Durant les dos darreres setmanes hem recorregut unes poques illes de les Açores, Faial, Pico, Säo Jorge i Terceira, no hem passat per Flores, que tothom diu que és la més bonica, pot ser haurem de tornar!

• 

• 

• 

Aquestes illes d’origen volcànic tenen moltes coses en comú, les que a mi m’atrauen: són molt verdes, hi han moltes vaques i moltes hortènsies en els marges dels camins I terrenys.

Però també cada una té les seves peculiaritats, a Faial em quedo amb el istme que va aparèixer eructat tan sols 60 fa anys!! De Pico, a part del Pic que apareix i desapareix amb la boira, les vinyes protegides per parets de pedres volcàniques, de Säo Jorge els penya-segats amb les carreteretes que baixen als poblets de la costa a on gaire bé vam haver d’empènyer la moto per pujar! A Terceira l’impressionant ciutat Angra do Heroísmo fundada entre el 1.400 i el 1500, que ara és Patrimoni Mundial de la Unesco, i a on dona gust passejar pels carrers costeruts amb els balcons plens de flors i les façanes impecàblement pintades i restaurades.

Bé, una imatge val més que mil paraules…, aquí van unes quantes fotos

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Segurament ens podríem quedar encara molt temps gaudint d’aquestes i la resta d’illes però ara hem decidit posar rumb a Irlanda, així doncs hem d’aprofitar lo que queda d’estiu per fer la travessa.

Segurament podrem sortir en un parell de dies, però qui sap si algun dia tornarem…

Al cap de cinc dies de navegació, quatre dels cinc vaixells que vàrem sortir plegats, ens hem retrobat al mig del oceà. L’Amigo i els dels joves francesos del Pasmoilcric i del Burlac’h. Continuaríem encara uns dies amb contacte radiofònic per VHF.

• 

• 

• 

Pels pròxims dies esperàvem l’arribada d’un front fred actiu i la recomanació era de situar-se per sota del paral·lel 34º és a dir fent més sud i perdent part del camí fet. Passat el front semblava que teníem el camí deslliurat per anar directe a Flores. Desgraciadament un cop passat el sistema es va formar una forta depressió sobre les Açores amb vent anunciat de més de 45’. Era molt just el poder-hi arribar abans de la ventada que venia, així que vam decidir amb l’Amigo desfer una altre vegada camí i passar dos dies a la capa per deixar que escampes. Finalment vam poder fer rumb cap a Horta arribant-hi al clarejar del dia 28. Els francesos van continuar cap a Flores, suportant les ultimes hores vents de més de 40’. Potser cal ser més jove!!!

• 

• 

• 

Horta de l’illa de Faial és el port en el que hi recala la gran majoria de vaixells en el seu retorn cap a Europa. Està molt ben protegit amb marina relativament refeta. El problema és que la gent hi arriba a glopades segons el temps, i que està a vessar. El personal és molt atent però no poden evitar que els velers hagin de abarloar-se en files de més de 4. Al Badoc, encara no sabem gràcies a quin deu, li han donat un lloc a la marina amb finger!!! Estem com a reis!!!

• 

• 

• 

Les Açores són totes de origen volcànic, molt verdes i naturalment hi plou. Els carrers i les edificacions tenen un aire molt portuguès, façanes blanques rivetades amb pedres negres, carrers amb llambordes, boteruts. Les parets del moll estan plenes de pintures amb els noms dels vaixells que hi han passat, n’he trobat uns quants de coneguts. Tot plegat crea un ambient acollidor, més nostre. Les illes havien sigut durant molt anys bases i centres de comunicació importants. A l’antiguitat com a port, al inici de l’aviació com escala entre continents i durant molts anys centre de enllaç telegràfic.

• 

• 

• 

Un cop reposats hem recorregut l’ illa. Vam fer la pujada a la Caldeira del volcà principal amb una molt bona vista sobre l’illa de Pico. Tot molt verd, amb vaques i molt ben cuidat. Les carreteres perfectes. No ens vam deixar la visita obligada al volcà de Capelinhos. Va estar amb erupció l’any 57. En el soterrani de l’antic far hi han fet un museu dels volcans. Interessant.

Per suposat vam anar per conservar les tradicions al Café d’en Peter a on des de fa molts anys es reuneixen les tripulacions. Actualment és massa turístic i explotat. Hi ha però un petit museu de Scrimshaw que és l’art de fer treballs gravats sobre dents de balena. Ho feien els mariners per entretenir-se durant les hores perdudes. Hi ha vertaderes meravelles. Després de la prohibició de la caça de balenes hi ha falta de matèria prima, és un art que s’està perdent.

• 

• 

• 

L’estada ha coincidit amb les festes religioses del dia del Spirito Santo ( Pentecosta) i el de Corpus. Aquí es continuen celebrant com fa anys a casa nostre. Emblanquinen les façanes I posen flors a les esglésies, fan dinars comunitaris i fan les clàssiques professons. No he pogut deixar de recordar quan era nano i anàvem el dia de Corpus a veure l’ou com balla al claustre de la catedral i a la casa del Ardiaca, i per la tarda a veure la professó al Portal del Àngel des de la Merceria Orquídia del Sr Canet.

• 

• 

• 

Hem retornat a preus normals i a poder menjar el “prato do dia” casolans als restaurants. Quina diferència amb Bermuda!

Ha sigut també hora de fer tot de petites reparacions i sobre tot enfrontar-me al misteri de la filtració d’aigua a través del pou de l’àncora. Per sort ja està solucionat!!

Tot esperant l’arribada de la Marian he deixat l’empremta del Badoc a la paret del moll.

Poc a poc els vaixells coneguts van marxant, el Loptop, l’Amigo, el Mala. Espero que aviat també ho fem nosaltres.