Demà, si tot va bé, dormirem a l’aigua!!!Aquestes darreres dues setmanes hem pencat de valent. El primer i més dur va ser rascar l’antifooling vell, vam estar 3 dies i mig amb rascleta i polidora, però la negror de la nostre pell va durar molt més, es veu que amb la calor la pols penetre molt més als pors i a pesar de refregar un vegada i un altre, després de la vermellor inicial sortia de nou l’ombra… El cas és que com aquest color ens ha donat molt bon resultat l’última temporada a pesar de les aigües càlides, hem tornat a pintar de negre!! No vull ni pensar en la propera rascada!
2015.01.22 Sanding 003 (800×600)
2015.01.22 Sanding 022 (800×600)
2015.02.01 Pangkor Marina Island 001 (800×600)
Acostumem a dir que és més fàcil desmuntar artilugis que no pas tornar-los a muntar, però no ha estat aquesta la nostre experiència amb el canvi de la xàrcia! Treure els passadors de les creuetes ja va ser una historia abans de marxar al novembre, ara els cargols d’inox del perfil d’alumini del enrotllador del gènova ens va donar molta guerra!! Vam passar estona i estona escalfant-los i al final tots van sortir excepte un, que ens el vam haver de carregar!! Com que tenim el pal a terra hem aprofitat per fer una bona repassada de politges i enclavatges. Les hem desmuntat i netejat, i tornat a muntar amb força pasta per prevenir la corrosió electrolítica . El mateix amb les politges de coberta. Amb tanta pasteta groga que hem posat per tot arreu esperem que la propera vegada sigui més fàcil !!!
També hem instal·lat un ànode per protegir l’eix del timó, no volem repetir l’experiència de Nova Zelanda, que vam haver d’obrir el timó, mecanitzar un nou eix i tornar a laminar-lo!!
2015.02.01 Pangkor Marina Island 008 (800×600)
2015.02.01 Pangkor Marina Island 014 (800×600)
2015.02.01 Pangkor Marina Island 016 (800×600)
Havíem encarregat que mentre estàvem a Barcelona repassessin els vernissos de taula de cartes i la cuina, vol dir que havíem buidat tots els armaris, segellat tots els tambutxos, treure coixins, etc… Quan vam arribar entre la pols del vernís i el desordre era molt difícil habitar al Badoc!
Per fer les coses una mica més fàcils hem estat visquen en un hotel bastant nou, però solitari, proper a la marina, que ens surt molt bé de preu i té aire condicionat, a més vam aconseguir que ens posessin una nevera petita, el que ens a permès fer la majoria dels àpats al hotel, doncs per aquí al voltant no hi ha gaire cosa. També hem llogat un scotter per anar a fer les compres, doncs tot està una mica lluny. Al llogater no li importava si el dipòsit estava ple o buit…,quan vam anar a posar benzina ho vam entendre…, en el dipòsit no més hi caven 3 litres i el preu per litre són 2 ringas és a dir 0,5 euros!!!!
Un cop a l’aigua haurem d’acabar de muntar la maniobra i trimar el pal, muntar l’hidrogenerador, i algunes cosetes més, i ràpidament posarem rumb cap a Langkawi. En principi sense parada, doncs com no tenim dingui no podem desembarcar. Esperem que a Tailàndia trobarem algun de més bona qualitat, el darrer que vam comprar a Illa de Pasqua no ens ha durat ni tres temporades!
Ja hem vist el badoc, tot perfecte, sembla que ha plogut força per que la coberta està prou neta i fins i tot els inoxidables s’han conservat brillants!
Ahir ens vam quedar a dormir Kuala Lumpur, dons són casi 5 hores de carretera per arribar a la marina, i després de 18 hores d’aeroports i una maleta extraviada, ens convenia un descans.
Vam optar pel mateix hotel en el que vam estar al novembre, quan fèiem el camí invers i havíem aprofitat per patejar la ciutat a consciencia. L’hotel està al bell mig del barri xinés, molt cèntric i animat, la habitació estava força bé pel preu i l’esmorzar abundant i variat, no es pot demanar més . Ahir quan vam arribar a mitja tarda, just començaven a muntar les parades de menjar al carrer Sultan, el carrer principal de Chinatown. El xivarri, els colors, els fanalets i les olors, ràpidament ens vam ubicar en el destí, tornem a Àsia!!! Al vespre el barri es transforma, les aceres plenes de taules, les olles i les graelles fumejant, la foscor que amaga la precarietat, es dona una nova vida als carrers.
DSC_0241
2014.11.07 Kuala Lumpur 158
2014.11.07 Kuala Lumpur 142
Vam deixar les bosses al hotel i seguidament vam anar a comprar el bitllets de bus per Lumut (el poble proper a la marina) i una nova targeta SIM, amb això ja no teníem temps ni ànims per vagarejar, així que vam decidir repetir també de xiringuito per sopar i anar a dormir, cosa que hem fet prou bé per ser la primera nit.
De totes maneres tenim moltes fotos del novembre quan vam fer una bona batuda a la ciutat! Amb l’emoció i enrenou d’arribar a Barcelona, ja no les varem publicar, però ara pensem que és un bon moment!
2014.11.07 Kuala Lumpur 052
2014.11.07 Kuala Lumpur 027
2014.11.07 Kuala Lumpur 011
De fet no havíem publicat res des de que varem sortir d’Indonèsia…, així que faré ara un petit resum :
Sortint de Batan vam anar per feina doncs ens havien proposat arribar a Barcelona a temps per la votació. La sortida de la marina de Nogsa Point aboca directament a l’estret de Malaca, per anar bé s’ha de creuar el canal prioritari del vaixells mercants, s’ha de mirar a esquerra i dreta i calcular per passar entre mig. Es molt estressant!!! No més cal mirar la pantalla amb els senyals dels AIS per fer-se una idea. Per acabar-ho d’adobar tot el trajecte fins deixar endarrere Singapur ens van estar sobrevolant avions militars passant la barrera del só!!!
2014.11.07 Kuala Lumpur 007
2014.10.27 Arribant a Pangkor (7)
2014-10-21-creuant-estret-malaca-6
El camí va ser feixuc per la calor i la falta de vent, no més un grop quan arribàvem al fondeig el segon dia ens va fer obrir veles per cenyir!
En quan ens acostem al litoral de Malàisia ja veiem que aquest país és ben diferent d’Indonèsia, gratacels i industries contaminants per tot arreu.
L’aigua esdevé si hi cap encara més bruta, tota mena de deixalles suren a la superfície, el fons és impossible de veure.
Vam fer l’entrada a Port Dickson, la marina és un resort amb hotel i residencies, la piscina està molt concorreguda i en general hi ha bastant animació. Vam anar a la ciutat a fer els paper, sense cues, sense pagar ni un cèntim. Definitivament és un altre país!
A Port Dickson vam socialitzar i descansar un parell de nits i vam continuar nord fins al lloc on varem deixar el Badoc, Marina Island Pangkor. Ens un bon lloc per deixar el vaixell però bastant estoic a nivell de instal·lacions. Varem tenir dificultats per treure’l de l’aigua i finalment vam haver de desmuntar el pal.
2014.10.24 Admiral Marina (8)
2014.10.21 Creuant estret Malaca (28)
2014-10-21-creuan-estret-malaca-2
Ara tenim unes setmanes de feina per canviar la xàrcia i tornar a posar el Badoc en condiciones de navegació. Fa una calor horrorosa i no més es pot treballar a primera hora del matí i al vespre, però hem de fer via per tornar a l’aigua lo més aviat possible!!!
Aquest dies vivim entorn al Equador, penso que mai a la vida havíem passat tanta calor, havíem begut tanta aigua, i havíem suat tant! Esperem que ens enllesteixin ràpidament els papers per continuar cap al nord. Aquesta serà la nostre última parada a Indonèsia i el següent fondeig ja serà Malàisia. Tampoc no ens podem queixar gaire, doncs la marina és un resort molt ben muntat, amb una piscina magnifica, de fet això no sembla Indonèsia !!
2014.10.20 Nongsa Point 002 (800×600)
2014.10.03 Kumai (34) (800×600)
2014.10.03 Kumai (23) (800×600)
Vam arribar a Kumai en mig de la bromera, ens va semblà una ciutat molt contaminada i bruta, la corrent d’aigua marronosa del riu portava branques i fulles però també ampolles i bosses de plàstic, i tot tipus de deixalles, fins i tot nosaltres vam ensopegar amb una gran tros de cap d’amarra que ens va bloqueja l’hèlix. A primera vista vam veure uns horribles edificis grisos de varies plantes, primer vam al·lucinar pensant que eren habitatges, quan vam veure, qué, el que semblaven finestres eren realment minúscules van presuposar que eren algun tipus de sitja o magatzem, res d’això, més aviat quelcom que no ens imaginàvem ni de bon tros. Es tracta de estructures per atraure a les orenetes a fer el niu. El negoci és vendre “nius d’oreneta” als japonesos!!! Ja sabeu: la famosa sopa…
Kentar
2014.10.04 Excursio orangutans (278) (800×532)
2014.10.04 Excursio orangutans (23) (800×532)
Anàrem al Parc Nacional Tanjung Puting en una embarcació típica del riu, el “klotoc”, instal·lats en la terrassa del pis superior gaudint de la vista panoràmica com uns senyors. Vam sortir de bon matí quan la visibilitat era molt baixa, per poc que el capità no és passa de llarg del trencall del riu que porta al parc, però a mida que ens endinsem en la jungla i la bruma es va aixecant, les llums i les ombres de la vegetació, i els sons diversos de la jungla ens absorbeixen i ens delecten màgicament.
Aparquem a la primera estació, hem de caminar una estona per arribar al punt de trobada amb orangutans. El truco és anar a l’hora de menjar. Sobre una tarima de fusta hi han posat una pila de plàtans però encara no ha aparegut cap comensal, haurien de venir…, doncs ara és estació seca i a la jungla no hi ha abundància de menjar…, fa molta calor i la gent s’impacienta… ,de cop se senten sorolls de moviments de branques… i al lluny veiem com algú s’acosta, és una mare i un petit, van a poc a poc perquè la mare ensenya i ajuda al seu petit a saltar de branca a branca, d’arbre en arbre. Per fi arriben als arbres propers a la tarima plena de plàtans. La mare porta el petit a coll i s’acosta a poc a poc, observa i escolta detingudament l’entorn, mentre van menjant els plàtans. Algú més arriba però es manté per les alçades, no baixarà fins que els primers marxin, sembla ser que els orangutans són molt individualistes. Ens expliquen que les femelles tenen fills cada quatre anys i aquest s’hi estan amb la mare gaire bé fins als vuit anys. Curiós!!
En el segon punt de trobada, apareix una altre femella amb criatura, però aquesta sembla molt més habituada als humans, amb la criatura a coll s’hi acosta a tocar dels espectadors i sembla que faci poses per les fotos…, però és l’únic cas… N’ha d’altres que agafen tots el plàtans que poden en una ma i pugen corrents dalt de l’arbre per menjar-los, quan acaben tornen a baixar. N’hi un de molt desconfiat que no es deixa anar, agafat amb un peu i una ma al troc de l’arbre agafa els plàtans i se’ls menja en aquesta postura…, també hi ha un que va voltant pels arbres per sobre dels nostres caps, deixant anar branques de dimensions considerables, si no ens apartem haguéssim pogut sortir ferits!! Pel voltant també es passegen molts esquirols i en un moment donat apareix un mono beduí amb els seus ràpids i àgils moviments ens deixa a tots parats, en un tres i no res agafa un bon manat de plàtans i desapareix.
Gràcies a la Dra. Biruté Galdikas i amb l’ajuda de la Fundació Leakey, en el parc es van establir quatre centres de recerca per l’estudi i rehabilitació del orangutans. Part de la seva funció es recuperar orangutans orfes o malferits (per les tales d’arbres i cultius clandestins), que reeduquen per tornar a viure en estat semi-salvatge, això permet que podem gaudir d’aquestes visites guiades.
En el camí de tornada còmodament instal·lats en el “klotok”, encare veiem algun orangutan més a la vora del riu, també molts ocells, tucans i blauets, i al cap vespre no ens podem creure com els arbres queden invadits de monos, n’hi han de molts tipus diferents, grans, petits, marrons, grisos, uns amb una cua llarguíssima….. És increïble com tota la marge del riu està ocupada !!!
2014.10.04 Excursio orangutans (195) (800×532)
2014.10.04 Excursio orangutans (230) (800×532)
2014.10.04 Excursio orangutans (29) (800×532)
2014.10.04 Excursio orangutans (142) (800×532)
2014.10.04 Excursio orangutans (106) (800×532)
2014.10.04 Excursio orangutans (140) (800×532)
Sortim de Kalimatan apressadament per aprofitar la bona previsió de vent per fer la travessa de unes 450 milles. No volem posar el motor doncs hem vist que ens ha entrat una mica d’aigua a la caixa de transmissió de l’hèlix.
Les primeres 12 hores anem que volem, amb puntes de 9 nusos fem més de 80 milles, però aviat el vent decau i ens acabem arrossegant-nos penosament a 2 nusos i encara sort que l’spi s’aguanta inflat, a 50 milles de l’arribada veiem que no hi ha manera i acabem posant el motor però a poquetes voltes…
Així arribàrem al sud de Lingga, el fondeig va ser molt incomode i l’endemà mateix vam fer unes milles més fins a Kentar. Aquí ens vam quedar dos nits per descansar i canviar l’oli de la transmissió per anar més tranquils doncs les previsions són de poc vent. Vam estar molt còmodes a la gran badia que està plena com de casetes de pesca, es tracta d’una una petita cabana sobre pilons i una estructura d’on pengen les xarxes. Del poble ens van venir a visitar unes canoes, nosaltres els volíem comprar peix que suposàvem abundant per la quantitat de xarxes, però ens van dir que no tenien…, els vam veure realment pobres i vam acabar donant-lis alguna roba que ens van agrair molt. Finalment la dona ens va dir que si volíem peix que anirien a pescar…, ho vam dubtar…. però … al cap de unes hores van aparèixer els nanos amb uns peixets petits que havien pescat per nosaltres !!!! i després la dona encara amb més !! A més, tampoc volien aceptar diners!!! Això ens va sorprendre gratament, doncs en les altres illes sovint els nens venien a demanar “money, money” . Però és que cada illa és un món.
Chinatown_Singapur
Cort Suprema_Singapur
Downtown_Singapur
A tocar de la Marina Nongsa Point surt el ferry per anar Singapur, que no triga ni 3/4 d’hora.
Vam decidir que era més còmode que no anar hi amb el Badoc, i hi vam anar un parell de dies.
Vam agafar el ferry de les 8 del matí i a les 9 ja estàvem al centre de la ciutat, completament desconcertats!!! Sortint de la parada del metro i ens trobem rodejats de gratacels! Pel la calçada casi no hi han motoretes i a la primera de canvi ja veiem passar un Ferrari !!
En menys de 100 milles el canvi és tan brutal que és difícil d’assimilar!!! De la gent que t’acepten una samarreta vella als que conduexen Ferraris, Maseratis i Porches …
Tot està net i cuidat, hi han molt edificis singulars com la Cort Suprema, que és un vaixell sobre tres gratacels, el pont helicoïdal, tot d’inoxidable,el antic Hotel Raffles, i per entre mig els antics barris xinesos i hindús que mantenen la seva idiosincràsia de cases de dos plantes i els seus respectius temples. O la antiga zona portuaria reconvertida en zona de restaurants i bistros.
Però no hi ha dubte que és un país per rics. Prendre una cervesa costa 12 dolar i llogar un apartament 5 cops més que a Barcelona, tot, tot és molt car!
Hotel Raffles_Singapur
Boat Quay_Singapur
Litltle India_Singapur
Ens estem en un hotel al centre, en una habitació diminuta, però amb totes les comoditats i naturalment amb wifi. Quina sorpresa quan al obrir el correu veig que la Sandy ha escrit en el seu facebook, Singapore , ens preguntem divertits : serà que el Shambala està a Singapur? Portem mesos maileant-nos per veure on ens trobem i no hi ha manera de coincidir… i ara ens trobem a Singapur!!!! Quina casualitat!!! Ens alegrem moltíssim d’abraçar-los, dinem plegats a Chinatown i quedem de retrobar-nos per la travessa de l’Índic, però encara falta molt!
Fa dies que neguitegem, constantment mirant les últimes noticies en la edició digital de l’Ara…
Per fi hem pres una decisió, anirem a votar! tan se val que sigui o no el veritable referèndum, volem estar allà. Així que demà posem la directa per anar a deixar al Badoc segur a Malàisia i fer les maletes
Aprofito el bon temps de la travessa per rememorar els darrers dies. A banda, que cada dia quan ens llevem, el primer que fem és mirar els titulars del “Ara”. Uff quin neguit!!, hem estat bastant ocupats voltant per aquí i per allà.
A Bali vam fer un recorregut circular amb l’objectiu d’arribar a Ubud . Des de Lovina, vam agafar la carretera de l’oest passant per Gilgit, Candikung , Bedugul i vam tornar per la de l’est que passa Tampaksiring i Kitimani. Sens dubte, aquesta illa té un munt de bones raons per ser un dels destins turístics més famosos del món. No manca aigua, està ple de rius i rierols, llacs, salts d’aigua i es per això que hi han camps d’arròs per tot arreu. Els més pintorescs són els que es fan en terrasses per compensar la pendent muntanyosa. Les tonalitats de verds i groguencs segons el estat de creixença i maduració creen un path-work natural molt fotogènic. Però també hi han grans plantacions de cafè, cacau, mandarines i maduixes, si maduixes!! De cafè tenen un de molt particular, reconegut arreu i molt car. És el cafè “luwak”, té un tractament , diguem-ne curiós, els grans de cafè són ingerits per les mosteles, però el seu estómac no és capaç de digerir-les, així que surten barrejades amb els excrements, però intactes, a partir d’aquí són curosament netejats, torrats manualment, i mols finament, doncs aquí el cafè no el fan en cafetera si no remenat directament en aigua calenta. El vam tastar i no ens va agradar gens. Van estar millor les varietats de cafè amb vainilla, coco, xocolata, gingebre, llimona …
2014.09.22 Luwa Coffe (2) (800×532)
2014.09.22 Ulundanu Temple (11) (800×532)
2014.09.22 Ulundanu Temple (19) (800×532)
El que més destacat en comparació a les altres illes, és la quantitat de temples hinduistes, ni han més de 1.000 en l’illa de Bali. Cada població en té com a mínim tres!! N’hem vist molts!, segurament els més coneguts, alguns són molt espectaculars, però el que més ens agrada és veure com la gent fan els rituals, preparen les safates amb les ofrenes, i cremen l’encens, tot té un aire molt colorit i màgic. No és no més en els temples, en cada entrada d’una casa, ja sigui particular o pública, cada matí es deposita l’ofrena del dia per tenir protecció i bona sort. Si més no els carrers estan sempre perfumats. Al voltant d’això, hi ha muntat un bon tinglado, des de la preparació de les fulles de palma per fer les safates i caixes, passant per multitud de flors i adorns, i confeccions especials de mini xuxes, i fins els carros que recullen les deixalles del dia anterior. Deu n’hi do la gent que hi ha involucrada!!
2014.09.22 Ulundanu Temple (51) (800×532)
2014.09.22 Ulundanu Temple (53) (800×532)
2014.09.23 Camps d arros a Ubud (9) (800×532)
A Ubud vam gaudir de les danses balineses en el Water Palace i l’Ubud Palace. Amb la músic del gamelan i els vistosos vestits de les ballarines. En aquest entorn, les danses ja tindrien prou màgia, però és molt més que això, l’expressió corporal centrada en mans i ulls és molt especial i vam quedar molt impressionats. Vam fer mooooltes fotos, tot i sabem que les condicions de llum no eren les més indicades, però alguna ha valgut la pena…
2014.09.23 Dances al Ubud Palace (17) (800×532)
2014.09.23 Dances al Ubud Palace (20) (800×532)
2014.09.23 Dances al Ubud Palace (5) (800×532)
Passejant pel Monkey’s Street en Ubud podries pensar que estàs en el centre comercial de qualsevol poble occidental, s’hi troben boutiques de marques cares, joieries amb dissenys molt moderns, restaurants i hotels cars, tot d’una agafes un carreró transversal, pel que just passa una persona i en pocs minuts surts a la vora d’un riu o un camp inundat d’arròs!! Del bullici i el mercantilisme més feroç, a la pacífica natura en un no res! Magnífic contrast!! Així va ser que entre mig de camps d’arròs vam trobar un petit restaurant, i escola de cuina on vam prendre un deliciós menjar balinès.
2014.09.23 Monkey Street (5) (800×532)
2014.09.23 Water Palace Ubud (5) (800×532)
2014.09.24 Pura Batur (3) (800×600)
I com altres cops hem constatat, que petit és el món! Mentre fèiem equilibris passejant per les terrasses dels arrossals de Pujung, sento que el Francesc davant de la cara perplexa de l’altre diu: home Aguilera!! Que no em coneixes? L’Aguilera i la seva dona, vell coneguts d’en Francesc, més de 25 anys sense veure’s, difícil posar-se al dia en pocs minuts!
2014.09.24 Rice terraces north Ubud (19) (800×532)
2014.09.24 Rice terraces north Ubud (24) (800×532)
Vam tenir algunes dificultats per tenir l’allargament del visat però finalment tot va sortir bé, i després dels festejos de Lovina vam prendre rumb cap a Kalimatan (Borneo).
La primera parada vam fer a Pulau Rass, una badia arrecerada per descansar. El que no ens esperàvem, donada l’experiència, és que ens vindrien a vendre peix. Vam comprar a diferents pescadors, calamars, un mero i una mena de galeres amb ratlles, tots vius fins que els vam posar a la cassola! Quina festa !!!
2014.09.24 Tirta Empul_Tampaksiring (2) (800×532)
2014.09.25 Welcome Lovina (2) (800×532)
2014.09.27 Compra a Rass (2) (800×532)
Segona parada, a Pulau Bawean, li diuen l’illa de les dones (77% de la població), la raó és que la majoria dels homes emigren a les illes grans, a Singapur i Malàisia per treballar. Amb els calers que envien a la família, les dones els inverteixen en les cases, el resultat és una profusió de façanes enrajolades, portes de fusta treballades amb vidres gravats, baranes de inoxidable, columnes dòriques, etc…que formen un estil “batiburrillo” força peculiar per dir-ho finament.
A Kalimatan, Borneo, l’objectiu és anar al Parc Nacional Tanjung Puting per veure els orangutans. Després continuarem ruta cap a Malàisia.
Fa dos dies vam arribar a l’illa de Bali . El primer dia vam parar a la platja d’Amed, cap més vaixell, però molts turistes fent snorquel. La costa és plena d’edificis, que sens dubte, són allotjaments per turistes. Molt diferent als poblets que ens hem trobat fins ara. Ahir vam arribar a Lovina Beach, aquí ja som 30 vaixells i encara n’arribaran més. És el lloc on l’organització del rally té previst recollir la documentació per estendre els visats. Això si, és molt, molt turístic, hotels i restaurants un al costat de l’altre i un nivell molt diferent de botigues i supermercats. I si, diuen que això no és tant turístic com el sud, no em puc imaginar com deu ser allà!!
2014.09.14 Senaru (38) (800×532)
2014.09.08 De Kananga a Pulau Medang (6) (800×532)
2014.09.09 Pulau Medang (5) (800×532)
Després de deixar la Nerea i els seus amics a Bima, vam seguir la costa de Sumbawa, molt més verda que Komodo i Flores i plena de volcans. Vam parar a Kilo, en el nostre passeig vam passar pel camp de futbol, on un grup de nois estaven a punt de començar l’entrenament. Van estar molts excitats al saber que veníem de Barcelona, “ Visca Barça”, som l’atracció del poble i tothom ens saluda. L’endemà vam tenir la millor navegada en setmanes, tot el trajecte a vela amb spi, orelles de burro i passant els 9 nusos, casi que no ens ho creiem desprès de tantes milles a motor! Així vam arribar eufòrics a Kananga, fondejats davant del volcà Satonda que segons diuen té un gran llac salat. La sorra negra de la platja contrasta amb les canoes de colors dels pescadors. Ens estranyem dels campaments improvisats darrera de les barques i ens expliquen que són pescadors que venen des de Wera a fer la temporada!!! Els del poble és dediquen més al cultiu d’arròs. Tot això ens ho explica un guia voluntari que ens acompanya fins a la font del riu. Ens sorprèn la presa i canalització de l’aigua que tenen muntada per els regadius. El nostre guia també ens explica alguns por-menors sobre l’economia de les illes, perquè serà que ja no ens escandalitzem de res…
2014.09.09 Pulau Medang (50) (800×532)
2014.09.09 Pulau Medang (55) (800×532)
2014.09.10 Gili Lewang (20) (800×532)
La pròxima parada va ser a Pulau Lewang una illa que pertany a Sumbawa amb una platja de sorra blanca molt llarga però d’accés complicat en marea baixa per la quantitat de corals. Després de passar els manglars, i els camps de cocos s’arriba al únic carrer de poble, perfectament asfaltat, amb cases a banda i banda sorprenentment en molt bon estat. A la banda contraria del fondeig, els locals tenen les seves barques, però sospitem que la seva economia es basa en alguna cosa més, doncs la pesca en aquest indrets no és gens fàcil.
2014.09.14 Lombok nord (16) (800×600)
2014.09.14 Senaru (34) (800×532)
2014.09.19 De Amed a .Lovina Beach (7) (800×532)
Seguírem fent oest, primer paràrem simplement a dormir a Gili Lewang, petit illot deshabitat al nord est de Lombok. La costa nord de Lombok pràcticament no té fondetjos, les platges són molt obertes i el fons passa ràpidament de 30 metres a res, a més de haver molts fondos de coral. La nostra intenció era arribar a Medana Bay on hi ha una petita marina amb boies. Però no va ser així.
Que ens va passar? Doncs que estàvem BADANT mirant les fotos de la DIADA, ( ESPECTACULARS!!! envejosos de no estar allà…) i no vam veure la xarxa de un pescador, la que vam passar per l’hèlix i la vam bé enganxar!! Vam poder retirar part de la xarxa, però es va quedar un manyoc enganxat entre l’hèlix i l’ànode, així doncs millor no utilitzar el motor… Primer amb poc vent i totalment en contra vam estar varies hores fent bordos, per avançar gaire bé res, i quan es va acabar el vent encara vam tenir sort que la corrent ens va portar endarrere fins a Anyar a on un cop fondejats vam aconseguir treure l’ànode i el manyoc de fils! L’endemà sense problema vam arribar a Medana Bay Marina i ens vam agafar a l’última boia disponible.
2014.09.15 Dances_Medana (3) (800×532)
2014.09.15 Mayura Water Palace (18) (800×532)
2014.09.15 Mayura Water Palace (24) (800×532)
Amb el Badoc segur amarrat a la boia vam llogar una moto ( feia segles que no ho fèiem) i vam recórrer una mica l’interior. Un dia vam anar cap el nord fins a Senaru, per arribar vam passar per molt pobles petits i camps d’arròs, en un lloc ens van convidar a una festa on estaven fent danses tradicionals i en acabar feien una peregrinació a la muntanya, vam estar una estona i vam continuar fins als salts d’aigua que són realment espectaculars, encara que bastant concurreguts. Després vam dinar en un restaurant amb unes vistes espectaculars al volcà Rinjani i al mar. Un altre dia vam arribar-nos fins la capital Mataram, vam veure alguns temples, però el més interessant va ser al camí…, a l’anada per la muntanya, travessant el Monkey Forest i a la tornada serpentejant per la carretera muntanyosa de la costa, gaudint de la vista, des de dalt, de les cales de sorra blanca i plenes de coralls.
2014.09.15 Mayura Water Palace (42) (800×532)
2014.09.15 Mayura Water Palace (5) (800×532)
2014.09.15 Pura Lingsar (6) (800×532)
També a Medana vam tenir molt bones estones amb els sopars organitzats per la marina. Un dia amb danses tradicionals i l’altre amb música en viu, un dels grups va tocar la fibra interpretant èxits del Rollins Stone!! No cal dir la mitjana d’edat dels participants…
De Medana vam anar a Gili Air, un dels llocs més turístics de Lombok, absolutament ple de turistes!!! És el lloc perfecte per fer submarinisme, hi ha quantitat d’agències per triar. També hi ha gran varietat de restaurants i geladeries!! Es nota que ens acostem a la famosa Bali.
Ara des de Lovina, mentre ens gestionen els visats estem planejant fer un tour per l’interior de l’illa. Ja us explicarem…
