Hem passat unes setmanes a Barcelona, hem vist la família i alguns amics i hem gaudit de les llargues tardes d’estiu…, ha sigut poc temps, però millor que res!
En uns pocs dies hem posat el Badoc a punt, petites reparacions, neteja de casc, i omplida de bodegues ( el més important ) Ara no més ens queda fer el viacrucis de la paperassa de sortida, immigració, duanes i capitania de port, les tres entitats en ciutats diferents! Increïble!
Si tot va bé sortirem demà divendres rumb a La Guaiana Francesa unes 1.400 milles, però tenim intenció de parar a l’illa de Lençois ( a 760 ) que està abans d’arribar a la desembocadura del Amazones, sembla que és una illa molt bonica amb aigües netes per banyar-se i descansar ( i ningú demana papers…), després continuarem fins a l’illa de la Salut i Saint Laurent de Maroni a la Guaiana francesa, volem arribar a temps per veure el llançament d’un Ariane…
Estem contents d’haver decidit passar uns dies a Brasilia. Certament és molt diferent de qualsevol de les altres ciutats brasileres que hem conegut, sense deixar de ser Brasil.
IMG_20160525_144346
IMG_20160525_152917
IMG_20160525_165009
Probablement tot ve del fet de ser una ciutat planejada fa relativament pocs anys amb conceptes urbanístics i arquitectònics molt moderns, Lucio Costa, Oscar Niemeyer i Robert Burle Marx van ser els artífexs. Pensada per no tenir aturades de transit, amb molta zona verda al voltant dels habitatges, ordenada per zones: hotels, serveis, comerços, habitatges, tot perfectament equilibrat i sense grans diferencies de classes. Un enorme llac i un dels parcs urbans més gran del món, l’acaben de embolcallar. Això va ser la utòpica idea, que malauradament no ha perdurat. Actualment és una ciutat cara on viuen 600.000 persones i on hi arriben a treballar diàriament un altre milió provinents de les ciutats dormitori que l’envolten.
2016.05.26 Brasilia 089
2016.05.26 Brasilia 094
2016.05.26 Brasilia 095
L’altre punt que la fa, sens dubta, diferent, és el fet de ser la seu de l’administració federal del país, així doncs, una part important dels residents són funcionaris. També és important el sector de la banca, i telecomunicacions, i hi ha una industria de tecnologia informàtica notable.
Ens demanem, quan al any 60 en Juscelino Kubitschek, la va inaugurà, com es devien sentir els funcionaris en traslladar-se en aquesta ciutat monumental, però al mig del no res. Els primers que van néixer tindran ara 56 anys. Quantes persones hauran nascut des de llavors a Brasilia? Quin sentiment de pertinença a la ciutat tenen els que ara hi viuen?
2016.05.26 Brasilia 098
2016.05.26 Brasilia 117
2016.05.26 Brasilia 099
La veritat és que ens vam quedar fascinats per la ciutat, les avingudes enormes, els encreuaments sense semàfors, l’ordre dels carrers, les esplanades immenses entre els edificis monumentals, l’ordre dels habitatges entre els espais arbrats, tot summament organitzat. De edificis singulars, n’hi ha una llarga llista, alguns són espectaculars i ens han agradat força, a pesar de que bona part són administratius, alguns es poden visitar a l’interior. La residencia del governador en aquest dies, per raons òbvies, no. Pel carrer hem sentit parlar del tema de la “Dilma”, hi ha defensors i detractors, però per l’idioma no arribem a entendre bé les discussions, veurem com acabarà el tema…
2016.05.26 Brasilia 040
2016.05.26 Brasilia 057
IMG_20160527_160740
Culturalment ens semblà una ciutat bastant motivada, hi han moltes sales culturals i exposicions. Vam anar a una magnifica exposició de la Frida Khalo i hi havia tanta gent que vam fer més d’una hora de cua!
Però, ara tornem a estar a la costa, concretament a Recife, a on agafarem l’avió per anar a passar uns dies a casa.
Aquí sens dubta es respira un altre aire! Es veuen poques corbates i moltes “chinelas”. Ahir diumenge el “blocos” assajàvem els seus ritmes i coreografies pel mig dels carrers empedrats dels centre, on cada tres carrers hi ha una església barroca o una arquitectura holandesa. Tot seguint el ritme dels tambors i les piulades, al arribar al Marco Zero, ens vam trobar muntat l’escenari i apa més música!
2016.05.29 Recife 063
2016.05.29 Recife 117
2016.05.29 Recife 134
La platja i els carrers són plens de vida, i dona gust, però en contrapartida sovint alguna gent ens avisa de que amaguem l’aparell de fotos, i està totalment desaconsellat anar al centre per la nit!
Demà passa la torxa olímpica per aquí, (per això deu està posat l’escenari a Marco Zero), a veure si tenim sort i ens dona temps de veure-la passar abans de agafar l’avió!
Més que a ritme de samba, meditem cada vespre amb el bolero de Ravel, que cada dia sona pels turistes a la posta de sol a la platja de Jacaré. És una visita obligada a la zona.
Hem refet les pases de fa 6 anys, les esglesies barroques de Joao Pessoa, el mercat de Cabadelo, les platges de Tambau, Intermares, Manaira, etc…, no trobem gaires canvis, tot està pràcticament igual, pot ser alguns nous apartaments a la platja, i alguns canvis de botigues.
IMG_20160514_095752
IMG_20160509_171908
IMG_20160514_094159
Hem recollit veles, endreçat i netejat el Badoc per la petita hibernació que farà mentre anem a Barcelona. Ara no fem gaire cosa més que anar a la platja, barbacoas amb els altres vaixells, ens comencem a aborrir …, per això hem decidit que els dies que encare ens queden farem una visita a Brasilia, la capital de la utopia …, on verra…
Ahir al vespre vam arribar just amb la darrera llum per encarar l’entrada del riu Paraiba, 8 dies des de l’Ascensió, una miqueta més de un mes que vam sortir de Cape Town. Creuar l’Atlàntic ha sigut tranquil i fàcil res a veure amb l’Índic.
Tal com vam fer la primera vegada vam tirar l’ancorà a l’entrada del riu i bé, ara podem dir que hem tancant el cercle i per tant hem fet la volta al món!!
I aquell somni pel que ens vam llançar al mar, aviat farà 7 anys, s’ha fet realitat!!! És clar que no just ara, el somni s’ha anat realitzant dia dia, amb les sortides i postes de sol, les nits estrellades, el paisatges submarins, les muntanyes, els mercats, les coneixences, els petit problemes i la solidaritat dels companys de travessa, la generositat dels que menys t’esperes, tantes i tantes coses que ni ens imaginàvem, quin privilegi!!! Gràcies món !!!
I ara què?
Doncs ja veurem, moltes possibilitats i també moltes coses en joc, hem de meditar. I que millor que uns dies a ritme de samba!!!
Fa dos dies vam deixar endarrere l’illa Ascensió, sort que a Santa Helena, efectivament vam fer la cua per comprar verdura a les botigues, en Francesc en una, el Michel en una altre i jo amb l’Anuska en una tercera, per què a Ascensió si que no hi havia res de res!!
De totes maneres és una illa molt boniqueta, el millor és el contrast brutal dels volcans de terra vermellosa sense cap mena de vegetació, la costa àrida de pedra volcànica i la muntanya verda. Si es diu Green Mountain (National Park ) i així és, tal com vas pujant per l’estreta carretera les figues de moro van donant lloc a les falgueres i plataners, canyes, til·lers, hibiscs, fins trobar-te en una selva exuberant. Llàstima que com és habitual el cim estava envoltant de boira i no vam poder veure la vista de tot el voltant de l’illa fins al mar. O pot ser millor, pot ser ens hagués decebut, per que de fet el lleig que té aquesta pobre i petita illa és que, vagis per on vagis està invadit per antenes de tot tipus. La raó és que hi ha una base americana i una estació repetidora de la BBC. La majoria de la gent que hi viu, unes 800 persones, estan per aquestes dos empreses, després uns quant “Saints” per l’administració i serveis. Fa riure quan sents que és una illa protegida!!! Però si hi ha un departament de conservació que s’ocupa (o intenta) de preservar la flora i fauna autòctona, que no és poca, si no en quantitat, en varietat, entre d’altres, hi ha crancs de terra autòctons, tortugues marines que venen a posar ous a la platja de Clarence Bay i moltes aus marines que fan la nidació a les roques volcàniques del litoral a Mars Bay. De fet, pocs, però hi ha alguns turistes, que s’estan a l’Obsidian, l’únic hotel de l’illa, i on pots llogar un cotxe, connectar-te a internet o sopar sempre i quan facis una reserva per anticipat!
La travessa de moment molt bé, tant de Santa Helena a Ascensió, com des de Ascensió fins ara, anem amb vent de popa, major i gènova atangonat, sense treballar gaire, no hem de canviar ni d’amura! Vaja!! ara s’acaba de trencar l’escota!! ha estat pel fregament amb el tangó…, bé ja està arreglat!
Amb la pesca, si que no tenim sort, res de res, des de que vam sortir de Cape Town!
Ara estem a unes 800 milles de Cabadelo, que és el nostre destí, i justament on vam fer la primera aterrada al continent americà, ara farà uns sis anys.
