobre les roques, el petit port de Hout Bay protegit per la muntanya. A la part de l’est que dona a Simons Bay, es troben colònies de pingüins al voltant de Boulders Beach. Més abundants que els pingüins són els surfistes a Muizenberg, increïble!!! Pitjor que la platja de Comarruga a l’estiu! La platja en realitat es més coneguda per els seus vestuaris multicolors.

Ahir al vespre per acomiadar-nos de la ciutat, del país i del continent, vam anar amb els nostres amics i companys de viatge (Galatea i Obione), a la cripta de la catedral de “Sant Jordi”, (la del Desmon Tutu). Vam gaudir del polifacètic i eclèctic Ian Smith’s i la banda Virtual Jazz Reality. No és el jazz del township però…

Avui, hem fet l’última cervesa en el bar del club amb el Galatea el Mala i el Uhambo. Estava molt animat, com és habitual el cap de setmana, però a més avui han fet una regata per majors de 60 anys…, categories de 60 a 70, de 70 a 80, i més de 80… , ànims !!!

Cape Town

Publicat el

Vam arribar a Mossel Bay juntament amb el Galatea a mig matí, per una vegada que arribem de dia, resulta que la marina estava plena i ens van dir de fondejar fora del port. En realitat no està gens malament, és a prop de una platja neta amb un fons de sorra ben segur. Allà mateix fan cursos de vela per nens. I a l’altra banda del carrer es veuen magnifiques cases amb jardí. Però haver d’inflar el dingui per un parell de dies fa moooolta mandra… Així que vam mirar el part meteorològic i vam decidir sortir la mateixa nit, si no arribàvem a Cape Town teníem varies alternatives de refugi. No va ser necessari, no vam tenir gaire vent!!

De fet mai havíem fet tant motor com en aquestes últimes dos setmanes !!! Hem calculat des de Richards Bay fins a Cape Town hem fet al voltant de 100 hores de motor !! Per fer unes 850 milles!!! Un desastre!!!

Vam passa el Cap de Agulles sense veure un borrall, amb la botzina a la ma per si de cas. En el de Bona Esperança es començava a esbandir una mica, però no vam veure la costa.

Però arribant al atlàntic la boira va escampar i vam veure la bonica costa de la península de Cape, amb moltes bandades d’ocells i lleons marins nedant endormiscats, i encara més inesperat per què no és pas l’època vam veure mitja dotzena de balenes!!!

Cape Town és una gran ciutat, molt bonica, cuidada i moderna. S’estén entre el mar i la Table Mountain, el centre és una amalgama de moderns gratacels i edificis antics ben cuidats i restaurats.

Vam agafar el bus turístic, el mateix de Barcelona i vam fer tots el recorreguts, ( vermell, blau i groc), impossible fer-los tots a peu! Ara tenim una idea bastant general de la citat i rodalies. A la costa vam quedar bocabadats del luxe de les cases i l’animació dels bars i restaurants. Inclús en el petit port de pescadors de Haut Bay arrecerat darrera de la muntanya vam veure algun Ferrari!

També vam pujar al Table Mountain amb el telefèric, una vista increïble i un vent i un fred insuportable, 8ºC, per la nostre vestimenta d’estiu !!!

El jardí botànic a la falda de la muntanya és preciós, és com un parc al que la gent ve a passar el dia i fer pícnic sobre la herba, ens va falta temps per veure’l bé així que hem decidit tornar hi, ho farem en diumenge que és el dia que fan concert a la tarda. Serà dia complert!

Estem en el Royal Cape Yacht Club en mig del port comercial, està a mig camí del centre i la zona més industrial. És un club gran, de mes de 300 velers, amb escola de vela, i vaixells molt macos, alguns bastant canyeros! La majoria ben nets i cuidats. Hi ha un altre club més petit al bell mig del Waterfront, un desori de turistes! Pero més a prop de botigues i restaurants.

A més de fer el turista també anem preparant el Badoc per la travessa, hem comprat alguns recanvis i uns quants caps tirats de preu. A la Southern Ropes, venen els restos de caps a pes, preus increïbles!! Alguns dels nostres amics han canviat totes les drisses i escotes!! I l’altre cosa per aprofitar es fer les veles, una major com la nostre ve a costar al voltant de 1000 euros!! Llàstima, no hi som a temps, per què un nou gènova no ens vindria malament!!

Port Elizabeth

Publicat el

Pas a pas, anem guanyant terreny a la costa de Sud-àfrica, fem bastant motor però hi anem segurs, no ens arrisquem innecessàriament. Demà tenim intenció de fer un altre passet fins a Mossel Bay, només 180 milles. Ja tindrem temps de tirar milles i veles per passar l’atlàntic fins a Brasil, unes 3.700 milles passant per Sta. Helena i Ascensió. De totes maneres, en gaudim de fer parades i conèixer una mica més aquest complexe país que és Sud-àfrica.

Port Elizabeth ens ha sorprès molt gratament, aquí retrobem el concepte de ciutat europea, amb un centre històric important, amb un cert ambient urbanita, bars, cafès, restaurants, galeries i botigues.

Seguim l’itinerari del llibret que ens donen a la oficina de turisme “The Donkin Heritage Trail”i quedem molt contents de les explicacions i informació. El recorregut passa per bona part del grans edificis administratius de l’era colonial, ara perfectament nets i restaurats, i barris més carismàtics, reconvertits en zones d’esbarjo. La mateixa oficina de turisme està enclavada en el antic far, al costat de la piràmide Donkin, (hi ha una trista i bonica historia d’amor amagada aquí, que fa referència al nom de la ciutat, segur que ho trobeu al wiki…), en una gran zona de jardins, amb un enorme mosaic i escultures retallades de gent anant a votar encapçalades per la del Nelson Mandela. Conegudes frases d’ell retallades en xapes metàl·liques es poden llegir per tot el recorregut.

No obstant, la vida aquí circula més al voltant dels grans “malls”, és on a la gent li agrada anar a passejar!!

A més del recorregut urbà, que ens queda molt a prop de l’amarre (Algoa Bay Yacht Club), també vam recórrer un tros de costa des de Cap Recife cap al sud. Vam visitar l’hospital de pingüins i caminar per la platja pedregosa a la banda de l’aigua i amb una varietat increïble d’arbust i plantes per la banda de les dunes.

De tornada ens passegem amb el cotxe pels barris de les afores, per les construccions que veiem ens assembla que el nivell des habitatges és realment bo. No més quan ens allunyem cap el nord, tornem a trobar les pobres construccions dels més desafavorits que en quantitat vam veure al voltant de East London i que ens fa pensar que una part de l’apartheid encara no està superada…