Fa uns quants dies que ens estem a Shetland, esperant bon pronòstic per saltar a Noruega, preteníem anar a Bodø, però els vents no ens són favorables i haurem d’anar més al sud, no ens preocupa, hi ha molts recers i decidirem sobre la marxa.

Tant les Shetland com les Orkney estan farcides d’enclavaments prehistòrics, alguns en molt bon estat, n’hi ha per tot arreu, és molt interessant! Però si coincideixes amb l’arribada d’un creuer, pot ser bastant incòmode, de cop 4.000 visitants en unes illes de poc més de 20.000 habitants és un veritable enrenou!!

Va ser divertit que a Kirkwall, vam coincidir amb un creuer que també va estar a Bonaire quan estàvem abans, el reconeixes fàcilment per com va pintat a la proa uns ulls de llargues pestanyes I uns morros vermells!

A part de les restes arqueològiques, a Shetland, és coneguda la qualitat de la llana, i la indústria de la confecció de jerseis de punt. N’hi ha una gran quantitat d’ovelles, de moltes diverses races, blanques, negres, blanques amb potes negres, blanques amb cap negre, amb cornamenta…, ara deu ser època de criança per què en veiem molts cadellets. Per les carreteres secundàries, per cert d’un sol carril, van tranquil·lament pel mig, es dóna el cas que pot passar que hagis de parar per les ovelles però també per deixar passar un avió!!! Això ens va passar ahir tornant del Sumburg Head on vam anar a veure els famosos «puffins», i se’ns va posar el semàfor en vermell. La carretera passa per un extrem de la pista d’aterratge!! I ens va passar per davant una avioneta!!

En cap dels dos arxipèlags hem trobat cap bosc, tot majoritàriament són camp de pastures, que arriben fins als penya-segats i també molts aiguamolls. A primera vista podries pensar que són bastant planes, però els petits turons són punxegudes. Per anar de Lerwick a Scalloway en bici no ens va ser gens fàcil, a causa de les fortes pendents.

Tornant enrere…, haig de fer memòria…, pel meu gust anem massa ràpid, no tinc temps de pair tot el que veiem…, ens havíem quedat a Laggan Lock, és a dir al principi del canal Caledònia!!!

La passejada pel canal va ser molt tranquil·la, vam anar fent a motor, excepte en el llac Ness que vam tenir bastant vent i ho vam travessar amb gènova. Els llocs de parada vam ser tots confortables, amb dutxes i màquines de rentar i assecar, jardinets amb flors, alguns restaurants i botigues de souvenirs.

Les rescloses de baixada són molt més còmodes de fer que de pujada, a més ja no ens va ploure més! Però fred, sí que en vam passar!! Només cal veure els pics nevats que ens envoltaven!!

A Inverness ens vam estar a la mateixa marina del canal, amb les bicis estàvem molt a prop del centre de la ciutat i del supermercat, vam recórrer el centre, els jardins a les illetes al mig del riu, el jardí botànic, vam sopar en una antiga església i per causalitat ens vam trobar amb el local dels independentistes escocesos!, vam estar una bona estona intercanviant impressions, va ser agradable, i ens vam sentir acompanyats…

Amb bon vent i bon corrent van sortir cap a Wick, on havia de ser simplement una parada tècnica, però vam quedar impressionats per la seva història, en el museu de Wick vam aprendre com havia sigut d’important la indústria de la pesca, bàsicament l’arengada, van arribar a pescar 24 milions d’arengades en un sol dia, les fotos del port, a vessar de vaixells de pesca de fusta amb rems i veles “cangreges” són espectaculars! Van arribar a ser més de 1000!! Vés per on van tenir un fotògraf excepcional, George Washington Wilson!

Per passar el cap més al nord-est, el Duncansby Head i arribar a les illes Orkey, no només s’ha de tenir en compte el vent, els corrents són primordials. Vam estudiar detingudament tota la informació i vam seguir els consells al peu de la lletra. Però un cop passat el cap, el corrent que havia de girar, no ho va fer, sinó ben al contrari, va anar creixent fins a arribar a 8 nusos!!!, el Badoc amb motor a tope i totes les veles, no va poder remuntar i vam haver de girar cua!!!

Finalment vam fer una mica de volta, però vam arribar a Kirkwall, abans de la nit. Sort que les ara nits són curtes!!!

Ahir vam entrar per fi al canal Caledònia, vam dubtar força abans de prendre una decisió i deixar de banda les illes del nord-oest. Ens va fer decidir el mal temps, gairebé cada dia plou i fa molt fred. Amb tothom que parlem ens diu que és un any atípic, a hores d’ara hauríem de tenir temperatures més altes i més sol! Així que les illes les farem pot ser a la tornada…

Això no treu, que aquest camí també és molt bonic, les muntanyes que ens envolten encara amb neu, als cims, són molt maques, a estribord tenim el Ben Nevis, el macís més alt de la Gran Bretanya, 1344 m. Ahir vam passar 11 rescloses, al final una mica cansats de tant tirar caps amunt i avall! Demà arribarem al llac Ness i ens delim per veure el monstre!! Jajaja

Sortint de Belfast vam tenir un parell de dies molt bons, amb sol i vents fluixets. Vam parar encara al costat irlandès a Glenarm, on vam fer una bona passejada pel bosc humit a bora del riu, amb moltes falgueres i ple d’esquirols i ocells.

Tal com teníem previst vam creuar a Escòcia directament a Islay, l’illa que té 7 o 8 destil·leries! Vam recórrer la costa oest en bici i vam visitar Laphoraic, la destil·leria del whisky que sovint comprem a Barcelona, on vàrem poder aprendre una mica dels secrets del seu aroma característic.

En la següent parada a Gigha, vam entrar en el cicle de dies plujosos i nuvolosos! Però encara vam trobar una escletxa per pujar al cim de la muntanya sense mullar-nos, des de dalt hi ha una magnífica vista de l’illa al complet, inclosos els petits llacs del centre. Ens va fer gràcia la història recent de l’illa que des del 2002 és propietat dels habitants! Quan la família propietària va decidir que se la venia, els vilatans van fer una oferta, van demanar crèdits i la van comprar! Després de 16 anys, han pagat els credits i se n’han sortit!

A partir de Gigha vam encarar nord, amb el vent sempre de popa, no gaire fort. Ha sigut un no parar d’obrir gènova i enrotllar-lo.

Vam parar a Carsaig, on no hi havia cap vaixell, en contrast a Tayvallich just a 1 km per carretera a l’altre costat de l’istme, on n’està ple! I és clara la raó, és que és una badia molt tancada i protegida al final del Sween.

Per omplir les bodegues vam parar a Oban, al port ben bé al mig de la ciutat, en ple bullici, doncs aquí surten i arriben fèrries constantment. Al port està ple de restaurants de peix i marisc. També vam poder comprar uns crancs enormes i boníssims. En el pub més antic ens vam prendre una cervesa en un ambient molt divertit, clients espontanis tocaven la guitarra i cantaven cançons dels 70 ‘s i 80 ‘s que tots seguíem, no cal dir la mitjana d’edat…

De camí al canal, vam fer nit a la badia de Kentalen en un raconet tranquil on ens vam agafar a una boia d’algun local…

Fins ahir, que vam arribar a Banavie, ben xops i cansats d’estar a coberta per fer les maniobres de les rescloses! Amb una bona dutxa d’aigua calenta ho vam resoldre!

Avui hem passat el llac Lochy, per sort no ha plogut gaire. Ara amarrats a Laggan Lock, no para de ploure, descansem per enfrontar-nos demà al monstre!!