Us posem un enllaç al blog del Pulsion, per què tingueu els seu emotiu relat de primera ma.
Rodrigues
Publicat elSeguim enamorats de l’illa i no es pot dir que tingui res d’excepcional, però té una mica de tot.
Ara ja podem dir que ens l’hem ben patejat. Amb la Catherine i l’Alain ja havíem fet un bon recorregut amb scotter. Vam veure la caverna Patata i el parc de tortugues gegants.
2015.06.07 Tortugues gegants (18) (800×532) 
2015.06.07 En scotter fins a sud oest (26) (800×532) 
2015.06.16 Jugant a petanca_Port Mathurin
Ara ens hem trobat que els navegants que han vingut a parar aquí (ara som una dotzena) són molt aficionats a caminar i també el capità del port, que organitza sortides alguns diumenges amb guies amics seus. Ja gaire bé ens hem recorregut l’illa a peu. Sempre ens venen amb la cançó de que serà una caminadeta fàcil de un parell d’hores i a l’hora de dinar estarem de tornada…, però a l’hora de la veritat acabem caminant entre quatre i sis hores i morts de gana! Ahir encara va ser pitjor per que vam perdre la pista i vam agafar un camí que no era pas de humans si no de cabres i ens vam trobar pujant a quatre grapes per la muntanya escarpada fins a trobar l’altiplà. Això si amb unes vistes meravelloses… Però no calia fer la cabra per què es podia arribar per una perfecta carretera enquitranada per on passa l’autobús! De totes maneres va estar molt bé ! I ara ja tenim un altre excursió prevista per d’aquí dos dies, aquesta vegada no ens podem perdre per què està inclosa una barbacoa i no crec que ningú vulgui desaprofitar-la!!
2015.06.09 excursio costa sudest (49) (800×532) 
2015.06.17 Excursio de La Ferme a Plaine Mapou (8) (800×532) 
2015.06.17 Excursio de La Ferme a Plaine Mapou (36) (800×532)
És fantàstic que en un espai tan petit, els paisatges siguin molt diferents. A la costa est hi ha caletes de sorra envoltades de grans roques, que fan l’espai acollidor, i l’aigua, com una banyera degut als esculls que envolten tota l’illa. Es pot recórrer gaire bé tota arran d’aigua. Mentre que la banda oest és més escarpada amb penya-segats i es fa més dificultós arribar-hi per què tampoc hi van els autobusos.
Tanc si camines per un bosc d’eucaliptus, com per un penya-segat, una platja o baixant pel torrent d’un riu, pots estar segur que trobaràs un munt de bens, cabres, vedelles i bous. És una de les fonts d’ingressos de l’illa. També hi han forces horts per tot arreu. És poden comprar les verdures directament als propietaris que te les cullen de l’hort en el mateix moment. A les platges del sud-est també vam veure com s’entrenaven els kitesurfistes pel concurs internacional que tindrà lloc aquest cap de setmana.
2015.06.17 Excursio de La Ferme a Plaine Mapou (19) (800×600) 
2015.06.09 excursio costa sudest (24) (800×532) 
2015.06.08 Arribada cargo a Port Mathurin (14) (800×532)
Constatem l’exportació de bestia en el vaixell d’aprovisionament, que arriba aproximadament cada dos setmanes, hi hem vist com carreguen contenidors i contenidors de vedelles, les pobres deuen arribar ben marejades a Maurici, tal i com són les onades per aquí.
Cada vegada que arriba el vaixell de càrrega és una moguda. El vaixells que estan amarrats al moll han de sortir i gran part dels fondejats també, per què el carguer pugui girar amb ajuda dels remolcadors i amarrar-se. S’hi està dos o tres dies carregant i descarregant i torna la moguda quan marxa. El dia següent de l’arribada cal anar al supermercat per trobar les delicatessen que arriben de Maurici, formatges, iogurts, xocolates, etc… Però tampoc es troba a faltar cap cosa important el restes dels dies. Cada dia hi ha mercat, però el dia especialment bo és el dissabte. Hi ha molta més oferta de tot, i porc i vedelles excel·lents! També melmelades i pastissos, i salses de tots tipus. Curiosament al mercat no venen peix, s’ha de comprar directament als pescadors quan arriben a la platja, o, alguns el venen en un camió, no se sap ben bé a quina hora i on exactament… Un producte típic de l’illa és el cono-cono, un tipus de cargol de mar molt apreciat, també és típic el pop, que el pesquen als esculls i després el venen assecat. Sovint a l’exterior de les cases es veuen els pops penjats sobre una branca assecant-se al sol.
Al voltant del fondeig quan baixa la marea veiem com la gent surt a caminar sobre els esculls per arreplegar musclos, o pescar en els forats pops i peixos dels corals.
2015.06.16 De Port Mathurin a Gran Baie (8) (800×600) 
2015.06.14 Excursio Point cabrils a Baladirou (47) (800×600) 
2015.06.09 excursio costa sudest (97) (800×532)
Una de les coses que també ens agrada és que és fàcil entendre’s amb la gent. L’idioma oficial és l’anglès, i és el que aprenen els nens a l’escola, però gaire bé tothom parla francès. Al principi sorprèn l’accent que resulta molt divertit. El idioma local és el crioll, una barreja amb moltes paraules del francès.
Si agafes l’autobús a primera hora del matí o de la tarda et trobés rodejats de nens de totes les edats, el transport escolar és el mateix transport públic, és molt eficient, els nens es mouen amb plena llibertat d’una població a un altre segons el nivell escolar en el que estan. Per ells és gratuït i pels adults és molt barat, menys d’un euro per anar d’una punta a l’altre de l’illa.
Els autobusos funcionen amb normalitat tots els dies en diferents recorreguts per l’illa, des de bon matí fins a les quatre o 2/4 de cinc de la tarda. Però amb algunes varietats, per exemple, els diumenges a les vuit, agafis la línia que agafis, l’autobús farà un petit rodeig i s’esperarà a que la gent surti de la Missa de San Gabriel, la catedral de l’illa. O bé si ha un enterrament, es destinaran varis autobusos a portar els familiars i amics al funeral.
2015.06.17 Excursio de La Ferme a Plaine Mapou (2) (800×600) 
2015.06.14 Excursio Point cabrils a Baladirou (3) (800×532) 
2015.06.09 excursio costa sudest (118) (800×556)
No es veu ningú especialment ric, ni cases de gran luxe, però tampoc no es veu ningú demanant, ni que passi gana. L’hospital, metges, rehabilitacions, i medicines són totalment gratuïts, inclús pels turistes. Ho sabem del cert per què un de un dels velers té un problema muscular i hi va cada 2 dies a rehabilitació. No paga res pel servei, ni els medicaments i està molt content pel bon tracte i la qualitat del servei.
2015.06.09 excursio costa sudest (88) (800×532) 
2015.06.14 Excursio Point cabrils a Baladirou (12) (800×532) 
2015.06.21 Excursio de Gran Montaigne a Port Mathurin (12) (800×600)
Encara no sabem fins quan ens quedarem, tenim visat per dos mesos però probablement marxarem abans, per estar preparats per rebre les nostres visites a Maurici!!!
2015.06.21 Excursio de Gran Montaigne a Port Mathurin (39) (800×532) 
2015.06.21 Excursio de Gran Montaigne a Port Mathurin (27) (800×532) 
2015.06.21 Excursio de Gran Montaigne a Port Mathurin (17) (800×532)
Rodrigues
Publicat elAbans d’ahir la Catherine i l’Alain van agafar l’avió cap a Maurici i després cap a França. Vam fer un bon dinar de despedida al restaurant Deux Frères, però després ens vam quedar bastant tristos. Vam passar uns dies molt agradables amb ells i ens van fer la travessa més fàcil, compartint guàrdies!!!
2015.06.11 Rodrigues 011 (800×532) 
De Cocos a Rodriguez 024 (800×532) 
De Cocos a Rodriguez 037 (800×532)
Òbviament molt més tristos estan ells per haver hagut d’abandonar el seu estimat vaixell Pulsion al mig de l’oceà Índic. Tot va ser molt ràpid i inesperat. A la sortida de Cocos, tot i que ells sortirien un dia abans que nosaltres, havíem quedat en informar-nos cada dia de la posició respectiva, via pactor, sempre dona moral tenir contacte amb altres vaixells en una travessa llarga…
La nostra sorpresa va ser quan una tarda, ja a mitja travessa, al obrir el sailmail, llegim que han perdut el timó del vaixell !!! No ens ho podíem creure!!!
Van contactar amb la “Crosse”, el contacte de salvament marítim francès, i no els van donar gaire solucions… La possibilitat de remolcar los era nul·la, per la distancia a qualsevol port i per el mal temps, i pel rescat s’havia de desviar algun vaixell de càrrega i en aquell moment no n’hi havia cap a prop.
Rodrigues 190 (800×600) 
Rodrigues 184 (800×600) 
de Cocos a Rodriguez 075 (800×600)
La àncora de capa els hi va durar 7 minuts. Van intentar fer un timó de fortuna, però amb les condicions de mar que tenien no va funcionar. Amb la corrent i el vent anaven derivant cap a sud-oest a un nus i mig, en unes condicions molt inestables e incòmodes. Després de meditar-ho llargament, finalment van decidir d’aprofitar que el Badoc estava a prop. Vam arribar, un dia i mig després, doncs havíem sortit més tard i el Badoc és més petit, així que ens portaven unes quantes milles de avantatja i a més vam esperar a que es fes de dia per seguretat. Per sort, el vent va baixar a uns 15 nusos i el mar estava relativament calmat, onades de només metro i mig! Valentament van desembarcar amb el seu dingui, i van pujar al Badoc atlèticament !! Desprès de recuperar les coses que van embarcar a l’auxiliar, vam deixar l’amarra i penosament vam veure allunyar-se i fer-se petit fins desaparèixer el Pulsion. Un moment realment emotiu i dur !!!
Però el mes important és que ells no han pres mal, i esperem que aviat recuperaran l’ànim per començar nous projectes!
Amb tota la nostra força i el nostre cor els desitgem molta sort !!!
Rodrigues 070 (800×531) 
Rodrigues 083 (800×525) 
Rodrigues 086 (800×532)
La resta de la travessa va tenir de tot, pluja, sol, poc vent, molt vent… El motor no més el vam posar 15 minuts i durant bastantes hores vam anar no més amb trinqueta. Els torns de guàrdies se’ns van fer molt fàcils amb dos tripulants més i a més experimentats. No més en una franja de unes 100 milles vam tenir trànsit de vaixells de càrrega, la resta va ser tranquil·la en aquest aspecte.
Pocs dies vam tirar la canya, un vam pescar alguna cosa tan gran que ens la va trencar i finalment es va endur l’am. Uns dies després vam pescar un magnífic mahi-mahi!!
Les últimes milles vam reduir velocitat per tal d’arribar a Rodrigues amb llum de dia. L’illa està rodejada de corals i el canal per entrar a Port Mathurin no és evident.
Rodrigues 101 (800×532) 
Rodrigues 102 (800×532) 
Rodrigues 201 (800×600)
Portem ja una setmana aquí i ens encanta aquesta illa!!!
Té un ambient relaxat i tranquil, la gent és simpàtica i agradable. Tothom somriu.
L’idioma oficial és l’anglès, però tothom parla francès, amb un accent crioll molt divertit. Hi ha bona barreja multiracial i cultural. La majoria són catòlics però també hi han musulmans i hinduistes.
És pot recórrer l’illa amb l’autobús de línia per menys de un euro, però també hi han scotters per llogar i les carreteres estan en un estat impecable. Hi ha un munt d’excursions per fer i els paisatges són bellíssims! Tant les valls verdes, com les vistes des dels cims o les cales amagades i solitàries del sud. Casi que és per quedar-se!!!
Hi ha un mercat magnific el dissabte amb quantitat de verdures i fruites, carn de vedella i de porc !!!! Per fi podem sortir de la dieta de pollastre!!!
Rodrigues 033 (800×532) 
Rodrigues 043 (800×532) 
Rodrigues 044 (800×532)
Oceà Índic
Publicat elNaveguem en algun punt entre Cocos Keeling i Rodrígues i aprofitant els moments menys bellugats per escriure mails i aquesta crònica ja força retrassada…
2015.05.09 Navegant capa a Cocos (14) (800×600) 
2015.05.06 Sortint de Miskam (9) (800×525) 
2015.05.06 Sortint de Miskam (10) (800×532)
De Peucang a Cocos va ser una travessa ràpida però molt incòmode, les onades de tots costats ens portàvem com una baldufa o més aviat a l’interior del Badoc semblava una coctelera, però la arribada al grupet d’illes de Cocos valia la pena. De les cinc illes només dues estan habitades, la Home Island amb 500 habitants majoria d’origen malai i la West amb 100 de diversos origens, bàsicament australians, la Direction Island és on fondejem el velers, l’últim dia erem 8. Està constituïda com parc natural, i no hi viu ningú, Hi ha un ferry dos dies per setmana a Home Island i a vegades arriben alguns turistes al matí i marxen a la tarda en el mateix ferry. Les illes Nord i Sud es dediquen a activitats aquàtiques i de lleure, però el turisme és mínim… i bàsicament s’allotja a la West.
Arriben dos vols a la setmana i els supermercats estan ben sortits, però tot caríssim!!!
Tot està net i polit, i molt reglamentat, no ens deixen desembarcar escombraries orgàniques i la resta ha d’estar ben separat, plàstics, vidres i aluminis. Tampoc podem fer neteja de casco ni pescar, no ens oblidem que és part d’Austràlia.
Hem de reconèixer que és un petit paradís!!! Aigües cristal·lines, amb immensos camps de corals amb quantitat de peixos multicolors i molt grans, com no havíem vist abans. El colors canviants de l’aigua de turqueses a verds i blaus segons la incidència dels sol sobre els corals, les onades trencadores per la banda exterior, les platges blanques amb palmeres ens fan badocar fascinats… Tot magnífic si no fos per…., és una llarga història…
2015.05.16 West Island_Cocos (11) (800×600) 
2015.05.15 Direction_Cocos (6) (800×532) 
2015.05.15 Direction_Cocos (13) (800×532)
No fa gaire presumíem de la nostra previsió, doncs ara amb tota humilitat haurem de reconèixer que hem fallat amb lo més bàsic, però encara sort que la comunitat navegant és solidaria…
Tot va començar sortint de Jakarta, sospitàrem que teníem un polissó indesitjable o m’agrada més com diuen el francesos un “navegant clandestin”. Dic sospitar per què no el veiem, però si, els seus rastres, cada matí un de nou, el primer un plàtan rossegat, no hi vam caure…, pensàvem pot ser algun cuc que vingués amb la verdura, segon dia un plàtan d’un altre manat, uff amaguem la fruita! Tercer dia, una patata ubicada en lloc diferent!!! Alarma!!! Tanquem tot el menjar ! Però difícil per què no sabem on s’amaga, sembla que pels subterranis… , Vam començar a tapar forats per aïllar compartiments (local tècnic, bany, dinnette, camarot ), posem menjar en cada un, així que acotem el lloc, creiem que està sota la taula de cartes. Anem reduint-li l’espai a base de tapa els forats que comuniquen capa sota la cuina, sota els seients etc… estem casi contents… sabem on para, (cada dia li posem menjar…). Però al quart dia, no funciona la música? , ja fa temps que l’endoll de l’altaveu no fa bon contacte, el canviem. Segueix sense funcionar… ay ay ay !! Amagar el menjar no ha sigut bona estratègia ara se’ns menja els cables!!! A més del cable dels altaveus hi ha un altre de rossegat, que serà? Deduïm pot ser la sonda de profunditat o la corredera… per sort és el de la corredera (instrument per mesurar la velocitat), de tota manera i per sort el Francesc es coneix bé la instal·lació i està avesat a soldar cables i portem un petit soldador!!! Però estem molt preocupats!! A aquestes alçades ja us ha quedat clar que en la nostra previsió no entrava porta trampes per rosegadors. Vaja cagada!!! El Francesc em recordava el gat dels dibuixos tot cridant ” MALDITOS ROEDORES!!!”
2015.05.12 Home Island_ Cocos (5) (800×600) 
2015.05.11 Direction Island_Cocos (4) (800×600) 
2015.05.09 Navegant capa a Cocos (16) (800×600)
Encarreguem al vaixell amic SAS3 que encara no ha sortit de Jakarta que ens compri armes letals i els esperem a l’estret de Sunda. Mentrestant intentem protegir el circuits elèctrics més importants, motor, instruments, pilot, etc…, amb cinta americana, fustes i tot lo que trobem, tanquem forats de comunicació de tambutxos per tal de limitar-li l’espai. A més cada dia li deixem algo de menjar per que no busqui…. Però és intrèpid i li agrada sortir i passejar-se mentre dormim. La cinta americana li agrada i fa uns forats perfectament rodons que ens donen idea del seva mida, Ayyy deu meu!!! Tornar a mossegar un altre cable, l’altaveu de la radio. L’arreglem…. Cada matí busquem que s’ha pogut menjar i si tot funciona, cada matí amb l’ay al cor, a veure que haurà sigut avui… Un matí al cap d’una estona de funcionar la potabilitzadora, quan vaig a buscar alguna cosa en un tambutxo inferior, trobo tot d’aigua; el que faltava! La potabilitzadora perd aigua per alguna junta, però no…, el “clandestin”, volia passar pel forat i s’ha menjat el tub !!! Més preocupats encara, d’aquest tub no tenim recanvi! Comencem a estar desesperats!!! Esperem sobreviure fins que arribi el SAS3…
Però…., males noticies, el SAS3 té un problema i trigarà al menys una setmana en sortir! A tot això pensem que el tenim aïllat de les parts més perilloses i decidim sortir cap a Cocos. Són casi 4 dies de botar, nosaltres esgotats i en ell no li fan el més mínim efecte perniciós…
2015.05.15 Coral a Direction_Cocos (21) (800×600) 
2015.05.12 Pas entre Direction and Home_Cocos (4) (800×600) 
2015.05.12 Home Island_ Cocos (6) (800×600)
Un cop arribem a destí, i en quan acabem els tràmits d’entrada ( per sort no ens fan cap inspecció) anem a visitar els vaixells fondejats. Per sort uns tenen un artilugi, encara que una mica desmanegat, el muntem posem formatge i el posem en el seu lloc, que trobarem al matí…? …se’l ha menjat sense que es dispari! És molt llest !!! Al principi no volíem posar verí per què no es moris en un lloc inaccessible però ara ja anem per totes, Anem al poble a veure que trobem, trobem una ratera i verí, ufff estem salvats! Posem les dues rateres aquesta vegada el formatge més tou per què no el pugui agafar i sortir corrents, i bosses de verí allà on abans li posàvem el menjar, El verí ni el toca i una trampa s’ha disparat però no l’ha agafat ! Estem desesperats!! Durant un dia no hi ha senyals de vida, pot ser el cop li ha fet efecte… A l’endemà tornar a sortir. Decidim que ens hem de fer el dormits i esperar que sorti per agafar-lo, fem un invent amb un sac posant-lo en el forat on creiem que surt. Mentre estem estirats fent els dormit és dispara una de les trampes! Anem a mirar…, està estirat potes amunt mig estabornit, el Francesc li dona cops sense parar, quan s’està posant un guant per agafar-lo, ell s’aixeca i surt corrent per darrera del frigorífic, ens quedem tan decepcionats i enrabiats que comencen a serrar el moble, però no hi manera d’arribar al amagatall… Ara encara estem més desesperats pensant que no tornarà a caure 3 cops en la mateixa trampa… Encara queden un parell de dies per que arribi els SAS 3, ens ha dit que porta de tot, amb tot això ja han passat més de 15 dies de convivència !! Entretant arriba un vaixell anglès i també ens deixa les seves trampes ens assegura que aquestes funcionen , ja tenim quatre repartides pel Badoc, hem d’anar amb cura per no trepitjar-les nosaltres, Aquesta vegada funciona, la rata queda ben atrapada i passa a ser “pasto” dels taurons, punt final !!! Dos dies de neteja i desinfecció massiva i ara si, a gaudir dels corals i els peixos!!! La barbacoa a la platja i la tertúlia amb els altres navegants… Hi ha una mica de tot, americans, neozelandesos, australians, anglesos, francesos i també uns polonesos que parlen perfectament el castellà!
També arriba el SAS amb el seu armament letal, però no ens ho vol vendre, ara ells també s’han fet conscients del problema, que en el seu vaixell de 64 peus i superautomatitzat, encara seria més important. Així doncs haurem de proveir-nos en el següent port!
2015.05.18 Direction Island_Cocos 031 (800×600) 
2015.05.17 Direction Island_sota aigua_Cocos (3) (800×600) 
2015.05.16 West Island_Cocos (21) (800×600)
Per al cap de setmana hi ha un bon pronòstic de temps, 3 o 4 dies previsió de 10 a 15 nusos, el volem aprofitar, per què 2.000 milles botant com la primera part és massa dur!
Dijous surten els francesos, divendres nosaltres i dissabte els polonesos, ens donem els mails per està en contacte. A part de saber d’aquest dos velers, en el que portem de camí només ens hem creuat amb un vaixell de càrrega que ni l’hem vist, hem vist a la pantalla el AIS però passava bastant lluny de nosaltres. És realment solitari…. Resulta una travessa bastant avorrida, casi no pesquem res, ( a part d’una dotzena de peixos voladors que ens apareixen al matí a la coberta), el vent varia molt poc d’angle i no més fem i desfem rissos segons la intensitat, però lo pitjor sens dubte són les onades travessades, les corredisses dels plats i gots amunt i avall i tot el demés ens fa la vida molt molt incòmoda !!
Avui estem pràcticament a mig camí, hem fet una mitja de 7 nusos des que vam sortir, increïble ! i una surfejada de 12,1 !!!
En 6 o 7 dies més esperem arribar a Rodrígues! Allà penjarem alguna foto… ”Fet”
Miskam
Publicat elFa gaire bé una setmana que varem deixar Panjang el dia 28, i vam arribar a Sukamaju, sota el port de Merek, d’on surten els fèrries cap a Sumatra. Ens vam col·locar darrera d’un illot on vam veure un munt de vaixells de pesca amarrats a boies, casi no quedava espai, però no hi vam veure alternativa… Vam passar la nit del lloro, per què entrava tot el mar del oest… , l’endemà després de varis intents a les illes del voltant vam tornar al mateix lloc!!! Una altre nit del lloro…
2015.04.28 De Panjang a Merek (4) 
2015.04.28 Deixant fondeig de Panjang (4) 
2015.04.28 Sukamaju (1)
Al dia següent vam tenir més sort, vam sortir ben d’hora i passat el primer cap vam obrir veles i amb cenyida oberta vam arribar al fondeig. Vam estar contents de guanyar un bon tros de l’estret de Sunda, ja portàvem dies esperant després de varis intents infructuosos.
No és pot dir que sigui un recorregut idíl·lic, la costa està plena de centrals tèrmiques, i petroquímiques, la pol·lució és altíssima. Però a la badia de Miskam a on estem ara fondejats és prou tranquil i l’aigua bastant neta. Estem rodejats per més d’un centenar, del que nosaltres anomenem “casetes de pesca”. Algunes són com les de Panjang, construïdes sobre el fons ( a més de 15 m.) però moltes són flotants. Tot el cap de setmana, han estat molt ocupats arrosseguen-les per canviar-les de lloc. Però encara no hem vist que en treguin cap peix, pot ser ho fan quan dormim…
2015.04.29 De Sukamaju a Sukamaju (4) 
2015.04.29 De Sukamaju a Sukamaju (8) 
2015.04.30 De Sukamaju a Miskam (12)
Algunes barquetes ens passen molt a prop per xafardejar, i els hi preguntem si tenen peix, però res de res…
Segons el grips dimecres és un bon dia per sortir cap a Cocos, així que demà farem el trajecte fins a Pulau Peucang en comptes d’anar a Panaitan, i l’endemà per fi sortirem, s’ha fet llarga llarga l’espera!!!
2015.04.30 Teluk Miskam (11) 
2015.05.04 Miskam 001 
2015.05.04 Miskam 018