En aquesta illa ja fa quatre dies que ens esperem, el vent bufa d’oest i no vol canviar…

Ja quan vam sortir de Jakarta ens la va jugar, les primeres hores amb una cenyida oberta anàvem la mar de bé, però desprès el temps es va enrabiar, pujà fins a 25 nusos i completament de morro. A mig camí vam esparracar el gènova i amb la major, vent i mar en contra amb prou feines arribàvem a fer 2 nusos i per acabar-ho d’adobar també el pilot va deixar de funcionar!!

• 

• 

• 

Afortunadament o més aviat gràcies a ser previsors i ben assessorats, vam arreglar el pilot canviant el seu compàs i van posar el gènova més vell, però en millor estat, que portem de recanvi.

A Jakarta ens vam estar gaire bé una setmana, no vam fer paperassa d’entrada/sortida i ens hi vam estar com uns sense papers qualsevol, una mica encongits per si les flies …,Vam fe ple de gasoil, comprar fruites i verdures, i alguna passejada per Kota, la part mes antiga, amb artistes al carrers de vianants. S’han recuperat antics edificis de quan el domini holandes, molts reconvertits en museus, d’altres en restaurants de disseny, però encara queda molt per fer.

En el centre de la ciutat hi ha un carrer de doble circulació per cotxes, curiosament no es veu ni un sol tricicle. Hi han els edificis de oficines de grans companyes, bancs, i enormes centres comercials amb botigues de marques pijes com Armani, Vuiton i demés, suposo que seran autentiques… després de llegir el llibre de Roberto Saviano , Gomorra, sempre que veig coses de marques dubto de la seva autenticitat!

Contrastant amb aixo hi han els carrerons foscos sense llum i anegats d’aigua i empudegats de la banda del port on hi ha el mercat del peix. Hi ha per tots els gustos. Tampoc podem opinar massa de una ciutat de 10 milions d’habitants en la que hem estat uns pocs dies.

• 

• 

• 

De Pekacang vam sortir amb l’ànim exaltat després de gaudir de un dia magnific de sol i banys.

Al poc de sortir van començar els grops. Casi cada dia en tenim un o altre, no tenen horari, pot ser al mati, a la tarda o a la nit, a vegades els veus venir i d’altres es presenten sense avisar i corre a tancar escotilles i recollir coixins i tovalloles, el pitjor és quan apareixen a mig fer el dinar o quan estem a taula i llavors comencen a rodolar ampolles i gots, i tot per terra! Per que aquí un grop es sinònim de onades creuades. Es formen a un plis-plas, sense temps de reacció. La part bona es que igual que es forma ràpidament també calma ràpidament i normalment et deixa dormir tranquil!

• 

• 

• 

M’he enrotllat…, de Pekacang vam baixar per l’estret de Bangka, sempre amb la corrent a favor, se’ns va fer molt còmode. Vam fondejar a l illot Dapur, preparats per fer el salt a Java. Vam sortir al mati amb un vent fluixet i corrent a favor, vam portar el spi fins negra nit, el vam baixar per que hi havien molts vaixells de pesca i entre aquest, els petrolers, els remolcador i les torres de extracció de petroli, massa feina….

Volien fondejar en una de les “Thousend Islands” però a les 7 del mati just quan arribàvem va caure una xàfec d’aigua que no veiem ni un borrall, impossible aproximar-se! Vam tirar avall cap a Jakarta…

• 

• 

• 

En aquesta illa en la que pacientment ens esperem, hi ha molta activitat, tot hi que estem al costat contrari de la població, se’ns apropen constantment barquetes que venen per aquí a tirar la xarxa, vaixells mitjans que passen la nit, i a la marea baixa surt un munt de gent a l’escull per pescar a peu.

Des del fondeig veiem un munt d’estructures de bambú amb xarxes, com ja havíem vist en altres llocs, quan vam arribar no ens hi acostarem perquè vam deduir que devien estar a poca profunditat. Deducció totalment errònia!!

Vam fer la volta a l’illa per provar el pilot i ens hi vam trobar moltes més, a la carta estaven en zona de 10 metres… i dubtant, ens hi vam apropar lentament, doncs si, estan entre 10 i 11 metres i també vam veure com en feien de noves ! Costa d’imaginar com s’aguanten agafades al fons de llot, tal i com ens belluguem nosaltres cada vegada que arriba un grop!

Tan bon punt com el vent ens ho permeti, anirem baixant per l’estret de Sunda fins a l’illa de Panaitan, allà ens esperarem la bona finestra meteorològica per arribar a Cocos… Tot apunta a que ens hem d’armar de paciència…

Vam arribar ahir a aquest fondeig, un grupet d’illetes al mig del no res, vam trobar-ho tan maco que vam decidir quedar-nos un dia a descansar o a gaudir del lloc. Estem rodejats de corals, a punt vam estar de xocar amb uns de ben macos! L’aigua és clara i transparent. I l’illa molt verda. Hi veiem un parell de barraques i una barqueta, suposem que són pescadors, però no entenem on deuen anar a vendre el peix…, pot ser l’assequen… Ahir va ser un dia dur, per la calor intensa, tot el dia un sol espatarrant i ni gota de vent. Vam sortir , encara fosc per què havíem de fer unes 70 milles i ens agrada arribar amb llum de dia. Al poc de sortir ens vam enganxar en una xarxa, per sort vam parar motor a temps. Després amb l’ajuda del pescador, un noi jove, la vam desenredar de les orses sense haver-la de tallar, el noi al final va marxar content amb les ulleres de busseig de regal i una llauna de “corned beef” i nosaltres també per què vam salvar l’hèlix. Després de tot vam tenir molta sort per què incomprensiblement vam tenir corrent a favor tot el dia i vam arribar abans del previst! El dia abans vam passar l’equador, ara estem a l’hemisferi sud ” de cap per avall “, ens vam recordar com la primera vegada, a l’atlàntic vam obrí una ampolla de cava i li vam oferí a Neptú!! Ara som uns descreguts!!! Bé també és difícil proveir-se de cava per aquest indrets… Després de Pangkor vam fondejar a l’entrada de Port Klang, entremig dels manglars, fins hi tot tenint les enormes instal·lacions del port al davant, és un lloc agradable i curiosament se’ns van apropar uns dofins que no havíem vist mai, en comptes del morro fi en forma de bec, tenien un cap quadrat com de catxalot… , quan tinguem internet, ho haurem d’esbrinar… Seguit vam parar a Port Dickson per fer els papers de sortida i comprar unes fruites i verdures. Vam tenir sort de arribar 15 minuts abans de que tanquessin les oficines el divendres, si no ens hauríem d’haver esperat fins dilluns. Però va anar molt bé poder refer el stock de fruita i verdura fresca en el enorme “wet market” que no vam descobrir l’any passat. Un cop vam deixar el canal de Malaca, naveguem pels canals secundaris d’Indonèsia, més nets tranquils i agradables. Hem tinguts uns fondejos realment macos, en illes deshabitades o petits pobles de cases sobre pilones. L’únic problema és que fa molt poc vent, no més un parell de dies hem fet el recorregut a vela, un d’ells el que vam travessar el canal amb els enormes vaixells de càrrega i petroliers circulant a banda i banda, va ser divertit!! Ara estem a unes 450 milles de Jakarta, però encara no estem segur de si parar a la marina i fer els papers de 48 h, o fer alguna altra parada alternativa a la costa oest de Java on també és possible comprar gasoil sense gaire bé ni anar a terra. Encara tenim dies per decidir… De moment aquí gaudint de uns corals fantàstic!

PD: Les fotos les posarem quan tinguem internet…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Fet

Aquests últims dies han estat de retrobaments inesperats. El primer a la illa Rawi . Va ser en Jessi amb el seu vaixell Obelisk. El vam conèixer a l’illa de Pasqua quan anava amb el seu pare i un cosí, ens va explicar que ha estat un any i mig treballant a Nova Zelanda (és geòleg) i ara segueix fent la volta. Aquest any també travessarà l’Índic. L’August, el seu pare, es possible que s’embarqui a Sud-àfrica.

Després a Telaga ens esperaven l’Alícia i l’Alfredo del vaixell On Verrà, amb ells ens vam afartà de llagostes a l’atol de Minerva i vam patir una bona tempesta! Ells després de 20 anys de navegades es plantegen canviar de vida. Han posat l’On Verrà en venta, i han volat a Itàlia. A Europa projecten llargs recorreguts en bicicleta o a peu. Ja tenen força experiència, l’estiu passat van travessar Estats Units, des de la frontera de Mèxic a la de Canada, poca broma!!!

• 

• 

• 

A Telaga també ens hem trobat uns espanyols, que tampoc és fàcil…, el vaixell Ilusión, la Soledad i el Julio, bé de fet ell és argentí. Es van construí ells mateixos el vaixell, un d’aquells dissenys del Soler, ja fa 20 anys, i des de llavors vam alternant feina i circumnavegació. Encara no estan segurs si travessaran aquest any o no..

Nosaltres ja estem en ruta, fa uns dies ens acomiadàvem de la Sandy i el Karl, que definitivament restaren una temporada més per aquí, i vam posar rumb a Penang.

• 

• 

• 

Volíem fer última parada turística a Penang per visitar Georgetown, capital cultural del país, reconeguda per la Unesco, i gran confluència de migracions en l’historia del sud d’Àsia. Com que era diumenge va ser una passejada molt tranquil·la, doncs molts comerços estan tancats i hi havia molta menys gent al carrer.

També ens va servir de punt de trobada amb l’Obione, ens vam acomiadar del Michel i el Mael que tampoc faran la travessa aquest any! Ens hem quedat sols!!!

• 

• 

• 

Avui estem fondejats a la costa oest de l’illa de Pangkor, la nostre intenció ara, és anar fent unes quantes milles cada dia, primer per la costa de Malàisia fins a Port Dickson, on farem els papers de sortida i omplirem gasoil, i després per la costa de Sumatra fins a l’estret de Sunda. A la costa d’Indonèsia, com que no hem tret els permisos, podem fondejar però no desembarcar, vol dir que no podrem comprar internet, i estarem una mica més incomunicats. A Yakarta teòricament podem parar 48 hores per comprar menjar i combustible, haurem fet unes 800 milles i llavors directes a Cocos Keeling …, 600 milles més i ja estem en ple Índic!

Fa molts dies que per circumstàncies diverses no donem senyals de vida, però ara ja ens hem posat les piles i tornem a ser aquí!

Jo inesperadament vaig haver d’anar uns dies a Barcelona i en Francesc segons el planejat va anar fins a Phuket per comprar el nou dingui, i trobar-se amb la Sandy i el Karl. Després tots tres baixarien en el Shambala xino-xano fins a Langkawi, a la marina de Telaga, i allà mentre m’esperaven anaven fent i desfent plans per la travessa del Indic..

• 

• 

• 

En Francesc a Phuket també va comprar unes peces per arreglar la potabilitzadora segons les indicacions, que el tècnic li va donar, però no hi va haver sort i continuava sense funcionar. Primer no aconseguíem la qualitat d’aigua adequada i al final ni tan sols sortia aigua filtrada i la pressió no pujava. Llavors vam decidir que el millor era tornar a Phuket per que se la mires el tècnic especialista de la casa Spectra.

Així que després de fer una varada ràpida a la platja de Telaga, per subjectar la goma del self-drive que no havia quedat ben enganxada, vam posar rumb a Tailàndia, cosa que no teníem en absolut planificada…

• 

• 

• 

A la pujada per les illes mes orientals Koh Rok i Butang vam gaudir de les aigües clares que feia molt temps que no veiem, de platges de sorra silicat molt fina i blanca, corals i molts peixos. A les illes Phi Phi les enormes roques com penya-segats formen uns passos de difícil accés que donen a petits llacs amb platgetes minúscules. Tot de postal, molt bonic, la llàstima és que la majoria estan atiborrades de turistes.

Durant la travessa de les Phi Phi a la badia de Chalong , navegàvem eufòrics amb el spinaker fins que en una sortida d’orsada es va esparracar… Una altre feina per Phuket!

• 

• 

• 

A Phuket després de fer els paper d’entrada a Chalong vam anar cap a la Boat Lagoon Marina que és on està el representant de Spectra. Només es pot entrar amb marea alta i vam haver d’esperar una estona per recórrer el canal en ziga-zaga dragat al fang. Aquí tornàvem a estar en aigües fangoses, és la costa oriental de Phuket. Peró a la costa occidental les aigües són turqueses i les platges són molt boniques. Vam recórrer en scotter la costa des de Surin fins a Layan, que no és tan urbanitzat com la costa més al sud i la vam trobar molt bonica. Al banyar-nos ens va semblar que l’aigua estava molt calenta i és perquè hi ha poca profunditat. De totes maneres s’estava molt millor dins de l’aigua que a fora!!! i és que el inconvenient que li trobem en aquest país, és que fa una calor insuportable!!!

L’interior de la illa es molt bulliciosa, motos i cotxes per tot arreu, molta gent, molta calor, i molt luxe, els centres comercials són espectaculars i moltes de les coses que venen son realment luxoses i cares…, ens preguntem qui pot comprar això…, sembla que a més de turistes i han molt expatriats, ja sigui per negocis o per gust.

• 

• 

• 

Una cosa a destacar, és que es menja molt bé. La cuina tailandesa és molt bona i es pot menjar gaire bé de tot, i relativament barat segons el lloc que escullis.

També de cara al mercat nàutic hi ha molta oferta de tot, no ens va ser difícil trobar un lloc per reparar l’spi. De fet vam estar a la veleria més gran que no havíem estat mai, més de 1000 m2 dedicats a fer veles, certificats ISO 9001 i tota la pesca, però ens volien cobrar casi com un spi nou, i ells mateixos ens van indicar altres opcions..

Ja amb spi reparat i potabilitzadora funcionant retornem a Langkawi per preparar-nos per la travessa del Índic.Encara estem força indecisos sobre que fer en la nostre propera ruta, si est o oest de Sumatra, si demanar o no el Cait (permís de navegació) per Indonèsia, si fer turisme a l’interior de Java. Després sembla que ho tenim més clar, que serà Cocos Keeling, Rodrigues, Maurici i Reunion, i pot ser si o no Madagascar, encara haurem de passar algunes velades de discussió amb el Shambala que és el nostre companys de travessa, encara que això també pot ser que pot canviar…

• 

• 

• 

De moment avui descansem un dia a Koh Rok, on el fons es veu perfectament des de 10 m., nedar, mirar peixos i corals, llegir tranquil·lament, i alguna petita feineta al Badoc, i la resta a meditar….

Ahir vam arribar al Royal Langkawi Yacht Club, a Kuah, l’ambient no se sembla gens al de Pangkor, allà ens sentíem casi com a casa…, però aquí hi ha una piscina a ran de mar amb precioses vistes de les illes …., amb la calor que fa, s’agraeix…, millor seria una banyadeta al mar però haurem d’esperar…

El trajecte podríem dir que ha estat meitat i meitat, el primer dia un vent suau de popa i amb l’spi anàvem com uns senyors, vam passar molta calor però en fondejar ens vam poder remullar, jo amb samarreta per què en un no res estàvem rodejats de vaixells de pesca. La nit va ser molt bellugada, i l’endemà ja vam sortir amb vent de morro 20 nusos amb onada curta, el Badoc era una coctelera i amb les escotilles totes tancades i un sol de justícia no hi havia refugi possible, un rotllo! Però en arribar a les illes del sud de Langkawi vam trobar un fondeig tranquil i agradable.

• 

• 

• 

La primera cosa que ens va sobtar tot sortir de Pangkor al canal va ser la quantitat de deixalles que suren a l’aigua, ja casi ens en havíem oblidat. Tal com anàvem fent nord i acostant-nos a Langkawi va millorar molt i aquí el paisatge de illes amb molt racons i platges de sorra blanca és molt bonic. El Yacht Club tot i que l’entorn és molt arborat l’aigua està força bruta per què la terminal de ferries està a tocar.

Pensàvem que ja havíem acabat amb tots els canvis i feinetes, i estàvem pendent no més de comprar el dingui, però ara haurem de canviar la bateria d’arrancada de motor i la potabilitzadora no funciona correcta ment!!! No s-acaba mai!!! Per sort, just en aquesta marina hi és el representant de les potabilitzadores Spectra!

• 

• 

• 

Demà ens anirem cap a Tailàndia. Agafem primer el ferry de Langkawi a Satung que triga una hora i mitja i després en bus 6 hores més fins arribar a Phuket, allà ens esperen la Sandy i el Karl. Anirem de compres…, el dingui!!! I després tornarem xino-xano en el seu vaixell, el Shambala, per la costa tailandesa.

Pobre Badoc el deixarem un altre cop solet uns dies!!!